La gosadia d¡¯adaptar ¡®Vida privada¡¯

Hi ha cada senyor i cada senyora que ning¨² no en sospitaria mai res, que aparentment porten la vida m¨¦s grisa i m¨¦s correcta (¡­) i si els poguessis guaitar per dins, si els poguessis seguir els passos inconfessables, tindries arguments que no se t¡¯acabarien mai; per¨° arguments d¡¯aquells que no hi ha manera d¡¯escopir-los a la cara del p¨²blic sense perill que t¡¯apedreguin i et llencin de la societat com una mala b¨¨stia indesitjable¡±, diu un personatge de la novel¡¤la Vida privada de Josep Maria de Sagarra, i et sembla sentir-lo a ell. Aquest dilluns TV3 va estrenar una minis¨¨rie de dos cap¨ªtols basada en la novel¡¤la. ?bviament, m¨¦s de vuitanta anys despr¨¦s de la seva publicaci¨® no cal pensar que es repetir¨¤ l¡¯esc¨¤ndol que va provocar a l¡¯¨¨poca. ?s clar que la s¨¨rie es cuida molt i molt de no escopir.

Hitchcock recomanava que si es volia fer una bona pel¡¤l¨ªcula valia m¨¦s agafar una novel¡¤la dolenta. No ¨¦s el cas, i aix¨° demostra una notable i encomiable gosadia per part de S¨ªlvia Munt, la directora. M¨¦s encara quan es tracta d¡¯una novel¡¤la, espl¨¨ndida, on un dels aspectes m¨¦s sobresortints s¨®n les descripcions, els dibuixos, que l¡¯autor fa dels seus personatges amb un joc d¡¯adjectius tan inacabable com punyent.

La fam¨ªlia protagonista s¨®n els Lloberola, hereus d¡¯una aristocr¨¤cia rural que es fon a la Barcelona de principis del XX. L¡¯escena inicial ¨¦s tota una bona met¨¤fora de la decad¨¨ncia. Guillem i Frederic s¨®n dues bales perdudes. Un viu del xantatge, i l¡¯altre, addicte al joc, de la sogra. A la novel¡¤la s¡¯explica que ¡°Lloberola vol dir llobera petita. Una llobera ¨¦s un cau de llops¡­ Lloberola un cau petit; tot petit; llops petits; ¨¦s aix¨° el que som nosaltres, llops de poc aliment, de porques ungles, llops covards¡±. I dins d¡¯aquesta llobera hi ha tota una galeria de personatges, una noblesa que es va esparracant.

Al film, tot est¨¤ molt cuidat. ?s d¡¯agrair el detall de l¡¯ambientaci¨® (temia veure pisos de burgesos sense enrajolar, com passa tan sovint si el rodatge ¨¦s d¡¯estudi). La tria d¡¯interiors era fonamental, perqu¨¨ ¨¦s una hist¨°ria que b¨¤sicament passa portes endins, on s¡¯amaga la falsedat d¡¯aquesta noblesa. L¡¯eleg¨¤ncia dels vestits est¨¤ tan aconseguida que sembla imposar-se fins i tot a l¡¯absoluta manca d¡¯eleg¨¤ncia moral dels personatges. Quan els personatges van descordats ¡ªcom ara els vestits d¡¯Aida Folch o Francesc Garrido, i el de Maria Molins en un altre sentit¡ª ¨¦s quan m¨¦s b¨¦ apareix el seu interior. I la tria d¡¯actors ¨¦s particularment encertada. Els duets entre Guillem de Lloberola (Pablo Derqui) i el bar¨® de Falset (Pedro Casablanc) s¨®n moments de gran tensi¨®.

En la narraci¨® hi ha un munt de seq¨¹¨¨ncies dialogades on la c¨¤mera fa un petit bellugueig. Deu ser una moda a TV3, perqu¨¨ tamb¨¦ ho fan a Com si fos ahir, per¨° d¡¯una manera molt m¨¦s discreta i encertada. ?s com si no hi hagu¨¦s tr¨ªpodes o steadycams, com si es cregu¨¦s que aquestes escenes no tenen prou for?a i moviment i la c¨¤mera n¡¯hi volgu¨¦s afegir quan el que s¡¯aconsegueix ¨¦s fatigar l¡¯espectador.

A aquesta Vida privada tot ¨¦s molt correcte, polit, i es fa una tria d¡¯episodis encertada i molt ajustada a la novel¡¤la, per¨°... que dif¨ªcil que ¨¦s poder explicar, com fa Sagarra, com era, per exemple, Antoni Mates, bar¨® de Falset, que ¡°despr¨¦s de casat va deixar els cavalls i els barrets forts, i es convert¨ª en un home dol?, apagat, devot¨ªssim i reaccionari, i nom¨¦s li sortien les dents de drapaire en el seu despatx i en els infinits consells d¡¯administraci¨® dels quals formava part. Sense conviccions pol¨ªtiques i completament esc¨¨ptic davant de la vida, amb el Directori es va ajupir com un gos¡±. Un Mates m¨¦s explicat que el del film, de qui fonamentalment sabem que t¨¦ un secret er¨°tic que ser¨¤ la seva perdici¨®.