Torra, masover o propietari

Hi ha molt de paper sobre la situaci¨® catalana. La premsa internacional ha seguit amb m¨¦s o menys intensitat la investidura de Torra. Tres elements s¨®n presents quasi inevitablement a tots els mitjans: la provisionalitat de la presid¨¨ncia de Joaquim Torra; les seves piulades, per les quals es va disculpar, i la relaci¨® amb Puigdemont. Una relaci¨® que es podria resumir preguntant-se si Torra ser¨¤ masover o propietari del despatx de president de la Generalitat.

Moltes vegades el t¨ªtol ja indica el punt de vista del mitj¨¤. Per a The New York Times, ¡°Catalunya t¨¦ un nou president, per¨° la disputa amb Madrid segueix¡±. The Washington Post el defineix com un ¡°fervent separatista¡±, mentre que?The Guardian obre tractant Torra de ¡°secessionista de l¨ªnia dura¡±. I amb el tema de les piulades, el diari recorda que m¨¦s del 60% dels catalans tenen un pare o una mare d¡¯altres regions d¡¯Espanya o un 43% t¨¦ el castell¨¤ com a llengua materna. The National, que porta com a lema ¡°el diari que dona suport a una Esc¨°cia independent¡±, acaba la seva cr¨°nica assegurant que el Govern espanyol ha dit que vol mantenir un di¨¤leg amb el nou president si respecta les lleis i la Constituci¨®.?

Pel que fa a la premsa francesa,?Lib¨¦ration tamb¨¦ el defineix com un separatista conven?ut, igual que ho fa Le Monde, per¨° al text les met¨¤fores pugen de to: ¡°Aquest editor visceralment oposat a Espanya¡± deu el seu nomenament a la seva fidelitat a Puigdemont, que ¨¦s ¡°el seu ninotaire a dist¨¤ncia¡±. Per a aquest mitj¨¤, les principals qualitats de Torra s¨®n la seva fidelitat a la terra per damunt de tot, fins i tot de les seves pr¨°pies conviccions, i la submissi¨® a l¡¯anterior president de la regi¨®. A Su?ssa, el franc¨°fon Le Temps ¨¦s un altre que parla de marionetes, i titula: ¡°Quim Torra, la marioneta de Carles Puigdemont¡±. El defineix com un independentista intransigent i assenyala: ¡°No ¨¦s segur que Madrid hagi guanyat amb el canvi¡±. El diari tamb¨¦ esmenta les disculpes per passades piulades que Torra va demanar des de TV3, que defineix com ¡°una televisi¨® p¨²blica regional controlada pel camp independentista¡±.?Le Figaro, per explicar qui ¨¦s Torra, busca una imatge de la baralla: ¡°Comod¨ª de Carles Puigdemont¡±. Per al belga Le Soir, Torra ¨¦s una tria pol¨¨mica.

A Alemanya, el Frankf¨¹rter es fixa en el fet que el nou president ha necessitat l¡¯abstenci¨® de la minorit¨¤ria CUP. Die Welt, per la seva banda, afirma que el successor de Puigdemont ¡°vol atemorir Madrid¡± perqu¨¨, ret¨°ricament, sembla m¨¦s intransigent que els seus predecessors. Der Spiegel tracta Torra de confident de Puigdemont, amb prou feines un governador seu, i de separatista declarat. Per Der Spiegel, ¡°els fronts estan tan endurits aquesta primavera com la passada tardor¡±.

Barcelona i Madrid. L¡¯editorial de l¡¯Avui defensa que es dibuixa una ¡°lluita per una Catalunya lliure, democr¨¤tica i inclusiva¡± i creu que Rajoy hauria d¡¯aprofitar l¡¯oferta de di¨¤leg de Torra admetent ¡°d¡¯una vegada l¡¯exist¨¨ncia d¡¯un conflicte democr¨¤tic amb Catalunya¡±. Xevi Xirgu no es refia que es retiri el 155 i recorda que Millo parla ara de retirar l¡¯acord d¡¯anul¡¤laci¨® del 155 solament quan el Govern acati la llei, no nom¨¦s quan estigui constitu?t: ¡°No dic que ho facin. Dic, simplement, que en tindran la temptaci¨®¡±. Manuel Cuy¨¤s no est¨¤ satisfet: ¡°S¡¯han fet moltes coses malament des del primer d¡¯octubre, i es tracta de no insistir-hi. I assajar una nova estrat¨¨gia? Ignoro quina¡±. Cuy¨¤s, per exemple, no vol creure, ¡°perqu¨¨ no pot ser veritat¡±, que Puigdemont hagi prohibit a Torra que faci servir el despatx de president. Aix¨° donaria la ra¨® als qui l¡¯acusen d¡¯escolanet. ¡°Com es pot mantenir calenta una cadira si no s¡¯hi est¨¤ assegut?". Miquel Riera, en canvi, no t¨¦ dubtes. Defensa que no cal cap precauci¨® quan es tracta de Catalunya: ¡°V¨®s mateix heu vist com fan veure que s¡¯enfaden amb moltes de les veritats que heu dit i escrit els ¨²ltims anys. Cap precauci¨® i les disculpes justes, que tamb¨¦ sabem que ells mai en demanen¡±.

