Jordi Canal: ¡°El nacionalisme ¨¦s un moviment guanyador¡±

L¡¯historiador Jordi Canal (Olot, 1964) ha publicat Con permiso de Kafka (Pen¨ªnsula), un assaig on reflexiona sobre la base hist¨°rica que explicaria el proc¨¦s d¡¯independ¨¨ncia. Canal ¨¦s professor a l¡¯Escola d¡¯Alts Estudis en Ci¨¨ncies Socials de Par¨ªs (EHSS). A Con permiso de Kafka, l¡¯autor tamb¨¦ ofereix pinzellades d¡¯un moment cabdal en la seva vida: l¡¯agra pol¨¨mica que a la d¨¨cada dels noranta va mantenir sobre el paper de la historiografia en la construcci¨® del nacionalisme catal¨¤.

Pregunta.?Al llibre exemplifica la fe que generava Jordi Pujol a partir del seu propi pare, un empleat de Banca Catalana a Olot. La fe pujolista t¨¦ paral¡¤lelismes amb el nacionalisme catal¨¤ present?

Resposta. S¨ª, i ¨¦s una de les claus de l¡¯¨¨xit del pujolisme i ara de l¡¯independentisme. Aix¨° ¨¦s el que l¡¯assimila a una religi¨®. Diria que l¡¯independentisme actual ¨¦s m¨¦s religi¨® que el pujolisme perqu¨¨ ha integrat altres ingredients, com ara el martiri. En el pujolisme hi havia la idea de sacrifici, per¨° no de martiri. El nacionalisme necessita una mobilitzaci¨® constant, necessita enemics i la via victimista. El nacionalisme ¨¦s un moviment guanyador. Els nacionalistes, aqu¨ª i al Pa¨ªs Basc, ho han fet molt b¨¦ des de la Transici¨®; pressionen, demanen sempre m¨¦s del que es pot aconseguir, amb un doble objectiu: si t¡¯ho donen, ets el guanyador, per¨° si no t¡¯ho donen tamb¨¦ ets guanyador, perqu¨¨ ho reconverteixes en capital victimista.

P. Vost¨¨ coincideix amb Jordi Amat quan assegura que en el proc¨¦s ha estat m¨¦s determinant el pujolisme que no pas la sent¨¨ncia del Tribunal Constitucional contra l¡¯Estatut d¡¯autonomia.

R. El pujolisme posa les bases perqu¨¨ aix¨° sigui possible, ¨¦s un ¨¨xit de nacionalitzaci¨®, m¨¦s del que Pujol segurament creia que fos possible. La primera data clau recent ¨¦s el 2003, l¡¯aposta pel nou Estatut. Va ser una jugada d¡¯ERC, apostar per aix¨°, i ¨¦s una jugada dels socialistes i de Pasqual Maragall per fer-se respectar d¡¯haver estat acusats de mal catalans, i per aix¨° s¨®n tan nacionalistes com Pujol, o m¨¦s. L¡¯Estatut en el fons ¨¦s un problema dels pol¨ªtics, no dels ciutadans.

P. A Con permiso de Kafka destaca precisament que l¡¯Estatut ¨¦s una demanda dels pol¨ªtics, no dels ciutadans. Com ho argumenta? Per la baixa participaci¨® en el refer¨¨ndum de l¡¯Estatut del 2006?

R. A les enquestes dels dos o tres anys anteriors no hi ha cap element que digui que l¡¯Estatut sigui un problema, ni la relaci¨® Catalunya-Espanya. El PSC vol tant el poder que necessita cedir davant ERC. Si a aix¨° hi afegeixes el desconcert del PP el 2004, i un PSOE que arriba al Govern improvisant, la suma ¨¦s explosiva. La clau ¨¦s com es trasllada aquest conflicte intrapol¨ªtic a la societat, i ¨¦s tornant a apel¡¤lar a les coses m¨¦s b¨¤siques, com ara l¡¯¡°Espanya ens roba¡±. I de l¡¯altre cant¨®, les signatures que recull el PP contra l¡¯Estatut, el boicot al cava... Tothom hi posa de la seva part. I aleshores arriba la crisi, econ¨°mica, social i pol¨ªtica, de grand¨ªssimes dimensions. L¡¯espurna perqu¨¨ aix¨° s¡¯encengui ¨¦s la sent¨¨ncia de l¡¯Estatut. Per¨° ¨¦s que la sent¨¨ncia ¨¦s una min¨²cia, toca petites coses per¨° provoca un soroll immens.

