Guardiola, rei d¡¯Anglaterra

Pep Guardiola acaba de ser escollit l¡¯entrenador de l¡¯any a Anglaterra, res d¡¯estrany si es t¨¦ en compte que el Manchester City ha guanyat la Premier. La novetat, com acostuma a passar amb els equips del t¨¨cnic catal¨¤, no ha estat la conquesta del t¨ªtol, ja que la seva carrera est¨¤ presidida per una sala de trofeus: en va conquerir 14 de 19 al Bar?a, 7 de 14 al Bayern de Munic i en porta 2 de 8 a l¡¯Etihad despr¨¦s de v¨¨ncer tamb¨¦ a la Copa de la Lliga. El m¨¨rit m¨¦s gran dels citizens ha estat la manera com han jugat a futbol i la pluja de r¨¨cords que han batut: el de punts (100) i el de difer¨¨ncia de punts respecte al segon (19); el de vict¨°ries (32), el de vict¨°ries fora de casa (16) i el de vict¨°ries consecutives (18), i el de gols (106) i el de difer¨¨ncia de gols (+79).

Els n¨²meros de Guardiola acostumen a ser tan bons que sovint es compten abans i m¨¦s de pressa els t¨ªtols que no assoleix: encara ara es recorda que no va guanyar la Champions amb el Bayern de Munic i que aquest any tamb¨¦ va ser eliminat, pel Liverpool, un motiu m¨¦s per relativitzar el seu ¨¨xit al futbol angl¨¨s i al City. Tamb¨¦ es podr¨¤ dir que el Bayern ha tornat a guanyar la Bundesliga despr¨¦s de recuperar el venerable Heynckes. No es tracta pas de menystenir el t¨¨cnic alemany, i molt menys de no valorar la feina de Klopp, finalista contra el Madrid a la Copa d¡¯Europa, o la d¡¯altres entrenadors com Pochettino, que ha fet del Tottenham el planter de la selecci¨® d¡¯Anglaterra, per no parlar ara de Wenger, Conte o Mourinho.?

La q¨¹esti¨® ¨¦s precisament, i pel mateix motiu, saber contextualitzar i dimensionar l¡¯obra de Guardiola i no ignorar-la com s¡¯ha fet sovint al Camp Nou, a Munic i ara a Manchester. Tenen ra¨® aquells que diuen que moltes de les vict¨°ries del Bar?a s¡¯expliquen per Messi, que el Bayern ¨¦s l¡¯equip favorit en qualsevol competici¨® d¡¯Alemanya i que al City tenen molts cal¨¦s per competir a la Premier. Guardiola sempre ha treballat amb equips que tenen capacitat per guanyar t¨ªtols a Europa. Ara b¨¦: la seva feina transcendeix sempre perqu¨¨ els seus equips tenen un segell especial, i es fan admirar tant pels seus seguidors que, alhora, augmenta el desig dels rivals per guanyar-los, volen ser tan bells, perfectes i harmoniosos que cada cop que se¡¯ls derrota ¨¦s com si s¡¯hagu¨¦s guanyat la guerra i es torn¨¦s a la normalitat.

M¨¢s informaci¨®n

Per qu¨¨ hi ha tanta gent que li t¨¦ mania a Guardiola?

Iniesta: ¡°El City s¡¯identifica amb Guardiola¡±

Guardiola ¨¦s un revolucionari, un t¨¨cnic d¡¯autor que intenta conv¨¨ncer el m¨®n que el seu futbol ¨¦s universal i, com a tal, pot incidir, imposar-se i triomfar en qualsevol equip, tamb¨¦ al City, club pel qual acaba de renovar fins al 2021. I ¨¦s per aix¨° que, de la mateixa manera que deixa una gran petjada i molts seguidors en cada pa¨ªs per on passa, amb t¨¨cnics que s¡¯inspiren en la seva manera de fer ¡ªun seria per exemple Tuchel¡ª, tamb¨¦ genera un ant¨ªdot a fi d¡¯esborrar o discutir el seu llegat: va passar amb Mourinho i ara passa amb Klopp. Seguir-lo o contrarestar-lo, en qualsevol cas, ¨¦s esgotador, exigent com ¨¦s Guardiola amb tots els estaments del club.?

El t¨¨cnic vol que tothom s¡¯impliqui en el seu projecte, des dels empleats fins a l¡¯amo, fins a crear identitat: ¨¦s tan important l¡¯alimentaci¨® com el tall de la gespa. No para fins que se sent seu l¡¯equip, quan veu que els jugadors el segueixen, satisfet que futbolistes abans menystinguts (Silva o Otamendi) o no tan coneguts (San¨¦ o De Bruyne) siguin ara figures desequilibrants en un equip sincronitzat, harmoni¨®s, solidari, prec¨ªs, respectu¨®s amb la pilota: tamb¨¦ ha batut aquest any el r¨¨cord de passades bones en un partit (904). Els anglesos s¡¯han conven?ut finalment que el futbol no ¨¦s nom¨¦s una q¨¹esti¨® de velocitat, sin¨® que la clau est¨¤ en la relaci¨® espai-temps, ra¨® de m¨¦s per pensar que el porter ¨¦s una pe?a tan fonamental que, si conv¨¦, s¡¯ha de prescindir fins i tot de Hart, com va fer nom¨¦s d¡¯arribar a Manchester.?

Els equips de Guardiola sempre s¨®n agra?ts, es fan mirar i volen agradar, aspiren a fer gaudir la gent, com si el futbol no fos nom¨¦s una q¨¹esti¨® de guanyar o perdre, cosa que rebenta els equips victoriosos com ara el Madrid. Els cr¨ªtics m¨¦s severs del t¨¨cnic catal¨¤ no s¨®n aquells que l¡¯acusen de no tenir flexibilitat defensiva, de repensar tant les alineacions que al final les desvirtua, de fer massa voltes a la t¨¤ctica ¡ªsobretot quan s¡¯enfronta a rivals coneguts¡ª, sin¨® els que li recriminen una suposada intenci¨® de voler canviar el futbol, de fer creure a l¡¯aficionat que es pot jugar i guanyar d¡¯una altra manera a la convencional, com si fos un visionari disposat a canviar el que no s¡¯ha mogut mai a la vida, com si ell, seguidor radical de Johan Cruyff, fos l¡¯inventor d¡¯aquest esport.

Nom¨¦s cal recordar que l¡¯acusaci¨® contra Guardiola que ha fet mes gr¨¤cia va ser aquella d¡¯Ibrahimovic, que el va titllar de fil¨°sof, o d¡¯atribuir-se un paper superior, una moral que no li escau en un esport que precisament iguala tothom per m¨¦s que protagonitz¨¦s l¡¯etapa m¨¦s brillant de la hist¨°ria del Bar?a, difongu¨¦s el cruyffisme a casa de Beckenbauer i acabi de ser escollit el millor entrenador al pa¨ªs que va inventar el futbol. Qualsevol discussi¨® sobre Guardiola s¡¯acaba sempre de la manera m¨¦s tribal i amb la mateixa pregunta: ¨¦s el millor entrenador del m¨®n? El mateix passa amb Messi. Aleshores es tracta senzillament de trobar motius per dir que no, m¨¦s que no pas d¡¯intentar buscar motius per argumentar que s¨ª, ja que en la seva defensa est¨¤ tamb¨¦ la penit¨¨ncia: acabes essent un presumit, un cregut, un tipus que se sap per sobre del b¨¦ i del mal quan del que es tracta ¨¦s de guanyar o perdre i, si conv¨¦, de guanyar-ho tot.