M¨¦s que tots els versos

Malgrat l¡¯apote¨°sic t¨ªtol del llibre, convindria no fer-ne gaire cas perqu¨¨ invalida el que el lector trobar¨¤ a les llibreries. Per fortuna, no s¨®n Tots els poemes ni Todos los poemas que Joan Margarit ha escrit i publicat. La maduresa primer i la vellesa despr¨¦s d¡¯aquest gran poeta no haurien tolerat una autoindulg¨¨ncia semblant. A l¡¯altura dels seus 80 anys, Margarit ha perdut la vanitat pueril de l¡¯orgull de poeta i ha guanyat la humilitat de recon¨¨ixer-se en molts poemes, s¨ª, per¨° no en tots. Dels llibres primerencs i en castell¨¤ en queda ben poc. I als primers llibres submergits en l¡¯euf¨°ria del canvi de llengua la poda ha estat espectacular i dignament cruel: s¡¯ha cruspit un altre fotimer de poemes d¡¯aprenentatge i tempteig, d¡¯il¡¤lusi¨® i descobriment. Les seves explicacions, a m¨¦s, s¨®n cada cop m¨¦s clares i directes, i ho acaba de fer de nou en una entrevista extensa i minuciosa a Infolibre. Potser paga la pena recordar que el Premio Iberoamericano de Poes¨ªa Pablo Neruda li ha estat concedit a Xile el 2017 ¡°por la fuerza l¨ªrica de su lengua catalana¡±.

Per fortuna, per¨°, tamb¨¦ hi ha de noves explicacions aqu¨ª, i no nom¨¦s s¨®n les de la seva veu, que el lector ja sap que ¨¦s sorneguera, l¨²cida i honesta. Ho ha comprovat en un llibret ple de saviesa liter¨¤ria i lectora, Un mal poema ensucia el mundo. Ensayos sobre poes¨ªa, 1988-2014, que prepar¨¤rem junts el 2016. Ara el lector podr¨¤ retrobar Margarit sint¨¨ticament a les planes prologals i epilogals, a les notes i els apunts que ha mantingut a Tots els poemes: l¡¯¨²ltim llibre incl¨°s ¨¦s Des d¡¯on tornar a estimar, publicat el 2015.

Per¨° una not¨ªcia poderosa i feli? s¡¯amaga a l¡¯edici¨® espanyola. L¡¯excedent de planes que diferencia un volum i un altre t¨¦ motiu en l¡¯espl¨¨ndid estudi que va dedicar al poeta Jos¨¦-Carlos Mainer amb resultats prescriptius, si puc dir-ho aix¨ª. M¨¦s enll¨¤ de la provada intel¡¤lig¨¨ncia interpretativa de Mainer, la sintonia ¨¨tica i emocional de poeta i cr¨ªtic dona com a resultat la millor an¨¤lisi disponible sobre els avatars d¡¯una poesia que va canviar radicalment a la maduresa de Margarit, pels volts de llibres com Llum de pluja, Edat roja i Aiguaforts, tots ells publicats a tocar dels anys noranta, quan ell en comptava 50.

Per aix¨° en falten tants, de poemes: perqu¨¨ la veu va trobar-la en persistir vocacionalment en la poesia com a ofici i coneixement, com a instrument d¡¯empatia emocional i cruesa anal¨ªtica. No ho ha deixat de fer Margarit als ¨²ltims poemaris perqu¨¨ llavors va aprendre que el valor po¨¨tic estava lluny de la faramalla ret¨°rica i vistosa, de la dispensa de la intel¡¤lig¨¨ncia per a la seva escriptura, i m¨¦s a prop de la racionalitat l¨ªrica i l¡¯an¨¤lisi vera? de l¡¯experi¨¨ncia moral. La seva ¨¦s la tradici¨® alta i dura de Gabriel Ferrater, del Joan Vinyoli introspectiu, de l¡¯Elisabet Bishop, a qui ha tradu?t i estudiat espl¨¨ndidament, o del Thomas Hardy, tamb¨¦ tradu?t al castell¨¤ per Margarit amb Sam Abrams, a La Veleta, i tamb¨¦ arquitecte (Hardy, no Abrams).

La virtut d¡¯aquests aplecs ¨¦s menys l¡¯homenatge que la disponibilitat festiva dels poemes i els temes. Si Joana va ser un atreviment moral resolt magn¨ªficament, la seq¨¹¨¨ncia posterior de la seva poesia ha investigat en el redre?ament de la vellesa com a agonia per estimar-la amb les seves condicions de m¨¤xima exig¨¨ncia, de limitaci¨® capciosa, de trampa vital fins i tot. D¡¯aquest subjecte jovial i racional ha nascut una veta creixent, m¨¦s invisible abans i m¨¦s punyent ara: una forma de poesia civil que no demana excuses ni se sent fora de joc ni de lloc, sin¨® a l¡¯inrev¨¦s. El Margarit civil ¨¦s un home que diu el que pensa quan reclama la llibertat revoltada des del balc¨® d¡¯un edifici p¨²blic i quan deplora la descomposici¨® d¡¯una ciutat que fa anys que va fer seva, Barcelona. La veu sovint ir¨°nica i de vegades eleg¨ªaca no s¡¯esmuny mai pel precipici de les nost¨¤lgies enganyoses ni s¡¯emmiralla en el parad¨ªs perdut del temps d¡¯abans. S¨ª que ha trobat en els ¨²ltims temps un mirall nou en la infantesa com a arrel insospitada, com a font d¡¯energia i mem¨°ria l¨ªrica per sobreviure dignament i en plenitud liter¨¤ria.