La temptaci¨® del fatalisme

El fatalisme acaba sent retr¨°grad, per acci¨® o reacci¨®. En qualsevol ¨¨poca de la hist¨°ria d¡¯Europa, el fatalisme de la decad¨¨ncia ha habilitat prediccions de futur gaireb¨¦ sempre desencertades. La suposici¨® que el passat ¨¦s millor que el present sempre ¨¦s molt a prop, des de l¡¯Imperi rom¨¤ fins a les tesis de declivi a la Fran?a d¡¯avui. A Espanya, un fatalisme que va tenir arrelament ¨Ci de vegades en torna a tenir¨C va ser el diagn¨°stic tan contradictori, fins i tot tan atrabiliari, que va deixar escrit la generaci¨® del 98. Indubtablement, el segle XIX va ser turbulent a Espanya, per¨° tamb¨¦ ho va ser a la majoria de pa?sos europeus, a excepci¨® dels que havien fet revolucions que en realitat van ser reformes. Ara mateix, qu¨¨ t¨¦ a veure la Castella essencialista del 98 amb un territori travessat per l¡¯AVE, digitalitzat, agr¨ªcolament modern, cada vegada m¨¦s urbanita, amb nova energia empresarial? ?s cert que a tot arreu han aparegut brots caciquils, disfuncions institucionals, corrupci¨®, desvinculacions negatives i la petjada t¨°xica dels reality shows, per¨° a la seva manera s¨®n conseq¨¹¨¨ncies del creixement econ¨°mic tant com de la mala pol¨ªtica, i no de l¡¯immobilisme senequista present en tantes p¨¤gines d¡¯Azor¨ªn. Per a l¡¯Espanya del segle XXI la decepci¨® fatalista equival a apostar contra el futur.

La sent¨¨ncia del tribunal de Schleswig-Holstein, interpretada com una alenada per a l¡¯independentisme, ha provocat un altre fatalisme que posa en dubte la capacitat d¡¯integraci¨® europea, de manera que d¡¯un europeisme efusiu es passa sense pausa a l¡¯euroescepticisme. N¡¯hi ha hagut que han comparat l¡¯impacte d¡¯aquesta sent¨¨ncia amb el desastre del 1898. Segons aquesta interpretaci¨®, a Espanya no li compensa seguir sent membre de la Uni¨® Europea i el millor seria replegar-se per defensar-se millor ¨Cen solitari¨C dels atacs a l¡¯Estat, com el secessionisme a Catalunya. Veiem una reacci¨® que, tot i ser natural, ¨¦s desproporcionada, sobretot perqu¨¨ enfosqueix la viabilitat d¡¯un realisme raonat que ja est¨¤ matisant els procediments. Mentrestant, Puigdemont flirteja amb l¡¯extrema dreta, Brexit de desra¨®.

La mateixa Alemanya reunificada ¨¦s una prova que el fatalisme ¨¦s un error. En la pen¨²ltima fase de la Segona Guerra Mundial, el c¨¨lebre memor¨¤ndum de Morgenthau, secretari d¡¯Estat del Tresor, va proposar a Roosevelt que en la postguerra d¡¯una Alemanya que havia de ser ven?uda la desindustrialitzaci¨® per part de les autoritats aliades fos intensa i port¨¦s a un pa¨ªs neutralitzat i convertit en una economia agr¨¤ria i de pastura. La fi de l¡¯Alemanya de Hitler havia de ser alhora la fi d¡¯una gran naci¨® industrial. Diversos factors van acabar arxivant el pla Morgenthau i el desarmament industrial no es va produir, sin¨® que, al contrari, va arribar el pla Marshall, decisiu per a l¡¯Europa lliure. Avui Alemanya ¨¦s un dels principals motors de l¡¯economia europea, una democr¨¤cia en plenitud i, malgrat els jutges de Schleswig-Holstein, un bon aliat d¡¯Espanya.

A Catalunya el secessionisme viu d¡¯una interpretaci¨® hist¨°rica que, tret d¡¯excepcions ben¨¨fiques, ¨¦s victimista, absoluta i determinista. Aquestes retrovisions acaben danyant el pluralisme d¡¯una societat que vulgui ser oberta i no excloent. ?s el moment crucial que es viu a Catalunya, per¨° res est¨¤ escrit i concebre el futur com un assoliment fatalista i inevitable davant de l¡¯Espanya caduca ¨¦s un atzucac. Sobre Carles Puigdemont encara no s¡¯ha dit l¡¯¨²ltima paraula, tot i que li calgui una m¨¤ de pintura a l¡¯euroordre com a element de confian?a entre socis en una Europa en la qual per definici¨® no hi ha presos pol¨ªtics. Puigdemont acabar¨¤ a la pres¨® o vagar¨¤ pel m¨®n com una versi¨® cutre del mal ca?ador de Joan Maragall i a Catalunya l¡¯independentisme se sostindr¨¤ ¨Cm¨¦s o menys o no¨C, per¨° no en virtut d¡¯un sentit hist¨°ric determinista i absolutista, ni per la fatalitat heroica d¡¯una destinaci¨® identit¨¤ria, sin¨® per acci¨® o inacci¨® humana.

Suposar que nom¨¦s podr¨¤ ser la mateixa societat catalana la que posi fi al proc¨¦s pot semblar ingenu, per¨° hi ha elements que ho avalen: els m¨¦s urgents s¨®n el risc econ¨°mic i el desordre p¨²blic, la inseguretat jur¨ªdica i el component de pantomima que fa temps que fagocita tota la pol¨ªtica de l¡¯independentisme, sense l¨ªders capa?os d¡¯explicar el nus gordi¨¤, desaccelerar el rupturisme i governar per a tots els ciutadans, encara que no renunci?n a l¡¯horitz¨® d¡¯una secessi¨® practicable qui sap com.