¡°Me¡¯n vaig de Catalunya amb tot el dolor del meu cor¡±

Al juliol, si tot va com est¨¤ previst, l'Enrique podr¨¤ menjar-se un espeto de sardines a M¨¤laga, la seva nova destinaci¨®. Aquest policia de 61 anys, amb 38 de professi¨® a l'esquena, ¨¦s un dels prop de 300 que ha decidit marxar de Catalunya, on va n¨¦ixer i on ha desenvolupat bona part de la seva carrera. ¡°Tinc aqu¨ª la meva vida, els meus amics, els meus fills, les meves netes¡­ Me¡¯n vaig amb tot el dolor del meu cor¡±, lamenta. Per¨° ha decidit posar punt final a una situaci¨® que l¡¯afecta. ¡°No dic que no pugui viure aqu¨ª, que no pugui sortir al carrer. Per¨° crec que anir¨¤ a pitjor i que est¨¤ perdut¡±, augura, sobre la pressi¨® social i els anhels independentistes.

Cada any marxen centenars de policies de Catalunya. ¡°?s una cosa habitual¡±, explica Sebasti¨¢n Hern¨¢ndez, secretari general de la Confederaci¨® Espanyola de Policia (CEP) a Catalunya. La difer¨¨ncia en aquesta ocasi¨®, indica, ¨¦s que policies veterans, arrelats, han fet el pas de marxar, en bona mesura pel conflicte pol¨ªtic que ha tensat la seva relaci¨® amb part de la societat, sobretot despr¨¦s del refer¨¨ndum il¡¤legal de l'1 d'octubre. L'actuaci¨® de la Policia i la Gu¨¤rdia Civil en alguns col¡¤legis el dia de la consulta va desencadenar manifestacions, protestes i una vaga amb el suport de les institucions catalanes, sindicats i algunes patronals.

L'Enrique treballa en el DNI m¨°bil: es despla?a a municipis on no hi ha comissaries. ¡°Vam estar una temporada sense poder sortir per la situaci¨® que es va produir¡±, recorda. Ara ja tornen als ajuntaments de localitats petites. ¡°Ens tracten correctament, no puc dir el contrari. Per¨° hi arribes, veus les banderetes, els llacets grocs... Si vols viure sense pensar-hi, sense donar-hi voltes, i pots, perfecte. Per¨° a mi m'afecta¡±.

Catalunya ¨¦s des de fa anys una destinaci¨® de pas per als policies nacionals, sobretot des del desplegament dels Mossos d'Esquadra, que es va materialitzar el 2005 a Barcelona. ¡°Abans era la segona escola d¡¯Espanya¡±, expliquen fonts policials, amb grups potents, com el d'atracaments, amb renom arreu del pa¨ªs. Ara els agents acabats de sortir de l'escola s¨®n enviats a Catalunya, hi passen els dos anys m¨ªnims obligatoris, molts d'ells en feines poc atractives, com la seguretat d'edificis, i quan poden demanen el trasllat. Diverses fonts policials centren el problema en tres aspectes: una vida cara, la falta d'una carrera policial ambiciosa i, en els ¨²ltims anys, el proc¨¦s.

¡°No hi ha relleu generacional¡±, lamenta un comandament intermedi, que ha treballat a Catalunya, i que considera que els grups d'investigaci¨® estan ¡°fets un desastre¡± per l'escassetat de personal. Argumenta que ¨¦s per falta de comissaris joves que liderin un projecte atractiu que ¡°arrossegui¡± els policies. ¡°Si no hi ha planter catal¨¤ ¡ªla majoria d'aspirants es fan mossos o policies locals¡ª necessites que el pla laboral sigui potent¡± perqu¨¨ els agents no prefereixin tornar a la seva terra natal.

