Ruta de la cer¨¤mica humil

No porto gaire b¨¦ l¡¯aband¨® de les coses humils de Barcelona, el d¡¯aquelles la mesura de les quals ¨¦s la m¨¤ humana (el seu inevitable tel¨¨fon m¨°bil tamb¨¦ hi troba el l¨ªmit absolut de la seva grand¨¤ria, per¨° ¨¦s una q¨¹esti¨® seva, de vost¨¨, no de la ciutat). Per aix¨° escric avui amb l¡¯inter¨¨s de restaurar unes peces de cer¨¤mica urbana, deixades de la m¨¤ de D¨¦u i dels homes, en la rotonda subterr¨¤nia del metro de Pla?a Catalunya, que comunica des de fa m¨¦s de mig segle la l¨ªnia 3 del metro amb el tren de Sarri¨¤ i les sortides de Vergara, Rivanedeyra i Rambles. Milers i milers de barcelonins passem cada dia al costat d¡¯aquestes cer¨¤miques, per¨° amb pressa i distrets, ja no les veiem (hem oblidat com s¡¯ha de mirar). Centenars de peces de cer¨¤mica componen els sis murals de la rotonda. A unes quantes els falten cada vegada m¨¦s peces, una pena, urgeix estabilitzar-ne l¡¯estat ara i restaurar-les al m¨¦s aviat possible (es va fer per ¨²ltima vegada fa quinze anys).

La cer¨¤mica ¨¦s un art modest, per¨° universal per la seva puresa primordial: atuells i maons, fang cuit l¡¯origen del qual i l¡¯¨²s ¨¦s la m¨¤ humana. Preservar cer¨¤mica ¨¦s respectar la humanitat (malgrat l¡¯histrionisme ocasional d¡¯Ai WeiWei, paradigma de l¡¯artista global, destructor llegendari d¡¯una pe?a molt valuosa de cer¨¤mica i v¨ªctima despr¨¦s d¡¯un altre v¨¤ndal que va fer el mateix amb una de les seves en un museu de Miami). Cal salvar els humils murals de la rotonda de Catalunya, per¨° per aconseguir-ho, primer hem de reaprendre a mirar-los.

Les cer¨¤miques de la rotonda van ser un enc¨¤rrec de l¡¯Ajuntament a l¡¯Escola Massana a mitjan d¨¨cada dels seixanta del segle passat. Projectades per Francesc Albors, llavors professor de cer¨¤mica a l¡¯escola, van ocupar bastants dels ceramistes de la Massana que despr¨¦s han fet una carrera ben merescuda. Evoquen la hist¨°ria dels mitjans de transport, s¨®n amables i ing¨¨nues i van estar al marge de les modes i estils dominants en la Barcelona d¡¯aquella ¨¨poca i en les que van seguir. Intentin dem¨¤ veure-les, o encara millor, concentrin-se a observar un instant les locomotores i despr¨¦s descriguin-les a un af¨ª. No els resultar¨¤ f¨¤cil, ja que la rotonda ¨¦s de radi estret, est¨¤ majorit¨¤riament presa per venedors, per algun m¨²sic, o per algun pobre de demanar i, a sobre, un gestor obt¨²s va fer fixar a terra una paperera just davant d¡¯un dels plafons. Per veure-les, ¨¦s ideal una tarda de diumenge, quan el tr¨¤nsit de trens i de persones disminueix i fins i tot els venedors se n¡¯han anat.

Animo els poders p¨²blics a cuidar-les. Tamb¨¦ els privats: a Barcelona, hi ha dos murals m¨¦s molt semblants als de la rotonda de Catalunya. Van ser encarregats als mateixos ceramistes per una fundaci¨® privada, llegat de dos industrials que sempre havien donat suport a la Massana. Un d¡¯aquests murals encara es pot veure a la planta baixa del carrer Tuset, 20. L¡¯altre, en canvi, queda ocult sota un revestiment discret a l¡¯altre costat de la mateixa paret, en un local contigu que ha canviat diverses vegades d¡¯ocupants i algun d¡¯ells va tapar les humils cer¨¤miques. Dormen un somni de d¨¨cades. Ning¨² les veu. Crec que no seria mala idea suggerir treure-les a la llum o traslladar-les a un altre lloc, que no costaria tant i hi ha empreses d¡¯alta tecnologia, usu¨¤ries de materials cer¨¤mics (superconductores, escuts de naus espacials), que podrien animar-se a preservar les cer¨¤miques humils de Barcelona.

La cer¨¤mica catalana del segle XX va tenir el seu apogeu amb un artista i persona refulgent, Josep Llorens i Artigas (1892-1980), professor de la Massana durant molts anys. S¨®n famosos els seus treballs amb Joan Mir¨® (a la vella Terminal B de l¡¯aeroport, per exemple, per¨° a mi sempre m¡¯han embriagat els petits jardins de cer¨¤mica que va construir amb Raoul Dufy). Llorens no va estar sol: abans que ell, Antoni Serra i Fiter (visitin la casa Lle¨® i Morera al passeig de Gr¨¤cia, 35), o, despr¨¦s, Antoni Cumella (pugin per la Diagonal i aturin-se a l¡¯entrada de la Facultat de Dret de la Ciutat Universit¨¤ria). N¡¯hi ha molt¨ªssimes m¨¦s (no les puc citar totes, coneguin els nostres ceramistes a la seu de la seva associaci¨®, carrer Dr. Dou, 7).

La cer¨¤mica cerca avui el seu lloc en la disputa sobre l¡¯art globalitzat. Per¨° no en fa cap falta, que el fang cuit ¨¦s gran en la seva humilitat perqu¨¨ sorgeix de les mans. Donem-nos-les.

Pablo Salvador Coderch ¨¦s catedr¨¤tic de Dret Civil a la Universitat Pompeu Fabra