P. Una part important del llibre ¨¦s l¡¯an¨¤lisi del paper dels historiadors a l¡¯hora de construir la identitat nacional. Vost¨¨ recorda aquella idea d¡¯Ernest Lluch, ¡°el pujolisme-leninisme¡±, sobre els intel¡¤lectuals que passen del marxisme al nacionalisme. Per qu¨¨ considera Josep Fontana el principal protagonista d¡¯aquest apartat?

R. Perqu¨¨ Fontana ¨¦s l¡¯historiador catal¨¤ i espanyol m¨¦s influent de la segona meitat del segle XX. Fontana ¨¦s molt influent en la manera com es fa hist¨°ria a Catalunya. Quan no era independentista, Fontana plantejava la hist¨°ria al servei de la construcci¨® d¡¯un m¨®n socialment m¨¦s just. Ara no estan al servei d¡¯una revoluci¨® social sin¨® al servei d¡¯una revoluci¨® nacional. ?s l¡¯immens error que, en bona mesura, explica per qu¨¨ la historiografia catalana compta tan poc al m¨®n: gran part dels historiadors catalans pensen que la hist¨°ria serveix per construir alguna cosa, una naci¨®, un nou Estat. Aix¨° ¨¦s un desprop¨°sit. La hist¨°ria no ha d¡¯estar al servei de res perqu¨¨ aix¨ª l¡¯estem prostituint.

P. Per qu¨¨ considera que el libel an¨°nim que es va publicar el 1993 contra historiadors com vost¨¨, Enric Ucelay-Da Cal, Borja de Riquer o Josep Maria Fradera, acusant-los de tra?dors al pa¨ªs, va ser tan influent?

R. Va ser impactant perqu¨¨ va arribar despr¨¦s d¡¯anys de pol¨¨miques molt dures. Va ser el gran trencament de la historiografia catalana. No va ser mai condemnat expl¨ªcitament. Alguns historiadors pensaven que no estava malament, aix¨° de marcar a qui estava introduint elements nocius per a la hist¨°ria nacional.

¡°Historiadors catalans pensen que la hist¨°ria serveix per construir una naci¨®, un nou Estat. Aix¨° ¨¦s un desprop¨°sit¡±

P. Vost¨¨ subratlla que un d¨¨ficit especialment destacable de la historiografia catalana actual ¨¦s l¡¯estudi de la guerra contra l¡¯ocupaci¨® napole¨°nica.

R. ?s el sorgiment de la naci¨® espanyola com a construcci¨®, i a Catalunya es lluitava per a aix¨°. Qualsevol text que llegeixes de l¡¯¨¨poca ¨¦s evident: no hi havia naci¨® catalana ni nacionalisme catal¨¤. ?s evident que els catalans del 1808 al 1814, si defensen alguna cosa com a p¨¤tria o naci¨®, ¨¦s la naci¨® espanyola. Aix¨° no encaixa amb el discurs nacionalista que diu que des del 1714 i fins a la Renaixen?a hi ha un manteniment del sentiment.

P. Es pot comparar el suport majoritari de l¡¯Esgl¨¦sia catalana al proc¨¦s amb les arrels cat¨°liques del nacionalisme catal¨¤ del segle XIX?

R. Malgrat que ha perdut influ¨¨ncia, l¡¯Esgl¨¦sia aqu¨ª continua sent nacionalista. I el nacionalisme copia coses del catolicisme: els valors familiars, comunitaris. I les regions on l¡¯independentisme ¨¦s m¨¦s hegem¨°nic ¨¦s all¨¤ on tradicionalment l¡¯Esgl¨¦sia era m¨¦s influent.

