Candidat de xoc

?s dif¨ªcil creure com de baix estan disposats a fer caure a l'autogovern catal¨¤ els l¨ªders independentistes. L'elecci¨® de Quim Torra i Pla com a candidat a la presid¨¨ncia de la Generalitat confirma el car¨¤cter m¨¦s inquietant del seu projecte: la construcci¨® d'una Catalunya independent en confrontaci¨® amb l'Estat espanyol i en sintonia amb els moviments ultranacionalistes i xen¨°fobs europeus. Fins i tot la forma en la qual s'ha triat al candidat, per designi personal de Carles Puigdemont, ¨¦s una excepcionalitat de tints autoritaris que marca un punt d'inflexi¨® cap a l'abisme.

Les primeres declaracions de Torra ja com a candidat no deixen lloc a dubtes. Hi haur¨¤ un lloc pel Govern ¡°a l'exili¡±, es treballar¨¤ per donar resposta al ¡°mandat de l'1-O¡±, la qual cosa implica recuperar les lleis de ruptura aprovades pel Parlament i anul¡¤lades pel Tribunal Constitucional, i es caminar¨¤ cap a un ¡°proc¨¦s constituent¡±. S¨®n paraules m¨¦s que inquietants perqu¨¨, tret que es quedin en simple ret¨°rica secessionista, impliquen l'inici d'un nou proc¨¦s unilateral d'independ¨¨ncia disposat a vulnerar una altra vegada la Constituci¨® i l'Estatut i seguir provocant l'enfrontament amb l'Estat espanyol en contra de la voluntat de m¨¦s de la meitat de l'electorat catal¨¤.

El perfil xen¨°fob d'aquest advocat i assagista aguditza la crisi. Ha demanat perd¨® pels seus comentaris despectius i ofensius contra els espanyols i els ha esborrat de la xarxa social on els va publicar. S'ha excusat dient que els va difondre fa sis anys i que l'important s¨®n els fets i no les paraules. Disculpa pobra i insuficient d'alg¨² que no ha aclarit si segueix pensant que els espanyols nom¨¦s saben espoliar com creia llavors. La seva inesborrable ideologia entronca amb els moviments etnicistes i xen¨°fobs de la ultradreta europea. L'independentisme catal¨¤, que va iniciar el seu proc¨¦s de ruptura prometent una nova democr¨¤cia ¡°en forma de rep¨²blica¡± dins de la Uni¨® Europea, comparteix avui m¨¦s ambicions pol¨ªtiques amb l'Hongria de Viktor Orb¨¢n que amb la Fran?a d'Emmanuel Macron. No ¨¦s una sorpresa. Puigdemont va estr¨¨nyer lla?os a B¨¨lgica durant la seva fugida amb els nacionalistes flamencs del N-VA i els abans racistes i neonazis del Vlaams Belang.

Junts per Catalunya recorre, per tant, un cam¨ª de dif¨ªcil tornada des dels centristes i liberals, amb els quals s'alineava Converg¨¨ncia, cap a les formacions antieuropees d'extrema dreta. En el cas catal¨¤ ¡ªun altre tret extraordinari¡ª convergeix amb l'esquerra republicana d'ERC, que emetia senyals d'allunyament cap a l'independentisme unilateral i que ha acabat, no obstant aix¨°, rendint-se als disbarats i dictats de Carles Puigdemont.

Els sondejos indiquen que a Catalunya es mantindria aproximadament la mateixa correlaci¨® de forces que ara i el mateix nivell de suport ciutad¨¤ a la independ¨¨ncia. L'elecci¨® de Torra ¨¦s un p¨¨ssim senyal perqu¨¨ promet confrontaci¨® i il¡¤legalitat, tret que tamb¨¦ torni a esborrar les seves paraules. Cal preguntar-se si s'ha tocat fons en aquesta crisi.