ETA i nosaltres

El passat dia 20, ETA va donar a con¨¨ixer un comunicat en el qual demanava perd¨® pel dolor causat durant tants anys. Aquest perd¨®, ¨¦s clar, ha trigat massa; per¨° m¨¦s greu que aquesta tardan?a ¨¦s el fet que el comunicat divideixi les v¨ªctimes en dos grups. Tot i que aquesta divisi¨® no explicita qui hi ha a cada grup, se sobreent¨¦n que un grup est¨¤ format pels gu¨¤rdies civils (que els terroristes anomenaven ¡°forces d¡¯ocupaci¨®¡±), i l¡¯altre, per la resta de les v¨ªctimes. Fer aquesta distinci¨®, al meu entendre, falsifica el perd¨® que demanen, perqu¨¨, encara que no ho diguin, es pressuposa que hi ha dos tipus d¡¯assassinats: els justificables i els injustificables. No ¨¦s un bon cam¨ª per demanar perd¨®.

He dit sovint (i he escrit) que sense el general Franco ETA no hauria existit. I encara hi he d¡¯afegir que sense ETA no haurien existit els GAL. Per aix¨° ¨¦s del tot necessari fer constar que cap d¡¯aquestes dues afirmacions no justifiquen ni una sola mort. Tots els assassins s¨®n culpables, tant si actuen des del poder com des de la resist¨¨ncia al poder, perqu¨¨ matar no ¨¦s mai la soluci¨® de res. I matar els que maten o ordenen matar, tampoc. Per aix¨° l¡¯exemple m¨¦s emblem¨¤tic de l¡¯absurd de la condici¨® humana ¨¦s la guerra. ?s obvi que si alg¨² ens ataca ens hem de defensar, perqu¨¨ no queda cap m¨¦s remei. Per¨°, tornant als assassinats d¡¯ETA, hem de recordar que els terroristes van matar molt menys durant la dictadura que durant la democr¨¤cia, cosa que vol dir que ho feien indiscriminadament i que no tenien ni idea del que significa el respecte a la vida.

Tamb¨¦ ¨¦s cert que hi ha assassinats m¨¦s horrorosos que altres. Matar innocents com els d¡¯Hipercor a Barcelona ¨¦s molt m¨¦s execrable que matar un torturador com Melit¨®n Manzanas. Aix¨° ¨¦s innegable. Per¨° ETA s¡¯havia d¡¯haver preguntat si no hi havia altres camins, perqu¨¨ la in¨¨rcia de la viol¨¨ncia sempre desemboca a matar m¨¦s.

El Pa¨ªs Basc hauria estalviat molts sofriments si no hagu¨¦s existit ETA. Segur que era horrible viure en una societat tan brutalment fracturada i tan inundada per la por per culpa del nacionalisme extrem. Espero que aqu¨ª, a casa nostra, on el proc¨¦s ha comen?at a causar una fractura evident, i per sort menys profunda, aprenguem dels errors del Pa¨ªs Basc. Mitterrand tenia ra¨® quan deia que, subjacent a tot nacionalisme, hi ha l¡¯inici d¡¯una guerra. Aqu¨ª, el nacionalisme, iniciat per Pujol i continuat per Mas, ha estat coronat per Puigdemont, un tossut mediocre (perdoneu la redund¨¤ncia) que s¡¯ha convertit en un l¨ªder poder¨®s gr¨¤cies a l¡¯excitaci¨® de l¡¯egoisme col¡¤lectiu i al fet de creure¡¯s i fer creure al ramat que ¨¦s Mois¨¨s. Pel que fa a mi, lamento molt que al tombant de la meva vida hagi hagut de viure una follia aix¨ª. Per¨° mentre pensava aix¨°, vaig com sentir la veu del meu pare que em deia: ¡°No et queixis. Jo vaig viure una guerra¡±. I jo li vaig respondre: ¡°Tens tota la ra¨®, de moment¡±.