Les segones vides d¡¯Ana Bella

Arriba amb un missatge clar en el seu discurs i en la seva samarreta estampada: les dones que han patit viol¨¨ncia masclista no s¨®n v¨ªctimes, s¨®n supervivents. De la seva pr¨°pia experi¨¨ncia, 11 anys patint maltractaments, Ana Bella (Sevilla, 1972) va concloure: la viv¨¨ncia de les dones que han patit maltractaments pot servir per millorar la societat. Despr¨¦s de denunciar la seva exparella, Ana Bella va passar per un sistema de protecci¨®, amb pisos protegits i assist¨¨ncia psiqui¨¤trica i jur¨ªdica. Quan va acabar el programa nom¨¦s tenia un document: ¡°Ana Bella, v¨ªctima de viol¨¨ncia de g¨¨nere¡±. El va trencar. ¡°Era una supervivent, no una v¨ªctima!¡±, va afirmar a l¡¯abril, poc abans de rebre el premi La Caixa a la Innovaci¨® Social pel seu projecte d¡¯inserci¨® laboral. La seva determinaci¨® la va ajudar a crear la Fundaci¨® Ana Bella, que treballa per la inserci¨® a la vida quotidiana de les dones que han patit viol¨¨ncia masclista, i el de La Caixa ¨¦s l¡¯¨²ltim de la llarga llista de reconeixements que acumula.

Era l¡¯hivern del 1997 quan Ana Bella va veure per televisi¨® una entrevista a Ana Orantes, la dona que, despr¨¦s de quatre d¨¨cades patint la viol¨¨ncia masclista del seu marit, va decidir trencar el silenci i donar visibilitat al profund problema que castigava i castiga la societat espanyola. El seu testimoni es va convertir en un s¨ªmbol de la lluita contra la viol¨¨ncia masclista: per la seva valentia, i perqu¨¨ va ser assassinada dies despr¨¦s pel seu exmarit, que la va cremar viva, la qual cosa va demostrar que en aquesta lluita feia falta molt m¨¦s que gestos valents. Ana Bella va ser espectadora de tot aix¨°, per¨° ni es va sentir al¡¤ludida ni identificada: pensava que no anava amb ella, tot i que ella mateixa portava anys patint els maltractaments del seu marit. ¡°S¨¦ que sembla surrealista, per¨° fins a aquest punt arribava aquesta relaci¨® tan t¨°xica¡±, assegura.

La viol¨¨ncia, explica, ho impregnava tot, i s¡¯inseria com a part d¡¯una macabra normalitat en una fam¨ªlia amb quatre fills i aparentment saludable. Fins al punt que ella no era susceptible als missatges de campanyes contra el maltractament en les quals les dones apareixien com a v¨ªctimes. ¡°Quan vaig telefonar al n¨²mero que havia vist en un cartell, la meva idea no era denunciar, sin¨® preguntar si em podia separar encara que ell no volgu¨¦s. A poc a poc vaig anar prenent consci¨¨ncia del que em passava¡±.

Fins al 2001 no va aconseguir sortir del malson, denunciar i anar-se¡¯n de casa. ¡°Poc abans el meu marit havia arribat a casa amb un document que volia que sign¨¦s, amb el qual m¡¯obligava a seguir amb ell encara que em pegu¨¦s¡±. Va ser la primera vegada que li va portar la contr¨¤ria. ¡°Em va dir ¡®prepara¡¯t perqu¨¨ aquesta baralla la guanyar¨¤ qui segueixi viu de tots dos¡¯¡±, recorda. Ana Bella havia conegut la seva parella als 18 anys, quan ell en tenia 42. Se¡¯n van anar a viure junts r¨¤pidament, un infern que va durar 11 anys.