El Pablo (nom fictici) ¨¦s un dels que ha preferit tornar. Va arribar a Catalunya amb 23 anys i una d¨¨cada despr¨¦s, amb una vida ja constru?da, se¡¯n va. ¡°?s un c¨²mul de tot. Aix¨° no ¨¦s igual que el Pa¨ªs Basc, per¨° t¨¦ alguna similitud de pressi¨® social, que et jutgen per la teva professi¨®¡±. I posa com a exemple situacions quotidianes: ¡°Ets en una taula parlant amb diverses persones, dius que ets policia, i la situaci¨® ja canvia¡±. A aix¨° s'hi suma l'¡°empobriment¡± a mesura que la vida s'encareix, a m¨¦s dels problemes laborals: ¡°Sempre de pais¨¤, no deixant-te veure gaire¡±. Amb uns caps que ¡°d¡¯un dia per l¡¯altre¡± destinen persones de grups de judicial, estrangeria o informaci¨®, amb investigacions en marxa, a fer tasques de seguretat. ¡°Jo faig el que faci falta. Vaig treballar gustosament l'1 d'octubre i despr¨¦s perqu¨¨ tot estigu¨¦s b¨¦. Per¨° et sents maltractat, tant per la ciutadania com pels caps¡±. Per tot aix¨°, ha fet les maletes: ¡°Aqu¨ª no hi ha futur a dia d'avui¡±.

El cap superior de Catalunya, el comissari Sebasti¨¢n Trapote, ha demanat en diverses ocasions m¨¦s policies. Per¨° l'escassetat end¨¨mica, agreujada pels anys de crisi gaireb¨¦ sense noves places, ¨¦s lluny de solucionar-se. Aquest any han quedat 471 places desertes (un 25% m¨¦s que el 2017). Els sindicats exigeixen un plus de territorialitat, que faria m¨¦s atractiu treballar a Catalunya. Un policia que s'acaba de llicenciar cobra uns 1.500 euros, als quals s¡¯hi sumen els 54 euros que reben per treballar a Barcelona, menys de la meitat del que es cobra a Madrid i molt lluny dels complements salarials al Pa¨ªs Basc, Ceuta o Melilla. ¡°Per un pis de 50 metres et cobren com si fos un xalet¡±, es queixa el Marcos (nom fictici), de 31 anys, sobre els preus a la capital catalana. Despr¨¦s de vuit anys en terres catalanes, al juliol tornar¨¤ a la seva Mallorca natal. En aquest temps ha trobat parella i ha creat un cercle d'amics, alguns d'independentistes. Per¨° no ¨¦s suficient. ¡°Quan arribes a una edat i veus que els diners no es poden estirar, doncs busques una mica m¨¦s de qualitat de vida¡±, al¡¤lega.

?ngel Seara, de 49 anys, t¨¦ una preocupaci¨® afegida: com afectar¨¤ l'ambient que es respira a Catalunya el seu fill de 19 anys. ¡°Busco el descans psicol¨°gic. No m'agrada haver de reivindicar la meva nacionalitat espanyola, ni donar explicacions. No ¨¦s el que espero de Catalunya¡±, explica aquest subinspector, catal¨¤, veter¨¤, que ha acceptat perdre l'especialitat com a guia can¨ª per poder marxar. Recorda quan el seu pare, tamb¨¦ policia, l'aconsellava que no digu¨¦s la seva professi¨®. ¡°Per¨° semblava que aix¨° s'havia superat¡±, es queixa. I es dona per derrotat: ¡°Hi ha una institucionalitzaci¨® de la situaci¨® que ning¨² canviar¨¤¡±, fins al punt que ha dessintonizat TV3 i ha tallat alguns lla?os familiars. A partir del juliol treballar¨¤ a Navarra.

¡°Aquest odi que sortia pels porus el dia 1 i el 2 d'octubre no pot ser motivat per unes c¨¤rregues policials. Que van ser molt desagradables, s¨ª. Per¨° aquest odi no es genera en un dia¡±, retreu un veter¨¤ inspector de policia, que va viure ¡°moments de grans desenganys¡± despr¨¦s del refer¨¨ndum. Fins i tot ell, que fa 40 anys que ¨¦s a Catalunya, va arribar a plantejar-se marxar: ¡°Hi ha moltes coses que et fereixen, coses que veus a la televisi¨®, o sents a la r¨¤dio. Per¨° b¨¦, aix¨° va amb el sou. Que no m¡¯estimin, ho accepto, l¡¯¨²nica cosa que demano ¨¦s que no m'odi?n¡±.