S¨ªndrome de resignaci¨®

Les imatges fereixen. ?s l¡¯exposici¨® anual del World Press Photo, el fotoperiodisme que, any rere any, mostra l¡¯estat de les coses. Malgrat tantes dificultats de la seva professi¨®, els fot¨°grafs aconsegueixen revelar aspectes del m¨®n i posar-los davant dels nostres ulls. L¡¯exposici¨® es pot veure ara al CCCB, fins al diumenge 27 de maig. Entre les moltes imatges impactants n¡¯hi ha una que sorpr¨¨n per la seva senzillesa: dues noies al llit, en un hospital. Es fan mirar perqu¨¨ les dues noies estan adormides i cuidades. Per qu¨¨ hi ¨¦s, aquesta foto? Per qu¨¨ li han donat un dels premis del certamen?

Perqu¨¨ parla de la s¨ªndrome de resignaci¨®. La foto documenta un nou i dram¨¤tic efecte de l¡¯exili for?at sobre la salut dels refugiats, que en aquest cas afecta els adolescents. Despr¨¦s de 20 anys de casos incomprensibles, ho anomenen aix¨ª: s¨ªndrome de resignaci¨®. Les dues noies estan catat¨°niques, no es poden aixecar del llit des de fa temps. S¨®n refugiades i estan aix¨ª, en coma. No tenen ning¨². La malaltia es coneix nom¨¦s a Su¨¨cia, en adolescents que provenen de pa?sos exsovi¨¨tics i de l¡¯antiga Iugosl¨¤via. Tenen entre 7 i 19 anys. Des de fa gaireb¨¦ vint anys, repeteixo, des del 2000 com a m¨ªnim. El fot¨°graf suec Magnus Wennman fa temps que documenta aquests adolescents instal¡¤lats en una apatia sense mesura, que no poden viure ni morir. En aquesta foto ens presenta la Djeneta i la Ibadeta.

S¨®n germanes, refugiades roman¨ªs de Kosovo. ?rfenes, sense familiars. La Djeneta, a la dreta de la foto, fa dos anys i mig que es troba en estat de coma, un coma inexplicable. La seva germana, la Ibadeta, va caure a poc a poc en la mateixa prostraci¨® ara fa sis mesos. La foto est¨¤ presa a l¡¯hospital de Horndal, al sud suec. N¡¯hi ha hagut centenars de casos, i n¡¯hi continua havent. Per qu¨¨ nom¨¦s a Su¨¨cia? Potser perqu¨¨ aquest pa¨ªs no reconeix com a refugiats els qui hi arriben des de les rep¨²bliques postscomunistes. S¨®n coses de la hist¨°ria recent que no s¡¯expliquen sovint i que desconeixem, fins i tot molts suecs les desconeixen. El cas ¨¦s que aquests joves no tenen dret d¡¯asil, i pot ser que aquest sigui el motiu d¡¯aquesta estranya malaltia. Aix¨ª ho explica un dels doctors que els atenen.

En declaracions al periodista Francesc Millan a l¡¯Ara, el director del servei psiqui¨¤tric de l¡¯Hospital Universitari de Karolinska, a Estocolm, Goran Bodegard, recorda que aquests joves, que anomenen ap¨¤tics, han viscut un calvari abans d¡¯arribar a Su¨¨cia. Han perdut la fam¨ªlia i hi arriben sols. No tenir dret d¡¯asil els traumatitza encara m¨¦s. Aquest estrany coma no ataca altres refugiats, com els joves sirians, que s¨ª que poden quedar-se a Su¨¨cia com a refugiats. ?s una explicaci¨® possible a aquesta estranya mort en vida. Al principi els metges creien que fingien per protegir-se, ara confirmen que la malaltia ¨¦s seriosa.

La hist¨°ria dels adolescents ap¨¤tics a la recerca d¡¯asil pol¨ªtic no es coneixia internacionalment fins fa un any, quan en van parlar The New Yorker i despr¨¦s la BBC. Ara, la foto de Magnus Wennman tornar a portar la q¨¹esti¨® a la palestra. Els adolescents es converteixen aix¨ª en els cossos que, muts, immobilitzats, en coma, delaten tant del que est¨¤ per resoldre. Les crisis migrat¨°ries i el flux de refugiats en recerca d¡¯asil estan forjant una Europa invisible, que no volem veure.

Mentre preparo aquest article segueixo a la tele l¡¯escriptor itali¨¤ Erri de Luca en conversa amb Anna Guitart. Parla del que deu al Mediterrani, del que li devem tots els nascuts a les seves ribes. Vaig n¨¦ixer terra endins d¡¯aquest mar, hi visc a tocar des de fa m¨¦s de quatre d¨¨cades, soc seva. Aix¨ª que em sumo a les paraules d¡¯Erri de Luca. Per¨° aquest Mare Nostrum ja no ¨¦s nom¨¦s ¡°nostre¡±, raona, no ¨¦s nom¨¦s dels nascuts a les seves ribes. Aquest mar al qual tots els riberencs anomenem nostre ¨¦s tamb¨¦ de tots els refugiats que hi moren. I no moren durant un naufragi, sin¨® en un mar en calma. Un mar quiet i brut no nom¨¦s per les barbaritats industrials que li llasten el fons, tamb¨¦ t¨¦ el color de vi de la sang dels refugiats. Mar de sang.

L¡¯apatia dels adolescents que arriben a Su¨¨cia despr¨¦s d¡¯haver perdut els pares i familiars ¨¦s una resposta al desemparament. Alguns aconsegueixen recuperar-se. Per¨° si un sap que quan es recuperi el portaran a la frontera i l¡¯enviaran ves a saber on¡­ Aquesta s¨ªndrome de resignaci¨® tamb¨¦ ¨¦s un mediterrani i, com el nostre mar, no afecta nom¨¦s la Djeneta i la Ibadeta. Potser ens afecta a tots.

Merc¨¨ Ibarz ¨¦s escriptora i professora de la UPF