Per l¡¯Ara, Torra, al marge d¡¯altres reptes, ¡°haur¨¤ de ser especialment cur¨®s a l¡¯hora de demostrar que ¨¦s el president de tots i que fa seva la diversitat del pa¨ªs, que ¨¦s la seva aut¨¨ntica identitat¡±. Esther Vera insisteix que governar b¨¦ ser¨¤ l¡¯¨²nic ant¨ªdot davant dels qui volen ¡°atiar la fractura interna del pa¨ªs i frisaven per presentar un moviment c¨ªvic i inclusiu com una massa alienada i fan¨¤tica¡±. Joan B. Culla hi discrepa, considera rid¨ªcul dir que no ser¨¤ el president de tots els catalans. ¡°Cap governant democr¨¤tic no representa ni complau, ni agrada a tots els ciutadans del seu pa¨ªs, perqu¨¨ a cap no l¡¯han votat tots¡±. I Salvador Card¨²s, esmentant les paraules de Torra inspirades en el poeta Mari¨¤ Villang¨®mez, veu un nou eix sobiranista que va des ¡°dels que segueixen volent l¡¯impossible fins als que estan resignats que mori ¨Co es glaci¨C el desig¡±.

El Peri¨®dico no creu que arribi una etapa de normalitzaci¨®. ¡°ERC t¨¦ el repte de demostrar en el nou Govern si aquesta nova estrat¨¨gia de ruptura amb la unilateralitat i amb la il¡¤legalitat que promou ¨¦s sincera¡±. En el debat d¡¯investidura es va limitar a ¡°blanquejar el candidat¡±. Josep Mart¨ª Blanch augura que venen m¨¦s proves d¡¯estr¨¨s (judicis, decisi¨® sobre extradicions...). ¡°Seguirem presoners d¡¯un doble error com¨¨s als marges. Els dels que creuen que el proc¨¦s ha conquerit una rep¨²blica i el dels que estan conven?uts que aconseguiran matar-lo¡±. Andreu Pujol Mas considera que Torra ha mostrat que ¨¦s conscient que el principal flanc de creixement de l¡¯independentisme ¨¦s per la banda esquerra. Tamb¨¦ parla d¡¯ampliaci¨® de la base independentista Emma Riverola, per¨° han d¡¯aturar ¡°aquest aire carregat d¡¯exclusi¨®¡±. ¡°No s¡¯ampliar¨¤ la base independentista expulsant emocionalment de Catalunya els que no ho s¨®n. Nom¨¦s s¡¯aixecar¨¤ una fortalesa. Per¨° els seus habitants no seran iguals tampoc. Llavors comprovaran que el monstre ¨¦s dins¡±.

M¨¤rius Carol (La Vanguardia) contempla temps d¡¯escenografies, relats i simbolismes, Tot molt poc efica?. I observa una imatge al despatx de Puigdemont: un conill groc a la paperera. N¡¯hi haur¨¤ que pensaran, escriu, que Puigdemont s¡¯ha atipat de treure conills del barret. L¡¯explicaci¨® ¨¦s m¨¦s senzilla: el conill ¨¦s un regal de la Pasqua alemanya i passades les celebracions, ¡°la gent acostuma a desfer-se¡¯n¡±. L¡¯editorial del diari veu un Torra que assumeix sense manies la seva condici¨® provisional i vic¨¤ria i que va fer promeses de repertori. ¡°Molt li haur¨¤ de somriure la fortuna perqu¨¨ el seu mandat, que es desenvolupar¨¤ sota el foc creuat dels extrems, doni un resultat positiu per a tothom¡±. Miquel Roca defensa que el benestar i la cohesi¨® demanen estabilitat institucional: ¡°La provisionalitat, per definici¨®, no pot donar resposta suficient a les demandes que es plantegen (...) Per tant, responsablement, la vocaci¨® d¡¯una provisionalitat ¨¦s que sigui ben curta¡±. Pilar Rahola es fixa en l¡¯oposici¨®, particularment en In¨¦s Arrimadas, que li sembla ¡°un l¨ªder de la destrucci¨® total (...), ¨¨mula del demolition man Rivera¡±.

