Amb Iglesias hem topat

No acabo d¡¯entendre Pablo Iglesias. Aquesta setmana passada, concretament el divendres 11, va llan?ar un tuit que era tot un desprop¨°sit i que, com no podia ser d¡¯altra manera, se li ha girat en contra. Volent criticar un rival pol¨ªtic com ¨¦s Ciutadans, va piular: ¡°El nacionalismo excluyente de Ciudadanos no entiende que Espa?a es tambi¨¦n el euskera, los correfocs, el mojo pic¨®n, las muixerangas, el chotis, el asturiano, la mu?eira...¡±, i hi va afegir una foto on es veien Albert Rivera i In¨¦s Arrimadas al costat d¡¯un retrat del rei Joan Carles i d¡¯un titular que havia de servir per deixar en evid¨¨ncia els del partit taronja: ¡°Ciudadanos no se suma al D¨ªa del Euskera y denuncia su ¡®imposici¨®n¡¯¡±. Amb el seu tuit, ¨¦s ben clar que Iglesias volia tant criticar Rivera i companyia com mostrar-se emp¨¤tic, comprensiu, integrador amb les lleng¨¹es d¡¯Espanya i la diversitat cultural.

El titular ¨¦s una bona s¨ªntesi del pensament ciutadanesc sobre les lleng¨¹es (al Pa¨ªs Basc l¡¯euskera ¨¦s una imposici¨®), per¨° Iglesias no explica que es tracta d¡¯una not¨ªcia donada per la Cadena SER el 3 de desembre del 2015, com tampoc no explica que el Dia del Euskera ¨¦s, precisament, el 3 de desembre. No es pot ser m¨¦s malapte i pocatra?a en voler convertir una merca caducada en mat¨¨ria de litigi pol¨ªtic, i fer-ho precisament amb la llengua, sempre utilitzada en benefici propi molt m¨¦s pels taronges que pels porprats. Per algun motiu, doncs, Iglesias se suma a la fr¨ªvola tend¨¨ncia d¡¯emprar la llengua com a arma llanc¨ªvola, i ho fa de la pitjor manera possible: relegant-la al folklore, a les danses regionals i a les menges aut¨°ctones.

La gr¨¤cia ¡ªsi ¨¦s que n¡¯hi ha cap¡ª ¨¦s que en aquesta enumeraci¨® de folklore emblem¨¤tic on Iglesias inclou dues lleng¨¹es (el citat euskera per¨° tamb¨¦ l¡¯asturi¨¤) no hi ha cap mena de mala fe: senzillament no en sap m¨¦s. ?s el problema tradicional d¡¯una esquerra excessivament intel¡¤lectualitzada (obren la boca i citen Gramsci) que ¨¦s susceptible de mostrar-se emp¨¤tica amb la diversitat de tota mena, per¨° que en mat¨¨ria de llengua t¨¦ dificultats per articular un discurs original que vinculi la defensa dels drets ling¨¹¨ªstics amb la defensa integral de l¡¯individu i de la seva condici¨® de ciutad¨¤, i no tant, com ha fet sempre el nacionalisme conservador, amb una identitat nacional. El dret d¡¯¨²s d¡¯una llengua com a llengua pr¨°pia d¡¯un territori (en alguns territoris, a m¨¦s, llengua oficial) s¡¯ha de comparar als drets b¨¤sics fonamentals (per exemple el respecte per l¡¯individu, o la llibertat d¡¯expressi¨®), i no a manifestacions populars tradicionals, com ara el caganer, l¡¯aixecament de pes o les patates braves, tres propostes que Iglesias omet per¨° que podrien ser igualment a la seva llista.

De fet, a Podem no han sabut mai qu¨¨ fer-ne, de la diversitat ling¨¹¨ªstica, i a banda de la defensa nominal d¡¯una Espanya plurinacional, cal destacar d¡¯ells sobretot la inoper¨¤ncia i les contradiccions internes, perqu¨¨ aix¨ª com donen suport a la cooficialitat de l¡¯asturi¨¤ (malgrat, com hem vist, formar part d¡¯una llista folkl¨°rica), despatxen amb un ¡°obviamente, no¡± la possibilitat que el catal¨¤ i l¡¯aragon¨¨s siguin cooficials a Arag¨®, tal com va dir Pablo Echenique. I mentrestant, el discurs contrari, el que articulen tant Ciutadans com el PP, arrela cada cop amb m¨¦s naturalitat, tot relacionant el coneixement de les lleng¨¹es cooficials amb imposici¨® i adoctrinament. Justament aix¨ª ho v¨¨iem la setmana passada per al cas del valenci¨¤, on una colla de monoling¨¹es aclamaven Isabel Bonig mentre els prometia que al Pa¨ªs Valenci¨¤ no caldria con¨¨ixer la llengua pr¨°pia per exercir la funci¨® p¨²blica.

Fora dels territoris amb llengua pr¨°pia no hi ha ning¨², a Espanya, que defensi les lleng¨¹es cooficials, i davant els atacs de la dreta castissa l¡¯¨²nica cosa que proposa l¡¯esquerra cosmopolita ¨¦s la seva reclusi¨® al costumari.