¡°No hi ha activitat feminista que sigui in¨²til¡±

La publicaci¨® de l¡¯assaig La dona a Catalunya el 1966 va situar Maria Aur¨¨lia Capmany com una de les primeres te¨°riques i referents del feminisme a casa nostra. En aquells anys ja era una escriptora reconeguda. Fins aleshores, les seves novel¡¤les, la majoria centrades en protagonistes femenines, havien abordat q¨¹estions com la pretesa inferioritat intel¡¤lectual de les dones, l¡¯obligaci¨® d¡¯unes servituds f¨ªsiques, l¡¯objectiu vital del matrimoni i la maternitat, la submissi¨® i admiraci¨® en les relacions entre g¨¨neres o, entre d¡¯altres temes, les normes morals del franquisme. Aquestes q¨¹estions, per¨°, no eren el centre narratiu i no hi havia una cr¨ªtica expl¨ªcita en clau de reivindicaci¨® feminista.

Als anys seixanta, paral¡¤lelament amb altres moviments sobre els drets civils, s¡¯iniciava internacionalment la segona onada del feminisme contemporani, despr¨¦s d¡¯una primera dirigida, sobretot, a la consecuci¨® dels drets de ciutadania i el sufragi. A l¡¯Estat espanyol, el 1962, El segon sexe (1949) de Simone de Beauvoir, prohibit per la censura, va comen?ar a circular mitjan?ant una traducci¨® sud-americana ¡ªla catalana no va ser permesa fins al 1968¡ª. El 1963, el mateix any de la seva publicaci¨®, es tradu?a al castell¨¤ (el 1965, al catal¨¤) La m¨ªstica de la feminitat de Betty Friedan, amb un ress¨° notable. El feminisme es va comen?ar a popularitzar i, aix¨ª, la revista Cuadernos para el di¨¢logo, el 1965, hi dedic¨¤ un dossier de m¨¦s de 80 p¨¤gines. La mobilitzaci¨® i l¡¯organitzaci¨® feministes, per simplificar, es van iniciar a partir de dues posicions. Per una banda, des d¡¯un catolicisme progressista, va sorgir un feminisme que, amb una perspectiva de tradici¨® liberal, proposava com a solucions la promoci¨® femenina, l¡¯educaci¨® i la seva incorporaci¨® al mercat de treball. Per una altra banda ¡ªi aqu¨ª hem de situar Capmany¡ª, dins de la milit¨¤ncia en partits, moviments i sindicats antifranquistes, llavors encara clandestins, un altre sector feminista denunciava la situaci¨® d¡¯opressi¨® de les dones depenent dels interessos capitalistes, tot seguint un paral¡¤lelisme evident entre l¡¯opressi¨® femenina i l¡¯opressi¨® de classe, i proposava la transformaci¨® de la societat. En aquells moments, per¨°, Capmany no es considerava feminista.

La seva defensa de la lluita feminista i, alhora, la de classe i la nacional va ser rebuda amb fredor

Arran de l¡¯¨¨xit del llibre de Friedan, l¡¯editor Josep Maria Castellet va encarregar a Capmany l¡¯elaboraci¨® d¡¯una obra similar sobre les dones catalanes. Quan va comen?ar la recerca, estava conven?uda que el feminisme era una cosa obsoleta. En acabar-la, la seva conclusi¨®, en canvi, va ser que el feminisme era una cosa del present i necessari, perqu¨¨ calia ¡°reivindicar la plenitud de drets i deures per a les dones perqu¨¨ puguin ser persones¡±. Des d¡¯aleshores, va relacionar la seva milit¨¤ncia feminista amb el franquisme, i considerava que des de 1939 se li va fer evident el freudi¨¤ ¡°complex de castraci¨®¡±, ja que l¡¯ex¨¨rcit i el nacionalcatolicisme havien organitzat una societat on era ¡°absolutament necessari el penis com a targeta de presentaci¨®¡±. Aquest estudi la va convertir en una de les pioneres del feminisme de la igualtat, i va ser el punt de partida de nombrosos assaigs i confer¨¨ncies posteriors en qu¨¨ va exposar les seves teories i la seva visi¨® hist¨°rica sobre la condici¨® de les dones. Des d¡¯aquell primer assaig, Capmany va esdevenir una ferma defensora d¡¯un feminisme primerenc, basat en an¨¤lisis culturals i liter¨¤ries de textos i mites tot comparant-los amb la condici¨® femenina de la seva ¨¨poca. Va centrar aquestes an¨¤lisis en el proc¨¦s de fabricaci¨® per part dels homes dels estereotips femenins, i com aquests persistien en els comportaments i valors socials, incidint en uns aspectes concrets: les construccions culturals i socials de la feminitat, els conceptes tradicionals aplicats a les dones al llarg de la hist¨°ria, la den¨²ncia de la feminitat propugnada per la dictadura franquista i de qui perpetuava aquestes construccions. Una den¨²ncia cap als homes que les perpetuaven, per¨° tamb¨¦ cap a les dones que, dient-se v¨ªctimes, es convertien en c¨°mplices d¡¯aquesta situaci¨®: les ¡°donetes¡±, en la seva nomenclatura. Les teories, entre d¡¯altres, de Virginia Woolf, Simone de Beauvoir o Friedan van influir en les tesis de Capmany, ferma defensora d¡¯una lluita conjunta des del feminisme, el socialisme i el catalanisme per aconseguir les llibertats individuals i col¡¤lectives, perqu¨¨ la lluita de les dones ¨¦s a favor ¡°de les persones oprimides¡± i, per tant, calia fer causa comuna ¡°amb totes les reivindicacions justes de la terra, les laborals, les nacionals i les racials¡±.