¡°El supremacisme ja t¨¦ el poder¡± ¨¦s el titular de l¡¯editorial d'El Mundo. ¡°El problema ¨¦s que Torra no sembla que faci broma¡± ni ¨¦s dels pol¨ªtics que parlen en clau electoral i despr¨¦s pacten. ¡°Torra ¨¦s un fan¨¤tic pur¡±. El diari es pregunta ¡°Es pot investir un racista a l¡¯Europa del segle XXI? Ja veiem que s¨ª¡±. I acaba: ¡°Torra arribar¨¤ exactament fins on l¡¯Estat el deixi¡±. Segons Arcadi Espada, malgrat el seu to greu, Torra ¡°no va donar senyals convincents de moure¡¯s en un altre territori que no fos el de la ficci¨®¡±. A la portada de La Raz¨®n s¡¯anuncia que Rajoy pactar¨¤ un 155 expr¨¦s amb el PSOE i Ciutadans davant d¡¯un altre desafiament. L¡¯editorial s¡¯encap?ala amb ¡°Un racista impropi per a un c¨¤rrec p¨²blic¡± i considera que s¡¯ha fet un salt enrere en el temps, a l¡¯¨¨poca de Sabino Arana i del seu ¡°etnicisme ignorant¡±. Per¨° el text acaba mostrant el total convenciment que ¡°l¡¯Estat prevaldr¨¤ davant dels colpistes¡±. Segons l¡¯Abc, l¡¯arribada a la Generalitat d¡¯un pol¨ªtic ¡°qualificable a Europa com a neofeixista ¨¦s una declaraci¨® oberta que l¡¯independentisme no vol la pau¡± i lamenta que el 155 que s¡¯ha aplicat no ha servit per evitar una nova majoria independentista. Hermann Tertsch, que tamb¨¦ considera que l¡¯Estat ha mostrat massa debilitat, compara els escrits de Torra amb els d¡¯Alfred Rosenberg, inspirador de l¡¯Holocaust. ¡°Amb Torra al poder ning¨² ja no est¨¤ segur a Catalunya¡±. Luis Ventoso considera que amagar-se darrere del jutge Llarena i demanar di¨¤leg ¡°a uns fan¨¤tics que venen a per nosaltres¡± ¨¦s un cataplasma que no resol res. En canvi, Salvador Sostres afirma que la investidura de Torra ¨¦s una vict¨°ria de Rajoy perqu¨¨ deixa sense efecte l¡¯1 d¡¯octubre, surt d¡¯unes eleccions convocades per Rajoy, i Puigdemont no ¨¦s president. Segons Sostres, Torra suposa la tornada al marc mental del pujolisme.

Digitals. Vicent Partal (Vilaweb) teoritza que la incapacitat de l¡¯independentisme de retornar Carles Puigdemont a la presid¨¨ncia de la Generalitat ¨¦s una derrota que hauria pogut reportar als espanyolistes grans beneficis. ¡°Era, per tant, tan senzill com convertir Quim Torra en el s¨ªmbol de la derrota de l¡¯independentisme i de l¡¯acceptaci¨® t¨¤cita d¡¯aquesta derrota. Per¨° aquesta gent ¨¦s tan matussera que l¡¯han convertit en tot el contrari, i sense que ell haja hagut de fer res, gaireb¨¦. Res de nou. (...) els gests i les primeres impressions de l¡¯espanyolisme respecte de Quim Torra impedeixen i impediran a partir del primer minut qualsevol mena de conciliaci¨®. No comprometen gens l¡¯independentisme, ans al contrari. I projecten a Europa una imatge que s¡¯haurien pogut estalviar de fortalesa de Puigdemont i de continuaci¨® del conflicte ¨C¨¤dhuc m¨¦s violent i agressiu, perqu¨¨ el to envers Torra ¨¦s pitjor que no el to envers Puigdemont i tot¡±. Salvador Cot (El M¨®n) veu una contradicci¨® entre que ¡°l¡¯espanyolisme¡± digui que Torra ¡°¨¦s un supremacista xen¨°fob perillos¨ªssim, contra el qual s'haur¨¤ d'actuar de forma r¨¤pida i contundent, i despr¨¦s, en paral¡¤lel, tamb¨¦ afirmin, solemnement, que no pinta res i que nom¨¦s ¨¦s un simple titella en mans de Puigdemont, sense idees pr¨°pies ni marge d'actuaci¨®. ?s un ogre terrible o no ¨¦s ning¨², en qu¨¨ quedem?¡±.

