No?l Burch, militant del cinema

A la Filmoteca de Catalunya no nom¨¦s hi projecten pel¡¤l¨ªcules, sin¨® que els seus responsables tamb¨¦ procuren que hi passin coses. No hi ha setmana sense que una sessi¨® no vagi acompanyada de l'autor de l'obra, d¡¯un debat o, aix¨° ja ¨¦s m¨¦s excepcional, d¡¯un recital de pansori core¨¤. Fa uns dies, hi van tenir de convidat No?l Burch (86 anys), un prestigi¨®s te¨°ric del cinema que va emigrar de la seva San Francisco natal a Fran?a, on ha desplegat una not¨°ria activitat. Si alguna cosa ¨¦s remarcable de Burch ¨¦s que no t¨¦ inconvenient a posar en q¨¹esti¨® les seves pr¨°pies idees. Els seus primers textos demostren una preocupaci¨® primordial pels aspectes formals, un inter¨¨s al qual renuncia als anys vuitanta per centrar les seves an¨¤lisis en el contingut, la ideologia dels films. Un canvi que il¡¤lustra amb el dia que va anar a veure una pel¡¤l¨ªcula de Straub-Huillet, parella reverenciada per determinat avantguardisme, i va haver de sortir als vint minuts, totalment avorrit. ¡°Ara m'interessa com es representa el m¨®n, el contingut, i particularment el camp obert pel feminisme¡±. Quan li planteges que potser no ¨¦s tan f¨¤cil separar forma i contingut i revius aquella famosa frase de Rivette cuinada per Godard ¨C¡°un tr¨¤veling?¨¦s una q¨¹esti¨® de moral¡±¨C?fa un gest de cansament. Per a Burch, l'imperi de la semi¨°tica dels anys vuitanta del segle passat pot continuar interessant l'acad¨¨mia, per¨° ¨¦s un inter¨¨s que ell ha abandonat.

Cr¨ªtic a Cahiers du Cin¨¦ma, als anys noranta va q¨¹estionar la pol¨ªtica d'autor que havien predicat des d'aquella revista gent com Fran?ois Truffaut i que posava el focus en el director del film, tractat com el veritable artista encara que fos un assalariat de Hollywood (Ford, Hawks¡­). A la Filmoteca, Burch va sostenir que el cinema d'autor inventat a Fran?a ¨Cencara que entenent-lo ara b¨¤sicament com un cinema elitista, recargolat¨C ha fet molt de mal a cinematografies del tercer m¨®n que, en lloc d'explicar el que passa, s'han dedicat a l'esoterisme art¨ªstic.

Burch va poc a veure pel¡¤l¨ªcules del que ell anomena ¡°el centre¡±, dir¨ªem que el nucli industrial. M¨¦s que res per no molestar la resta d'espectadors quan necessita abandonar la sala en plena projecci¨®, fastiguejat. Ara li interessen els films realitzats per dones ¨C¡°m'interessen molt m¨¦s que els fets per homes¡±¨C, que procedeixin de la perif¨¨ria industrial ¨CPalestina, l'Iran...¨C, i, en particular, ¡°aquells films que hi ha necessitat de fer¡±. ¡°Moltes pel¡¤l¨ªcules no saps mai per qu¨¨ s'han fet i la ind¨²stria b¨¤sicament es dedica a ocupar hores de televisi¨®¡±. Marxista persistent, sent ¡°un profund menyspreu per la gran ind¨²stria¡±.

