Herois i tra?dors

D'entre els llibres que s'acaben de publicar sobre el proc¨¦s sobiranista destaca, al meu parer, D¡¯herois i tra?dors (Editorial P¨°rtic), un relat sobre els ¨²ltims mesos del Govern de Junts pel S¨ª escrit per un dels seus protagonistes m¨¦s destacats, l'exconseller Santi Vila. Al llarg de les seves p¨¤gines, Vila desenvolupa una interessant reflexi¨® sobre fins a quin punt els pol¨ªtics estan obligats a complir les seves promeses electorals: ¡°Han de ser els programes electorals sacralitzats com veritables taules de Mois¨¨s (¡­) o han de ser m¨¦s aviat compendis de compromisos generals amb una n¨ªtida visi¨® i missi¨®, amb uns valors clars, per¨° amb un programa d'acci¨® adaptable i permeable als canvis accelerats propis dels nostres temps postmoderns?¡±

En efecte, un dels grans dilemes de les nostres democr¨¤cies ¨¦s determinar fins a quin punt els pol¨ªtics han de respectar el mandat que reben dels ciutadans a les urnes. Es tracta d'una q¨¹esti¨® particularment rellevant si entenem les eleccions com un mecanisme de selecci¨®: els partits pol¨ªtics competeixen pel vot presentant els seus programes electorals i els votants trien el partit amb les propostes que representen millor els seus interessos. Des d'aquesta perspectiva, els votants es comportarien com quan van al supermercat: busquen, comparen i trien el producte desitjat amb l'expectativa que el contingut s'ajustar¨¤ fidelment al que s'especifica en l'etiquetatge de l'embolcall.

A priori, podria semblar raonable esperar que els votants tamb¨¦ exigeixin als partits el compliment escrupol¨®s del que diu al seu embolcall (el programa electoral). No obstant aix¨°, existeixen motius raonats per pensar que els bons governants no s¨®n aquells que compleixen rigorosament les seves promeses electorals passi el que passi. De vegades un pol¨ªtic nom¨¦s pot representar efica?ment els interessos dels ciutadans si ¨¦s capa? de canviar de plans i renunciar al que va prometre en campanya electoral. ?s per aix¨° que els pol¨ªtics haurien de ser jutjats no tant per la seva coher¨¨ncia com per la seva capacitat d'adaptar-se al context.

Com argumenta Santi Vila en el seu llibre, no podem sacralitzar els programes electorals, ja que vivim en un m¨®n subjecte a canvis cada vegada m¨¦s accelerats i imprevisibles. Qualsevol variaci¨® inesperada de la conjuntura econ¨°mica o pol¨ªtica pot provocar que una promesa electoral que inicialment era atractiva i beneficiosa acabi sent inviable o contraproduent. La hist¨°ria n'¨¦s plena d'exemples. Potser una de les tra?cions m¨¦s emblem¨¤tiques a un programa electoral ¨¦s la que va tenir lloc el 12 de maig del 2010. En aquella data, el president Jos¨¦ Luis Rodr¨ªguez Zapatero va presentar al Congr¨¦s dels Diputats un dels ajustos econ¨°mics m¨¦s durs de la hist¨°ria recent. Les retallades socials que Zapatero va proposar llavors suposaven una ren¨²ncia a bona part dels seus compromisos electorals. Llavors, el president Zapatero va argumentar que aquesta tra?ci¨® era el peatge que calia pagar per preservar els interessos dels ciutadans davant d'un canvi imprevisible en la situaci¨® econ¨°mica.

Santi Vila tamb¨¦ va estimar necessari trair el programa electoral amb el qual el seu partit es va presentar a les urnes. El 2015, Vila es va sumar al projecte de Junts pel S¨ª, una candidatura que es presentava amb un full de ruta ben detallat per aconseguir la independ¨¨ncia de Catalunya en un termini de 18 mesos. No obstant aix¨°, una vegada guanyades les eleccions, Vila va pressionar des del Govern perqu¨¨ s'abandon¨¦s el full de ruta. Davant d'aquest incompliment flagrant del programa electoral cal preguntar-se si en aquest cas tamb¨¦ es va produir un canvi inesperat en el context que ho pogu¨¦s justificar. Era la creaci¨® d'estructures d'Estat o la declaraci¨® unilateral d'independ¨¨ncia viable el 2015 quan es va redactar el programa electoral de Junts pel S¨ª? I si llavors era viable, en quin moment i per quin motiu ho va deixar de ser?

El llibre D'herois i tra?dors de Santi Vila ens ofereix una oportunitat per reflexionar sobre com hem de jutjar els pol¨ªtics que decideixen incomplir els seus programes electorals. Certament, existeixen motius per pensar que ¨¦s un error exigir-los que compleixin rigorosament les seves promeses electorals, ja que en ocasions aix¨° suposa un acte irresponsable que pot posar en risc el benestar dels ciutadans. Per¨°, al mateix temps, ser excessivament indulgents amb l'incompliment dels seus compromisos pot facilitar l'aparici¨® de pol¨ªtics oportunistes que durant el per¨ªode electoral prometin quimeres a dojo que no duran mai a terme. Saber determinar quan un pol¨ªtic actua per responsabilitat i quan ho fa per oportunisme ¨¦s una tasca tan dif¨ªcil com necess¨¤ria. El bon govern dep¨¨n, en bona part, que ho fem amb encert.

Llu¨ªs Orriols ¨¦s professor de Ci¨¨ncia Pol¨ªtica de la Universitat Carlos III de Madrid.