El 1975, Any Internacional de la Dona, es van celebrar dos congressos mundials, a M¨¨xic i Berl¨ªn. I, a Madrid, encara en la clandestinitat, al cap de dues setmanes de la mort del dictador, es van celebrar les Jornadas Nacionales para la Liberaci¨®n de la Mujer, en les quals van sorgir les primeres discussions sobre la doble o ¨²nica milit¨¤ncia, fins a arribar a postulats irreconciliables i la creaci¨® de diversos col¡¤lectius que se¡¯n desmarcaren. L¡¯any seg¨¹ent, amb m¨¦s de 4.000 participants, es van celebrar a Barcelona les Primeres Jornades Catalanes de la Dona, en qu¨¨ aquest debat es consolid¨¤. Capmany hi tingu¨¦ protagonisme, per¨° les seves tesis de doble milit¨¤ncia feminista, espec¨ªfica i pol¨ªtica, van ser criticades pels nous corrents del feminisme de la difer¨¨ncia i del feminisme radical, sobretot per part del Col¡¤lectiu Feminista, que defensava que l¡¯opressi¨® de g¨¨nere rau en el concepte de patriarcat i en els models de societat capitalista que es reprodu?en tant en els partits de dretes com en els d¡¯esquerres, i es mostraven partid¨¤ries de la milit¨¤ncia ¨²nica en el feminisme al marge de partits mixtos.

Les intervencions de Capmany, que advocava per la lluita feminista i, alhora, la de classe i la nacional, van ser aplaudides per una part de les assistents, mentre que l¡¯altra part les va rebre amb fredor. El Col¡¤lectiu Feminista va retreure posteriorment a Capmany que defens¨¦s la lluita nacional perqu¨¨ aquesta, com d¡¯altres, nom¨¦s havia estat exclusiva dels homes. La resposta de Capmany va ser contundent: ¡°Les dones que contesten els valors anomenats propis del mascle es mouen en una absoluta contradicci¨®, com les nostres companyes que es pensen que defensar el dret a la integritat nacional dels Pa?sos Catalans ¨¦s fer el joc al mascle, i aquestes mateixes dones ens venen a parlar en llengua espanyola, que representa una altra naci¨® que per elles hauria de ser tan privativa del mascle com la nostra¡±. Montserrat Roig, que hi fou present, va donar suport a les tesis de Capmany de la doble explotaci¨® com a dones i catalanes. Al cap de dos anys, Capmany insistia en els seus postulats que el canvi de la situaci¨® de les dones passava per ¡°canviar la societat¡± i ¡°la mentalitat de tots i cada un dels ¨¦ssers humans¡±, alhora que defensava que ¡°no hi ha activitat feminista que sigui in¨²til¡±.

Capmany va obrir el cam¨ª i fou autora d¡¯un seguit de teories dins d¡¯un feminisme de caire multigen¨¨ric, en el sentit d¡¯usar arguments provinents de la biologia, la psicologia, el materialisme hist¨°ric i la cr¨ªtica liter¨¤ria, cosa que va permetre comen?ar a trencar els l¨ªmits i apostar per conceptes m¨¦s h¨ªbrids en una l¨ªnia en qu¨¨ han insistit feminismes posteriors. Algunes de les seves teories ja han estat superades, per¨° d¡¯altres, ampliades, van ser un punt de partida. I algunes encara resten pendents en els debats actuals, com el conflicte entre producci¨® i reproducci¨®, les concepcions del patriarcat o la construcci¨® d¡¯identitats, rols i g¨¨neres.