¡°Moltes pel¡¤l¨ªcules no saps mai per qu¨¨ s¡¯han fet i la ind¨²stria es dedica a ocupar hores de televisi¨®¡±

Burch va presentar a la filmoteca dos treballs seus. Un documental sobre la ca?a de bruixes als Estats Units i una s¨¨rie de sis cap¨ªtols sobre el cinema mut de les primeres d¨¨cades del segle passat de pa?sos com Alemanya, Fran?a, Dinamarca, la Gran Bretanya, els Estats Units i la Uni¨® Sovi¨¨tica. Una s¨¨rie dels anys vuitanta que nom¨¦s es pot veure en recintes acad¨¨mics perqu¨¨ est¨¤ segrestada per absurds litigis de propietat sobre algunes pel¡¤l¨ªcules, de les quals mostra determinats fragments en aquests documentals. El t¨ªtol brit¨¤nic ¨¦s La revoluci¨® silenciosa: qu¨¨ signifiquen aquests vells films, encara que ell prefereix La lluerna de l¡¯infinit, que ¨¦s tamb¨¦ el t¨ªtol d'un dels seus principals llibres. Una s¨¨rie que, explica amb una matisada ironia, Godard considera que ¨¦s la millor sobre la hist¨°ria del cinema¡­ ¡°despr¨¦s de la seva¡±. ?s clar.

La s¨¨rie es construeix exclusivament amb una antologia de fragments de pel¡¤l¨ªcules de l'¨¨poca, peces que no freq¨¹enten altres compilacions m¨¦s rutin¨¤ries perqu¨¨ Burch ha vist tot el cinema mut que ha pogut i que ha sobreviscut a la destrucci¨® per culpa del nitrat o dels mateixos estudis que, amb l'arribada del cinema sonor, van tractar com una cosa perfectament prescindible les rel¨ªquies del per¨ªode silent. A partir d'aqu¨ª organitza un relat en el qual apareixen temes com quins missatges s'oferien; els l¨ªmits del dec¨°rum, la censura i l'excepci¨® danesa, amb m¨¦s relaxaci¨® moral; o el tractament de la beguda, particularment del vi, com a s¨ªmbol de festa o de tot el contrari: de deteriorament personal, anest¨¨sia dels pobres. Un cinema que als quiosquets ambulants era molt diferent del que s'estrenava als nous teatres, on fins i tot ja tenia la pretensi¨® de ser art.

El documental sobre la ca?a de bruixes a Hollywood ¨CRed Hollywood¨C, realitzat amb Thom Andersen, torna a sostenir-se en una riqu¨ªssima antologia de fragments, particularment el cinema que van rodar comunistes i companys de viatge del Hollywood dels anys trenta i quaranta. Pel¡¤l¨ªcules com Bloqueo, de William Dieterle i escrita per John Howard Lawson, l¨ªder del PC nord-americ¨¤ que va acabar a la pres¨®. El film, sobre la Guerra Civil espanyola, mostra un poble republic¨¤ que patia fam, assetjat per les tropes franquistes. I acaba amb una arenga de Henry Fonda: ¡°Aix¨° no ¨¦s una guerra comuna entre soldats, ¨¦s una matan?a d'innocents. Per qu¨¨ no l'atura aquest m¨®n, on ¨¦s la consci¨¨ncia d'aquest m¨®n?¡±. Un suplicatori del 1938 que, ¨°bviament, no va servir de res. Per a Burch, el Comit¨¨ d¡¯Activitats Antiamericanes que va investigar la infiltraci¨® comunista a Hollywood va ser pur teatre perqu¨¨ l'FBI tenia un infiltrat al partit, ni m¨¦s ni menys que qui renovava els carnets de la milit¨¤ncia, i sabia exactament qui era qui.

Burch subratlla que la majoria de films d'esquerres que es va aconseguir estrenar en aquella ¨¨poca eren de s¨¨rie B, de baix pressupost, simples complements de programes dobles, que les majors pr¨¤cticament ignoraven. El que el comit¨¨ volia ¡°era provocar soroll sobre una suposada subversi¨® comunista. El que s¨ª que van aconseguir va ser desmantellar l'esquerra obrera¡±. Una esquerra, segons Burch, que continua desfeta als Estats Units. Hi ha altres esquerres ¨Cfeminista, afroamericana¡­¨C, per¨° de l'obrera, ni se¡¯n parla.