Natura transfigurada

Tot i que va n¨¦ixer a Quito, Equador (1945), i es va formar a Fran?a, Patricio V¨¦lez viu des de 1976 a Barcelona, on ha exposat regularment en la ja desapareguda i m¨ªtica Galeria Cent i a la Joan Prats. Aquesta retrospectiva tan merescuda ¨¦s s¨°bria en el muntatge, per¨° radiant en els resultats, perqu¨¨ la selecci¨® d¡¯obres sembla perfecta: el comissariat ¨¦s de la recentment ¡ªi tristament¡ª desapareguda Rosa Queralt, de Luisa Ort¨ªnez i de la mateixa Fundaci¨® Su?ol. A V¨¦lez li va agradar l¡¯expressi¨® ¡°transfiguracions de la natura¡±, que resumeix molt b¨¦ el seu punt de partida: ¨¦s la naturalesa que contemplem o recordem la que l¡¯artista ens reverteix transfigurada mitjan?ant la seva sensibilitat i els seus tra?os, ara en¨¨rgics, ara reposats.

Uns primers dibuixos (1972) ja marquen el to: s¨®n retalls de jungla o de jardins tropicals, seguits d¡¯unes experimentacions lineals que s¡¯enquadrarien en un minimalisme c¨¤lid, de colors subtils. Els anys setanta eren els anys del moviment franc¨¨s Supports/Surfaces; V¨¦lez era a Par¨ªs en els primers setanta ¡ªde segur que coneixia aquella teoria que preconitzava un retorn als elements pict¨°rics en si mateixos: suport, superf¨ªcie, l¨ªnia, color¡ª. Per¨° al cat¨¤leg hi diu que la seva famosa s¨¨rie Pell de boa ¡ªl¨ªnies horitzontals que, per la seva aquositat, arruguen el paper en qu¨¨ s¡¯inscriuen¡ª procedeix d¡¯un record d¡¯inf¨¤ncia, el de la pell d¡¯una boa constrictora que havia estat morta per un ca?ador i el relat del qual va impressionar l¡¯adolescent. Del mateix t¨ªtol s¨®n unes pintures a la case?na que adquireixen qualitats de fresc i on les bandes es barregen amb cercles i ¨¤mplies masses de colors que al seu torn transmeten sensacions d¡¯una atmosfera humida, c¨¤lida i porosa.

Altres variacions s¨®n Al bosc, on l¡¯artista pot descriure¡¯l amb aguts tra?os negres, gaireb¨¦ expressionistes, o b¨¦ amb un formigueig de l¨ªnies que formen zones fosques o il¡¤luminades, tot evocant les clarianes del bosc. Aquesta s¨¨rie es complementa amb uns magn¨ªfics gravats marcats per la verticalitat de les plantes en la seva recerca de llum en un espl¨¨ndid contrast de blancs i negres.

Despr¨¦s d¡¯una estada d¡¯un any a les Can¨¤ries va produir uns pastels que evoquen maleses, branques, algues, lianes enroscant-se en un remol¨ª (la s¨¨rie Arlantina) o b¨¦ motius vegetals moguts per corrents d¡¯aigua (la s¨¨rie Cavieri) en unes abstraccions que desborden sensualitat i riquesa de matisos.

Pintor de pintors, la mostra a la Su?ol hauria d'ampliar el ress¨° de Patricio V¨¦lez

I finalment, una de les variacions m¨¦s impressionant ¨¦s Ll¨²mina, que procedeix del record del moviment de la llum i l¡¯ombra en n¨¦ixer el dia i que es plasma en unes composicions de verticals i horitzontals que evoquen el que ell veia de petit, des del seu llit, a la petita finestra de la paret de davant. Aquestes peces, de grans dimensions, ens fan pensar que la tradici¨® de la ret¨ªcula iniciada per Mondrian encara pot donar molt de si, perqu¨¨ aqu¨ª es tracta d¡¯una geometria de contorns vibrants, poc definits, que transmeten perfectament?aquesta idea d¡¯una atmosfera lum¨ªnica en les mitges tintes, o la vista com si acluqu¨¦ssim els ulls.

Voldr¨ªem afegir la import¨¤ncia del cat¨¤leg. En ell, l¡¯artista no nom¨¦s fa refer¨¨ncia a la seva formaci¨® est¨¨tica i intel¡¤lectual, sin¨® que comenta cadascuna de les seves variacions amb textos de gran altura liter¨¤ria. Quan la Reial Acad¨¨mia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi busca ¡ªi els costa un gran esfor?¡ª artistes que tamb¨¦ s¡¯expressin mitjan?ant l¡¯escriptura, podrien pensar en aquest pintor de rara clarivid¨¨ncia i excel¡¤lent prosa pel que fa al seu propi art. Els remeto a un par¨¤graf sobre una altra de les seves variacions, Estades i territoris: ¡°El gust per la cartografia tra?ada l¨ªnia a l¨ªnia condueix lentament els solcs. Des de la dist¨¤ncia, a vol d¡¯ocell s¨®n parcel¡¤les, ondulacions, camins. Vistes de prop, les l¨ªnies inscriuen petits accidents, signes de vida que perduren com talls en les nervadures de f¨°ssils vegetals. De vegades apareixen tra?os que permeten fer analogies tipogr¨¤fiques. Altres vegades semblen seq¨¹¨¨ncies de motius musicals¡±.

No us perdeu l¡¯exposici¨®. Per la seva personalitat discreta i un p¨¨l a?llada del brogit mund¨¤, V¨¦lez ¨¦s un pintor de pintors i d¡¯un estret cercle de fidels que l¡¯admiren. Aquesta ser¨¤ l¡¯ocasi¨® per arribar a un p¨²blic molt m¨¦s ampli; ho esperem vivament.