Donna Leon: ¡°Els novel¡¤listes hem de ser mentiders i murris¡±

La vida segueix igual a Ven¨¨cia: els turistes converteixen el pont de Rialto en unes escales mec¨¤niques d'on ¨¦s impossible baixar; els quioscos ja no venen revistes ni els regenten italians; l'aigua dels canals fa pudor¡­ I Donna Leon (Nova Jersey, 1942) ja nom¨¦s passa pocs dies al mes a la seva ciutat d'adopci¨®. Ara viu a Su?ssa. ¡°El turisme ha convertit Ven¨¨cia en aquesta ciutat insuportable¡±, es queixa, una vegada m¨¦s. L'escriptora publica La temptaci¨® del perd¨® (Edicions 62, en catal¨¤), la 27a novel¡¤la protagonitzada pel comissari Guido Brunetti. I ja s¨®n 30 anys.

Leon es mostra divertida i entranyable. Per¨° la seva indignaci¨® amb el m¨®n aflora en cada novel¡¤la del seu comissari veneci¨¤, aquesta vegada submergit en un cas de tr¨¤fic de drogues entre col¡¤legials. ¡°No havia entrat gaire en el tema de la droga i en aquest llibre simplement explico com funciona cert tr¨¤fic¡±, comenta. A ella li han interessat molts temes conflictius per la senzilla ra¨® que la indignen. En 28 novel¡¤les, creu que ja ha tractat moltes d'aquestes q¨¹estions, tot i que encara n'hi queden unes quantes al tinter. ¡°M'interessa molt la idea de la bio¨¨tica: l'home t¨¦ ara la possibilitat de trasplantar el seu esperma, i la dona, de convertir-se en una mena de microones i donar a llum¡­ ?s fant¨¤stic¡±, diu, ¡°per tota la responsabilitat moral que implica el tema¡±.

Tampoc ha enfrontat Brunetti amb q¨¹estions ¨¨tiques que estan tant en l'ordre del dia. ¡°Quan una empresa registra la patent d'una nova vacuna contra una malaltia estem davant d'un aut¨¨ntic problema de bioterrorisme. I l'inventor ha de callar perqu¨¨, si no, perd els 50 milions que pot valer el seu descobriment¡±. Ser¨¤, potser, el rerefons de noves novel¡¤les. No la seg¨¹ent, que ja est¨¤ escrita i que, segons avan?a, lac¨°nica, ¡°va d'adopcions¡±.

Per¨° Donna Leon no programa els casos del seu comissari. ¡°No tinc un master plan?per a les meves novel¡¤les¡±, declara. ¡°He acabat la n¨²mero 28 i estic a punt de comen?ar la 29a sense tenir ni idea de qu¨¨ tractar¨¤. Estic esperant el llampec que m'il¡¤lumini¡±. Recorda que fa gaireb¨¦ 10 anys aquesta il¡¤luminaci¨® va arribar de la manera m¨¦s casual: ¡°En un sem¨¤for vaig veure una dona amb una cara liftad¨ªssima; i era una dona de tra?os bells, que devia haver estat maca per¨° que, despr¨¦s de tantes evidents operacions d'est¨¨tica (tres, quatre, vuit¡­!?), s'havia convertit en un monstre¡±. El resultat va ser la novel¡¤la L'altra cara de la veritat (2009).

¡°Com a novel¡¤lista, escric ficci¨® i, per tant, el meu treball no ¨¦s buscar arguments concrets¡±, es defensa. ¡°La meva obligaci¨® ¨¦s crear una cosa que diverteixi el lector. Si despr¨¦s de llegir-se 300 p¨¤gines es planteja qu¨¨ passa amb el tr¨¤fic d'urani, amb el tr¨¤fic de prostitutes romaneses o amb la sobreexplotaci¨® tur¨ªstica, perfecte. Si no, paci¨¨ncia. Jo no soc una professora¡±.

Potser la Chiara, la filla adolescent de Brunetti, ¨¦s el personatge que m¨¦s s'assembla a Donna Leon. ?s una ferma defensora del medi ambient i, com comenta el pare en un passatge de la novel¡¤la, ¡°t¨¦ justificacions ecol¨°giques per a tot¡±. ¡°Absolutament¡±, afirma Leon, canviant el seu caracter¨ªstic somriure per un posat seri¨®s. ¡°M'indignen aquestes coses tant com a la Chiara¡±. Per aix¨° li va costar molt¨ªssim acceptar que quatre amigues seves viatgessin de Zuric a Hamburg ¡°en un jet privat! I bevent xampany¡­ Em va costar mantenir la boca tancad¨ªssima¡­¡±, es queixa, fent com que es cus els llavis per no dir res. I m¨¦s an¨¨cdotes d'amics: un que treballa per a una empresa petroliera i escriu que el fracking?¨¦s fant¨¤stic, perqu¨¨ nom¨¦s fa servir aigua. ¡°Estimat, has oblidat la qu¨ªmica¡±, li vaig dir. ¡°Est¨¤s parlant per als pobres? O permetries el?fracking al costat de casa? Aix¨° ¨¦s arrog¨¤ncia. Escriuen mentides per justificar barbaritats¡±. M¨¦s indignaci¨®.

En qualsevol cas, la ficci¨® no apareix en l'escenari de les novel¡¤les de Donna Leon. La Ven¨¨cia que descriu ¨¦s cruelment real, fins al punt que un es pot sorprendre en comprovar que encara queden venecians a Ven¨¨cia¡­ I pot descobrir algunes de les saboroses fonts de documentaci¨® de l'escriptora, com Il Gazzettino, aquest entranyable diari local que informa i calma les ¨¤nsies de safareig dels vilatans. ¡°Els escriptors de ficci¨® som mentiders i murris. Si jo presento nom¨¦s personatges dolents, per exemple, no li estic donant elecci¨® al lector, simplement el guio com ho faria un gos pigall. Jo haig de guiar-lo sense que se n'adoni, d'una forma invisible, de manera que, entre simp¨¤tics i antip¨¤tics, esculli ell¡±.

A?La temptaci¨® del perd¨®, des del principi Brunetti es planteja qu¨¨ cal fer davant de lleis injustes. El comissari troba la resposta en el cl¨¤ssic Ant¨ªgona, el llibre que est¨¤ rellegint, 30 anys despr¨¦s. ¡°S¨°focles planteja el problema: si penses que una llei ¨¦s injusta, has de desobeir-la? No vull respondre jo¡±, diu Leon, recordant les lleis racistes del segle passat als Estats Units. ¡°Diguem que la just¨ªcia ¨¦s absolutament subjectiva. Aix¨° vull deixar clar en aquesta novel¡¤la¡±.