Des que va sortir d¡¯aquell infern, Ana Bella s¡¯ha dedicat a treballar perqu¨¨ d¡¯altres tamb¨¦ puguin sortir-ne. Per la seva fundaci¨® han passat 1.600 dones, i amb els anys ha aconseguit teixir una xarxa de 14.000 volunt¨¤ries al m¨®n que els estenen la m¨¤: presten casa seva a aquelles que han fugit de la seva, acompanyen les persones al jutjat, a les administracions o a les entrevistes de feina. ¡°A Espanya, un de cada deu homes maltracta la seva parella¡±, explica Ana Bella, poc abans de recollir el premi La Caixa. ¡°I pot ser qualsevol: la primera persona que vam ajudar era la Leticia, una psic¨°loga. Despr¨¦s vam ajudar dones que treballaven com a policia, not¨¤ria¡­¡±.

El primer projecte que va llan?ar la fundaci¨® va ser el Programa Amiga, d¡¯acompanyament a la dona en totes les etapes que s¡¯obren en decidir que es vol denunciar. ¡°Quan surts del proc¨¦s administratiu, que et protegeix, et trobes amb una estigmatitzaci¨®, et veuen com si tinguessis una discapacitat, i t¡¯imaginen encara amb l¡¯ull morat¡±, lamenta. Aix¨° encara ¨¦s m¨¦s pronunciat al mercat laboral. El canal d¡¯inserci¨® laboral que impulsen les institucions, explica Ana Bella, ¡°passa per oferir feines que s¨®n invisibles, en les quals les dones no tenen gaireb¨¦ cap responsabilitat ni estan de cara al p¨²blic¡±.

El 2011, la fundaci¨® que dirigeix va voler prendre cartes en la q¨¹esti¨®, i va comen?ar a col¡¤laborar amb empreses privades per aconseguir unes primeres experi¨¨ncies laborals en les quals es dona visibilitat a les dones que han patit la viol¨¨ncia masclista. Entre aquestes empreses, Ana Bella destaca Danone, Campofr¨ªo, Alvalle, Kenzo o Louis Vuitton. ¡°Hem aconseguit que grans empreses es comprometin per accelerar el canvi¡±, subratlla. Per a aix¨°, es basen en la seva col¡¤laboraci¨® amb l¡¯empresa de recursos humans Momentum Task Force i amb altres consultores, amb les quals organitzen cursos per formar venedores, tallers, i programes de prevenci¨® i detecci¨® de casos de viol¨¨ncia masclista en els llocs de treball.

¡°?s trist, per¨° la nostra experi¨¨ncia ens ha donat una fortalesa i unes qualitats que tenen molt de valor, per exemple a la feina¡±, defensa. Posa com a exemple la Gl¨°ria, una dona de 62 anys que no havia treballat mai, i que despr¨¦s de sortir de la seva relaci¨® va entrar al mercat laboral gr¨¤cies a la fundaci¨®. ¡°?s una dona molt activa, molt compromesa. Va demostrar que la seva experi¨¨ncia t¨¦ un gran valor¡±, argumenta Ana Bella.

Quant cam¨ª queda per rec¨®rrer? ¡°Molt. A Espanya hem avan?at molt en legislaci¨®, som un exemple mundial, per¨° falta pressupost, formaci¨® i, sobretot, empatia de la societat. ?s un problema social, no individual, i el que cal ¨¦s que cada persona es converteixi en agent de canvi¡±, reclama Ana Bella. La seva fundaci¨®, assegura, ¨¦s ¡°un complement a l¡¯Administraci¨®¡±, i hi ¨¦s per arribar on les institucions no arriben. Un dels casos que va portar la fundaci¨® va ser molt personal per Ana Bella. Setze den¨²ncies i, anys despr¨¦s, es va retrobar amb la figura de la seva exparella quan la seva xicota va anar a la fundaci¨® per buscar ajuda. Tamb¨¦ a ella la van acompanyar en la inserci¨® a la vida quotidiana. ¡°Nom¨¦s aix¨ª es passa de v¨ªctima a persona activa, i nom¨¦s aix¨ª la dona que ha patit viol¨¨ncia masclista comen?a a actuar com a agent social de canvi¡±, conclou.