Joan Serra Carn¨¦ (Naci¨® Digital) posa cinc deures al president. El primer ¨¦s que tingui la necess¨¤ria autonomia respecte a Puigdemont. ¡°La incid¨¨ncia de Puigdemont en la legislatura ser¨¤ enorme. En aix¨° no hi ha cap dubte. Ho va demostrar dissabte amb una entrevista a La Stampa?¨Cper cert, gens casual¨C: no nom¨¦s va restar protagonisme al candidat, tamb¨¦ li va posar data de caducitat. El nou president ha dit que ¨¦s provisional, per¨° nom¨¦s ell podr¨¤ determinar fins a quin punt en aquest temps ser¨¤ cre?ble com a m¨¤xima autoritat del pa¨ªs. Quin marge de llum buscar¨¤ Torra sota l¡¯ombra allargada de Puigdemont?¡±. E-not¨ªcies, veient com Torra va ser dijous passat a Berl¨ªn i hi torna avui, titula la nota: ¡°Berl¨ªn, capital de Catalunya¡±.

Pablo Planas a Libertad Digital enceta l¡¯article amb un ¡°Rajoy i la CUP fan president el racista Torras¡± (sic). I al text sost¨¦ que el Govern de Rajoy ha preferit permutar la vig¨¨ncia del 155 amb el PNB a canvi d¡¯estabilitat pressupost¨¤ria ¡°per a desgr¨¤cia de la naci¨® espanyola¡±. Joan Tapia (El Confidencial) es pregunta si un disc ratllat pot triomfar. Escriu que creure en les pr¨°pies idees ¨¦s indicatiu de coher¨¨ncia, per¨° no saber treure conclusions, les m¨¦s elementals, del que ha succe?t ¡°solament demostra fanatisme o estult¨ªcia, o les dues coses. Per aix¨° en determinats moments el discurs de Torra va sonar com un disc ratllat¡±. El Espa?ol titlla Torra de racista i xen¨°fob i a l¡¯editorial afirma que ¡°solament una persona amb la insensatesa dels fan¨¤tics podia anunciar tan clarament el seu prop¨°sit de vulnerar la legalitat amb una clara continu?tat dels fets delictius (...) Quim Torra tenia aquest perfil, impregnat de racisme i xenof¨°bia, i per aix¨° l¡¯ha triat Puigdemont, com un kamikaze o home bomba enviat des de Berl¨ªn a immolar-se obedientment per la causa¡±. El Plural fa una nota sobre com, en el segon debat d¡¯investidura, Torra ha ¡°compartit protagonisme¡± amb Puigdemont a TV3. ¡°Una estampa que sembla apuntar a la dualitat de la Presid¨¨ncia¡±.?

R¨¤dio.?M¨°nica Terribas (Catalunya R¨¤dio) ha dit que hi haur¨¤ govern per fer Rep¨²blica que voldr¨¤ obeir el mandat de l'1-O, per¨° cal foragitar qualsevol idea que proposi odi, exclusi¨®. En aquest sentit, no s¨®n anecd¨°tiques les frases de Torra que l¡¯oposici¨® ha qualificat de supremacistes. Jordi Bast¨¦ (RAC1) creu que ¡°Catalunya viu en un sistema dual impossible de casar: l¡¯independentisme, a trav¨¦s del discurs de Quim Torra, vol fer la rep¨²blica des de l¡¯autonomisme i els constitucionalistes, a trav¨¦s de la r¨¨plica d¡¯In¨¦s Arrimadas i del Govern espanyol del PP, vol la rendici¨® sense matisos. I aix¨ª ¨¦s dif¨ªcil estrenar pactes, siguin els que siguin. Ni de recosir. Potser no recosir¨¤ Quim Torra, amb textos i tuits pels quals ja ha demanat disculpes, per¨° el to d¡¯In¨¦s Arrimadas, dissabte, no ajuda tampoc a recosir per l¡¯altre cant¨®¡±. Per la seva banda, un I?aki Gabilondo (Cadena Ser) pessimista sobre el futur pol¨ªtic acaba esmentant Oscar Wilde: ¡°Vau prometre que els somnis es farien realitat, per¨° us vau oblidar d¡¯afegir que els malsons tamb¨¦ s¨®n somnis¡±.