Eduard Sola, les rotondes i fins aqu¨ª

Hi ha tres coses del discurs del multipremiat guionista Eduard Sola a la gala dels Gaud¨ª que s¡¯han passat per alt i que ens porten a altres llocs menys obvis.

Primera: Alg¨² nascut el 1987 ha conegut un avi analfabet. Per generaci¨®, encara que de classe treballadora, podria ser m¨¦s corrent un besavi analfabet. Vol dir que ha conegut els l¨ªmits quotidians de no ser capa? de desxifrar un text i aix¨° remou per for?a.

Segona: Eduard Sola fa servir l¡¯expressi¨® ¡°els que venim de baix¡± lligada a la seva condici¨® de xarnego o, m¨¦s ben dit, a com l¡¯ent¨¦n ell, que aquesta ¨¦s la q¨¹esti¨®, com apuntava el reportatge de Marc Andreu en aquest diari. Despr¨¦s de dir que la seva fam¨ªlia no t¨¦ ¡°un barquito a la Costa Brava¡± com la de Casa en flames i d¡¯afegir que ¡°a casa som orgullosament xarnegos¡± ¡ªun plural de pertinen?a a la fam¨ªlia!¡ª, aix¨° el relliga amb la dist¨¤ncia social: ¡°els que venim de baix¡±. En ple segle XXI, de creaci¨® de les identitats a partir de la minoria i el greuge, va m¨¦s enll¨¤ apuntant cap a la classe social i el desclassament, dos elements esborrats del mapa i que a Catalunya costen d¡¯entendre, i m¨¦s tenint a tota castanya el capitalisme de la suspic¨¤cia i la vigil¨¤ncia. Parla de l¡¯origen dels avis per obrir el focus i alertar contra la xenof¨°bia. Una vegada, a la Fira de Frankfurt, l¡¯escriptor Jes¨²s Carrasco em va assenyalar alguns tics ¡°dels que venim de baix¡±. A partir de les novel¡¤les respectives, havia intu?t una experi¨¨ncia compartida. En cap dels dos intervenia l¡¯experi¨¨ncia de la migraci¨®. L¡¯autor del molt recomanable Elogio de las manos em va identificar gestos als quals jo encara no havia posat nom. A vegades poden ser coses com donar les gr¨¤cies i demanar perd¨® per tot i per si de cas, pensar que no ho mereixes i fer-te de menys, dir a totes les feines que s¨ª per no decebre i clissar d¡¯una hora lluny els egos pantagru¨¨lics. Fins que dius: Fins aqu¨ª.

Tercera: Eduard Sola acaba el discurs amb un ¡°Visca Santa Eul¨¤lia de Ron?ana i Canal Set¡±, cosa que indica, no pas una idea d¡¯integraci¨® a la manera pujolista, com inferia Pau Luque en aquest diari, sin¨® una idea d¡¯arrelament. Santa Eul¨¤lia de Ron?ana, on va n¨¦ixer el guionista, podia haver sortit a l¡¯exposici¨® Suburbia del CCCB, com a poble curull d¡¯urbanitzacions, no pas de luxe, o tamb¨¦ podria sortir en una novel¡¤la d¡¯Edgar Cantero del tipus R¨¤dio Free Camaco. Santa Eul¨¤lia de Ron?ana pertany a la Vall del Tenes, un petit univers sense tren per¨° amb escriptors ocults com Jaume Ferriol (mireu de trobar La volta en carro als Pa?sos Catalans!). La Vall del Tenes t¨¦ molta torre discreta convertida en casa habitual, nouvingut variat, un conjunt espargit on els l¨ªmits els marquen les rotondes. Malgrat el disseminat, alg¨² dels vuitanta hi troba figures d¡¯arrelament, condensades amb aquest parell de visques, que reconeixen el laboratori de formaci¨® que han estat les televisions locals. Com tantes r¨¤dios. La for?a de l¡¯arrelament se m¡¯apareix m¨¦s fecunda.