Els museus de Barcelona, al marge del ¡®boom¡¯ tur¨ªstic de la ciutat

Els museus que l¡¯Ajuntament de Barcelona gestiona o en els quals est¨¤ en consorci han augmentat 1,7 milions de visitants des del 2010 (suposant un increment del 24%). Per¨° si del total de 6,9 milions de visitants del 2017 es redueixen els 1,2 milions que aporta el Born CCM, que va obrir les portes el 2013, la xifra de creixement se situa nom¨¦s en 500.000 visitants (un 7%). Els 21 museus municipals estan, per tant, lluny de beneficiar-se del boom que viu la ciutat, que l¡¯any passat va tenir 30 milions de visitants. La xifra contrasta amb el 57% de creixement que van registrar en aquest per¨ªode sis edificis de Gaud¨ª que van superar els 10 milions de visitants.

Dissabte se celebra la Nit dels Museus a m¨¦s de 4.000 museus d¡¯Europa, una cita en la qual aquests centres obren les portes fins a la matinada per rebre milers de persones que s¡¯hi apropen per con¨¨ixer les seves col¡¤leccions i les ¨²ltimes exposicions. L¡¯any passat, a Barcelona i la seva ¨¤rea metropolitana, van ser 175.000 les persones que es van sentir atretes per la crida dels 87 museus que van celebrar la jornada (aquest any en s¨®n 83). Per¨° aquesta resposta no ¨¦s la t¨°nica general. De fet, els barcelonins viuen d¡¯esquena als seus museus i nom¨¦s el 15% dels habitants (el 2014 van ser el 10%) els visiten, malgrat que des del 2009 aquests equipaments s¨®n gratu?ts els diumenges a la tarda.

Comparar dades de visitants ¨¦s complicat. Les xifres que es publiquen a principis d¡¯any s¨®n provisionals perqu¨¨ els exercicis es tanquen mesos despr¨¦s. Des del 2014 l¡¯Observatori de Dades Culturals, sorgit a iniciativa de l¡¯Institut de Cultura de Barcelona (Icub), facilita les xifres oficials, tot i que ho fa lentament, com prova el fet que les del 2017 s¨®n accessibles des de dimecres.

Comparant les xifres del 2010, la primera de les s¨¨ries que proporciona l¡¯Observatori, i l¡¯¨²ltima, del 2017, ¨¦s possible per 21 centres municipals gestionats i consorciats per l¡¯Icub o amb col¡¤leccions municipals ¡ªMuseu del Disseny, Frederic Mar¨¨s, Born CMM, castell de Montju?c, Museu Picasso, La Virreina, Fabra i Coats, Museu d¡¯Historia de Barcelona, MNAC, Macba, CCCB o les fundacions T¨¤pies o Joan Mir¨®, entre d¡¯altres¡ª veure una evoluci¨® positiva d¡¯1,7 milions, ja que s¡¯ha passat de 5,2 a 6,9 milions, la qual cosa representa un creixement del 24%. Per¨° la pujada ¨¦s molt menor ¡ªnom¨¦s de 500.000 visitants i un 7,2%¡ª, si tenim en compte que el 2010 no havia obert les portes el Born Centre de Cultura i Mem¨°ria (ho va fer el setembre del 2013), que aporta al c¨°mput gaireb¨¦ 1,2 milions de visitants, dels quals, segons reconeixen els seus responsables, nom¨¦s 105.000 visiten les exposicions o participen en les activitats, mentre que m¨¦s d¡¯un mili¨® nom¨¦s el travessen o b¨¦ hi treuen el cap per veure les restes del 1714.

Per¨° si nom¨¦s el 15% dels visitants s¨®n barcelonins, el 85% restant s¨®n estrangers i turistes de la ciutat, un col¡¤lectiu en el qual tamb¨¦ hi ha molta feina per fer. Barcelona ¨¦s una ciutat eminentment tur¨ªstica. El 2017 va rebre fins a 30 milions de visitants, dels quals 20 milions van pernoctar a la ciutat, mentre que vuit anys abans, el 2010, el nombre total de visitants era de 24 milions i 14 milions de pernoctacions, de manera que s¡¯ha experimentat un creixement del 20%. Aquest augment, tal com apunten les dades, no ha beneficiat els museus de la ciutat.

Dels 13 centres que han pujat des del 2010 destaquen el Museu d¡¯Hist¨°ria de Barcelona i el MNAC, que augmenten m¨¦s de 400.000 visitants cadascun i pugen m¨¦s del 40%. Amb uns n¨²meros m¨¦s modestos tamb¨¦ destaca la pujada del Museu Etnol¨°gic i de Cultures del M¨®n i el Museu Frederic Mar¨¨s, que creixen per sobre del 60%. A la part baixa de la taula se situen alguns dels grans centres de la ciutat: la Fundaci¨® Joan Mir¨® i la Fundaci¨® T¨¤pies coincideixen en el descens del 48% en aquests vuit anys, mentre que el Macba baixa tamb¨¦ un 43%.

Una cosa diferent ¨¦s el que s¡¯ha viscut en el patrimoni relacionat amb Antoni Gaud¨ª, una de les marques culturals i tur¨ªstiques de Barcelona, en una ciutat en la qual la gran majoria de visitants admet que ve pels seus monuments, que, a m¨¦s, valoren amb la nota m¨¦s alta (al voltant del 9). Si el 2010 sis dels edificis creats per aquest arquitecte ¨Cla Casa Batll¨®, la Casa Museu Gaud¨ª, la Sagrada Fam¨ªlia, la Pedrera, el Park G¨¹ell, que en aquells dies era un parc obert, i el Palau G¨¹ell¨C rebien 4,4 milions de visites, passats vuit anys, el 2017, el nombre de visitants arriba als 10,3 milions, de manera que es registra un creixement del 5,9 milions i, per tant, d¡¯un 57%.

Dels edificis gaudinians, la Sagrada Fam¨ªlia ha aconseguit el r¨¨cord de doblar el nombre milionari de visitants, que han passat de 2,3 a 4,5, despr¨¦s de cr¨¦ixer un 48%. La Casa Batll¨® ha superat el mili¨® de visitants, despr¨¦s d¡¯augmentar un 40%, tot i que el Palau G¨¹ell ha estat l¡¯edifici que ha viscut el creixement m¨¦s espectacular del per¨ªode, un 75%, mentre que la Pedrera s¡¯ha mantingut al voltant del mili¨®, amb un creixement del 2,9%.