Il¡¤lusions

Alguns diuen que la revolta del 68 va comen?ar amb la protesta d¡¯uns estudiants de la universitat de Nanterre, liderats per Daniel Cohn-Bendit, per la detenci¨® d¡¯activistes que es manifestaven contra la guerra del Vietnam. Altres asseguren que la va desencadenar una reivindicaci¨® aparentment m¨¦s fr¨ªvola: a la resid¨¨ncia d¡¯estudiants de la mateixa universitat no es permetia que els nois i les noies es poguessin visitar m¨²tuament a les respectives habitacions. Les dues versions responen als ideals m¨¦s destacats del moviment: el pacifisme i l¡¯amor lliure. Als estudiants els motivava tant la pol¨ªtica com el sexe, i amb la conjunci¨® de les dues aspiracions, que consideraven l¡¯ess¨¨ncia indissoluble de les seves il¡¤lusions revolucion¨¤ries ¡ªcanviar el m¨®n i canviar la vida¡ª, van engendrar una perversa fantasia. Per donar cos i estructura al somni que volien fer realitat, es manifestaven amb les ef¨ªgies d¡¯Ernesto Che Guevara i Mao Zedong. El primer, consagrat des de la seva mort, un any abans, com l¡¯heroi m¨¤xim de l¡¯antiimperialisme, presumia d¡¯homof¨°bia i exaltava el plaer de matar; el segon, en aquells mateixos moments en qu¨¨ els estudiants l¡¯adoptaven com a estendard, reprimia les relacions sexuals fora del matrimoni amb condemnes que anaven d¡¯anys de pres¨® a pena de mort.

La cara de Trotski no s¡¯exhibia tant, per¨° tamb¨¦ bufava en la direcci¨® de la revolta. L¡¯historiador socialdem¨°crata Benjamin Stora, militant a partir del 68 de l¡¯Organisation Communiste Internationaliste, de tend¨¨ncia trotskista, recorda en el seu ¨²ltim llibre que l¡¯¨²nic que impulsava els te¨°rics i els activistes d¡¯aquella extrema esquerra era la den¨²ncia i la destrucci¨® de l¡¯ordre pol¨ªtic burg¨¨s, de la llibertat de mercat i la democr¨¤cia liberal. Del que passaria despr¨¦s, ja en parlar¨ªem. A pesar de la trinitat revolucion¨¤ria ¡ªMao, Guevara, Trotski¡ª que per ignor¨¤ncia exaltada adornava la lit¨²rgia de la revolta, el gros del moviment no estava per aquestes coses. Volia conquistar pac¨ªficament la llibertat sexual, la llibertat d¡¯expressi¨®, la igualtat de races i sexes, i tamb¨¦ un hedonisme sense obstacles legals, i una reforma de la universitat que consagr¨¦s el relativisme i acab¨¦s amb l¡¯humiliant sistema d¡¯ex¨¤mens i notes. Tot el que els r¨¨gims comunistes perseguien brutalment.

Quan el fil¨°sof polon¨¨s Leszek Kolakowski va arribar a Occident aquell mateix any, va quedar impressionat per ¡°la m¨¦s gran decad¨¨ncia intel¡¤lectual que mai hagu¨¦s vist en un moviment d¡¯esquerres¡±. Es referia al combat contra el saber que invariablement trobava en els campus que va visitar: qualsevol pretensi¨® de rigor acad¨¨mic, respecte a la tradici¨®, jerarquia intel¡¤lectual, era una mostra intolerable de feixisme. Amb el temps les coses troben el seu lloc, i ¨¦s cert que hem rebut importants beneficis de l¡¯esperit del 68: la llibertat individual i la diversitat social. Justament el que els populismes ara tornen a posar en perill.