P. Veu aspectes comuns entre el lerrouxisme i Ciutadans?

R. ?s el mateix que comparar el carlisme amb el nacionalisme, s¨®n moments molt diferents. El lerrouxisme tenia dues potes: la pota republicana populista i la pota antinacionalista; ¨¦s una reacci¨® al sorgiment nacionalista de la Lliga Regionalista. Ciutadans no t¨¦ la part obrerista radical i surt d¡¯una reacci¨® a la manca de canvi quan el PSC arriba al Govern. Maragall aguanta tot l¡¯edifici del pujolisme i va m¨¦s enll¨¤.

P. Vost¨¨ apunta a la consolidaci¨® d¡¯una nova elit funcionarial i econ¨°mica dependent de la Generalitat. Aquesta nova classe no ¨¦s una reproducci¨® del que passa en altres llocs, com ara Fran?a o Espanya?

R. Aqu¨ª el que ens ho fa veure diferent ¨¦s que ¨¦s m¨¦s recent. La Generalitat, els consells comarcals, les diputacions... S¡¯ha constru?t un nou cos funcionarial de milers de llocs de treball. Una nova classe mitjana que dep¨¨n del poder pol¨ªtic, i aix¨° explica moltes coses. Una pota del pujolisme ¨¦s el funcionariat convertit en xarxa d¡¯influ¨¨ncia. I tots els que han vingut despr¨¦s han fet el mateix.

P. Vost¨¨ destaca que davant l¡¯independentisme hi ha hagut un silenci per part dels defensors de la unitat d¡¯Espanya, i destaca que aix¨° ¨¦s per por. Pot ser que, m¨¦s que la por, pesi tamb¨¦ el fet que costa defensar Espanya?

R. Hi ha una part darrere de l¡¯espiral de silenci que ¨¦s la por, expl¨ªcita o impl¨ªcita, a no ser assenyalat. Tamb¨¦ t¨¦ a veure amb el Govern Rajoy i amb l¡¯oposici¨® i els intel¡¤lectuals, que no han sabut vendre Espanya en un moment en qu¨¨ Espanya est¨¤ en crisi. ?s molt f¨¤cil dir que l¡¯Estat de les autonomies no funciona. Per¨° l¡¯Estat de les autonomies ¨¦s perfectament defensable, sense ell no haur¨ªem arribat al nivell de prosperitat de principis del segle XXI. Una altra cosa ¨¦s que no dona per a m¨¦s i s¡¯ha de reinventar. Potser ¨¦s dif¨ªcil defensar Espanya perqu¨¨ estan passant moltes coses. Per¨° no s¡¯ha sabut defensar el millor moment d¡¯Espanya i de Catalunya possiblement de tota la seva hist¨°ria.

P. Creu que a Ciutadans els caracteritza una ret¨°rica excessivament agressiva?

R. Perqu¨¨ Ciutadans s¡¯ha de defensar un dia i l¡¯altre de les acusacions de feixistes. La reinvenci¨® de les paraules ¨¦s una cosa surrealista. O de la gent que els situa a l¡¯extrema dreta. Aix¨° els converteix en molt m¨¦s agressius. Possiblement per aix¨° Ciutadans t¨¦ poca entrada al Pa¨ªs Basc, perqu¨¨ ¨¦s una societat que vol sortir d¡¯aquestes formes agressives.

P. Qu¨¨ espera que passi en els propers anys?

R. Aix¨° no t¨¦ soluci¨® a curt termini, hem anat a una societat fracturada, durant anys sotmesa a pressi¨® i a ruptura de ponts. Viurem en una situaci¨® molt tensa durant un temps. Ser¨¤ menys tensa si hi ha millores econ¨°miques, si hi ha govern estable a Espanya, per¨° hi ha hagut unes experi¨¨ncies que fan impossible el retorn. Quan alg¨² parla de democr¨¤cia, llibertat, presos pol¨ªtics, dret a decidir pervertint tant el llenguatge... No ens entenem perqu¨¨ parlem lleng¨¹es diferents i perqu¨¨ en els arguments nacionalistes el component emocional ¨¦s tan fort que ¨¦s molt dif¨ªcil de rebaixar en una discussi¨®.