Elits desconnectades

Fa uns mesos el destitu?t conseller de Cultura de la Generalitat, Llu¨ªs Puig, va comentar en una entrevista que durant la manifestaci¨® pels atemptats terroristes de l¡¯agost a Barcelona li havia demanat a ??igo M¨¦ndez de Vigo una reuni¨® per a tractar temes que els competien a tots dos. La resposta del ministre va ser ¡°b¨¦, ja quedarem per prendre uns vins i parlar de tot aix¨°!¡±, segons un Puig enutjat, que ho va considerar un exemple de ¡°l¡¯Espanya ca?¨ª, r¨¤ncia i casposa que no ens agrada¡±.

L¡¯an¨¨cdota no ¨¦s intranscendent. Mostra fins a quin punt de desconnexi¨® han arribat les elits pol¨ªtiques barcelonines i madrilenyes. Avui, llevat d¡¯excepcions, s¨®n incapaces de descodificar les cultures pol¨ªtiques i comportamentals de la ciutat que no habiten. La manca d¡¯una pedra roseta quotidiana per interpretar l¡¯altre ¨¦s un dels aspectes fonamentals que ha dut la q¨¹esti¨® catalana a la situaci¨® actual. Les nostres elits pol¨ªtiques viuen desconnectades.

No sempre ha estat aix¨ª i permetin que per il¡¤lustrar-ho em centri en les figures dels presidents. Alcal¨¢-Zamora i Maci¨¤ van assentar les bases de la Segona Rep¨²blica perqu¨¨ ¨Cm¨¦s enll¨¤ que l¡¯excoronel, va saber calibrar fins on podia dur els seus conciutadans i qu¨¨ podia esperar del Govern provisional del cordov¨¨s¨C comptaven amb un tracte previ de quan en els anys deu eren diputats a les Corts. Podien conversar sobre el moment pol¨ªtic perqu¨¨ entenien els codis aliens.

Maci¨¤ va visitar Madrid amb motiu de la presentaci¨® de l¡¯avantprojecte d¡¯Estatut d¡¯Autonomia l¡¯agost del 1931, acompanyat per la seva filla Maria, que exercia de primera dama. La visita es va allargar m¨¦s del previst perqu¨¨ mentre el seu pare seguia una atape?da agenda ella descobria Madrid amb les filles d¡¯Alcal¨¢-Zamora.

Quan el 1934 Companys va prendre les regnes de la Generalitat, la cosa va canviar. Aquest havia estat durant la tramitaci¨® de l¡¯Estatut el cap de la minoria catalana a les Corts i fins i tot quatre mesos ministre. Malgrat aix¨° i segons sost¨¦ Arnau Gonz¨¢lez Vilalta, un dels millors coneixedors de la seva figura, gaireb¨¦ no havia establert relaci¨® amb les elits madrilenyes.

Aza?a, aleshores a l¡¯oposici¨®, estava en contacte amb els sectors expulsats d¡¯ERC, m¨¦s proclius a la governabilitat de Catalunya i menys a la gesticulaci¨®, com Lluh¨ª Vallesc¨¤, Casanelles i Tarradellas. Aix¨ª es constata a l¡¯imprescindible Aza?a y Catalu?a. Historia de un desencuentro, de Josep Contreras. L¡¯octubre del 1934 els lluhins van ser la via d¡¯interlocuci¨® que el l¨ªder d¡¯Izquierda Republicana?va usar per intentar desactivar l¡¯excitaci¨® de Companys. Tamb¨¦ ho va ser, en sentit invers, quan des de la Generalitat el juliol del 1936 es va insistir a Casares Quiroga que actu¨¦s davant dels rumors d¡¯insurrecci¨®.

Ni en un cas ni en l¡¯altre va tenir efecte: l¡¯escassa relaci¨® entre Companys i Madrid no va ser determinant per all¨° que va esdevenir despr¨¦s, per¨° s¨ª important. ?s el que t¨¦ l¡¯¨²s de tercers. Si coneixen el joc del tel¨¨fon saben b¨¦ que despr¨¦s de quatre interlocutors la informaci¨® inicial s'assembla ben poc a la final.

El president Tarradellas va passar part del seu exili rebent joves pol¨ªtics. No coneixia Su¨¢rez, per¨° per la seva habilitat per tractar les persones, afinada en els seus temps de comercial, era conscient que una relaci¨® personal ¨¦s b¨¤sica per desfer malentesos. Per aix¨° va fer l¡¯impossible per tractar a tothom qui va poder. El seu exemple, com tantes coses del seu fer pol¨ªtic, es va oblidar.

Des d¡¯aleshores, a mesura que l¡¯autonomia catalana s¡¯ha enfortit, els quadres pol¨ªtics catalanistes cada vegada han tingut m¨¦s inter¨¨s a construir un Estat a Barcelona ¨Cla zona de confort que estalvia traslladar-se a Madrid per promocionar¨C. Al Govern central, per la seva banda, la modernitzaci¨® d¡¯Espanya li ha facilitat quadres formats sense necessitat de cercar-los al calador catal¨¤. Amb el temps les elits pol¨ªtiques de totes dues ciutats, governs i sottogoverno, han esdevingut grups gaireb¨¦ sense contacte.

De nou, en vig¨ªlies del 27-O va passar una cosa semblant al que havia succe?t el 1934 i el 1936: es va jugar al tel¨¨fon. Santi Vila, el grup d¡¯empresaris catalans i el lehendakari Urkullu van fracassar com a via, amb la interfer¨¨ncia afegida de les ones tuitaires. Algun dia sabrem per qu¨¨ la relaci¨® en aparen?a cordial entre Junqueras i S¨¢enz de Santamar¨ªa tampoc va fructificar.

Tractar l¡¯altre no implica renunciar a les idees pr¨°pies, per¨° facilita deixar de veure¡¯l sota un estereotip. La soluci¨®, la que sigui, per a Catalunya i Espanya passar¨¤ de manera inevitable per la negociaci¨® entre elits de les dues capitals. Ser¨¤ m¨¦s senzilla com millor descodifiquin els codis conductuals aliens. No ¨¦s f¨¤cil, per¨° com em comentava fa uns dies l¡¯exconseller de Tarradellas, Llu¨ªs Armet, ¡°la pol¨ªtica ¨¦s tot menys una l¨ªnia recta¡±. Una reuni¨® Rajoy-Torra pot ser un bon comen?ament per tra?ar el cam¨ª a trav¨¦s de meandres.

Joan Esculies ¨¦s escriptor i historiador.