Atzavara, capsigrany, pampallugues, papallona i pessigolles, les paraules triades per la redacci¨® d¡¯EL PA?S

Aqu¨ª a la redacci¨® hem fet un experiment. Es tractava de repetir, en el microcosmos del diari, l¡¯exercici de triar les paraules m¨¦s maques de la llengua catalana, a veure qu¨¨ sortia i si tenien alguna relaci¨® amb les que s¡¯han dif¨®s aquests dies. De paraules ens n¡¯han arribat 118, de les quals atzavara, capsigrany, pampallugues, papallona i pessigolles han tingut tres mencions, mentre que amb dues s¡¯han quedat alberg¨ªnia, atzucac, escamarl¨¤, escatir, esmaperdut, estimar, fel¡¤laci¨®, groc, n¨²vol, poca-solta, ratpenat i torracollons; la resta, fins a completar les 118, nom¨¦s han tingut una menci¨®. Sembla, doncs, que si ho comparem amb la tria de les xarxes, aqu¨ª ens decantem m¨¦s per les pessigolles que les moixaines, som m¨¦s d¡¯estimar que d¡¯amanyagar i potser m¨¦s que buscar caliu i tendresa tendim a etzibar alguns insults nostrats.

La gr¨¤cia de l¡¯experiment, per¨°, rau tamb¨¦ a determinar quins s¨®n els mecanismes que fa que triem unes paraules i no unes altres. O, per entendre¡¯ns, mirar d¡¯establir una tipologia de la paraula catalana maca, com si d¡¯alguna manera hi hagu¨¦s paraules maques i lletges perqu¨¨ s¨ª. Qu¨¨ tenen en com¨² aixopluc, bocabadat i terrabastall? I carquinyoli, etzibar i gatzoneta? Qu¨¨ ens agrada de les paraules, com sonen o qu¨¨ signifiquen? I una altra pregunta ens assalta: els companys de la redacci¨®, ?realment fan servir les paraules que proposen?

D¡¯entrada ¨¦s evident que, instintivament, quan busquem una paraula maca el primer que fem ¨¦s triar-ne una sense traducci¨® directa al castell¨¤ o b¨¦ que tingui un equivalent molt allunyat ¡ªsigui per grafia o per fon¨¨tica¡ª, com si les que hi comparteixen arrel, i per tant s¨®n de traducci¨® f¨¤cil, arrosseguessin un estigma que les condu¨ªs inexorablement cap a la lletjor. Les cinc guanyadores en s¨®n un cas clar¨ªssim, en donar equival¨¨ncies com agave, tonto de capirote, chiribitas, mariposa i cosquillas, i marcar perfil d¡¯una catalanitat indiscutible. De fet, la majoria de les paraules dels companys de la redacci¨® van en aquesta l¨ªnia: barroer, enganyifa, engrescar, penya-segat, picarol.

Sembla, tamb¨¦, que la paraula catalana maca ha de contenir per for?a alguna sonoritat pr¨°pia, com si les efes, les emes i les tes fossin menys catalanes que les esses sonores, les ges fricatives i una bona xeix d¡¯aquelles que et deixondeixen. Entre la llista hi trobem coses com zumzeig, atzur, quitxalla i xerinola, paraules d¡¯aquelles que s¨®n tot un repte de pron¨²ncia per a qualsevol katalonski. I si a m¨¦s hi apareix una ela geminada, llavors ja fem el ple, com passa amb l¡¯esmentat ¨¨xit de fel¡¤laci¨®, atribu?ble sens dubte nom¨¦s a la ela geminada. La paraula catalana no nom¨¦s ho ha de ser, tamb¨¦ ho ha de semblar, com si port¨¦s denominaci¨® d¡¯origen, i si a m¨¦s t¨¦ com a m¨ªnim tres s¨ªl¡¤labes llavors ja es converteix en una festa per a la boca: esmaperdut, enrojolar, badabadoc, alberg¨ªnia, capbussar-se.

Hi ha, doncs, una catalanitat can¨°nica pel que fa a les paraules que, curiosament, es trenca davant les propostes dels membres de la redacci¨® que no s¨®n nascuts a Catalunya, molt m¨¦s partidaris de paraules senzilles i tendres: granota, ganivet, somni, groc. I destaca l¡¯abund¨¤ncia del regne animal, com si la bestiola referida amoros¨ªs d¡¯alguna manera la paraula que la designa: ratpenat, escamarl¨¤, colibr¨ª, borinot, espiadimonis, esquirol, guineueta, ll¨²driga...

Vist l¡¯¨¨xit de la iniciativa, potser l¡¯experiment que tocaria fer ara ¨¦s esbrinar si tamb¨¦ hi ha una tipologia de paraules lletges o antip¨¤tiques, si hi ha alguna cosa que ens faci arrufar el nas o tapar les orelles quan les sentim... Vet aqu¨ª algunes propostes: emmagatzemament, drogoaddicci¨®, otorrinolaringologia,?escrot o torticoli.