I pel cam¨ª, Barcelona

La din¨¤mica acci¨®-reacci¨® en la qual est¨¤ instal¡¤lat el conflicte catal¨¤ no permet albirar f¨¤cilment una sortida del terreny pantan¨®s en qu¨¨ ja fa mesos que estem atrapats. Puigdemont i el seu entorn han col¡¤locat a la presid¨¨ncia un portador de les ess¨¨ncies del nacionalisme catal¨¤ m¨¦s reaccionari i excloent, mentre que en el constitucionalisme marca la pauta Ciutadans, que, amb el to enrabiat que els caracteritza, no t¨¦ cap m¨¦s resposta a l¡¯anomenat desafiament catal¨¤ que la repressiva: el seu discurs comen?a i acaba en les iniciatives d¡¯excepci¨®, en les den¨²ncies judicials i en la persecuci¨® de tot el que es mou en l¡¯univers independentista, ja siguin paraules o fets.

Enmig d¡¯aquest soroll van aflorant les discrep¨¤ncies en el sobiranisme. I haurem d¡¯estar atents al doble llenguatge de les paraules i dels fets. Esquerra ja fa algunes setmanes que assenyala la necessitat d¡¯abandonar temporalment la unilateralitat i obrir-se a nous socis i aliats. La seva negativa al fet que els seus consellers siguin restitu?ts en els c¨¤rrecs confirma que el partit assumeix un canvi d¡¯etapa. I per si en quedava algun dubte, Junqueras l¡¯ha esva?t a Eldiario.es: ¡°Parlant la gent s¡¯ent¨¦n, diuen. Som a la pres¨® i no posem com a condici¨® per dialogar cap premissa, ni tan sols el nostre alliberament, el trasllat a les presons catalanes o el retorn dels exiliats¡±. No obstant aix¨°, un PDeCAT acomplexat segueix sense atrevir-se a expressar en p¨²blic les seves discrep¨¤ncies amb Puigdemont que els seus dirigents repeteixen en privat. La unitat en la formaci¨® de govern no impedeix que les difer¨¨ncies siguin cada dia m¨¦s importants.

En aquest sentit, la larvada confrontaci¨® interna del sobiranisme va cam¨ª de despla?ar-se a les eleccions municipals. Objectiu: Barcelona. La consigna ¨¦s clara: l¡¯independentisme necessita la capital per consolidar-se. I amb aquest argument s¡¯intentar¨¤ for?ar una llista unit¨¤ria del sobiranisme, tot i que el PDeCAT i Esquerra ja han triat els seus candidats propis. Quan aflora el nacionalisme d¡¯arrel carlista m¨¦s tradicional (la naci¨® com a realitat transcendental per sobre de les persones) crec que ¨¦s hora que el sobiranisme progressista perdi la por de ser assenyalat com a tra?dor i recuperi la veu pr¨°pia.

Barcelona ¨¦s molt seva. Si se¡¯m permet l¡¯expressi¨®, hi ha un patriotisme de ciutat que la viu com un referent singular i autosuficient. Capital de Catalunya, sens dubte, per¨° no simple emanaci¨® o culminaci¨® d¡¯aquesta, entre altres coses perqu¨¨ el seu halo ¨¦s m¨¦s visible al m¨®n que no pas el del conjunt del pa¨ªs. Molts barcelonins, inclosos els sobiranistes, veurien malament unes eleccions municipals plantejades en termes de complement del proc¨¦s independentista. Barcelona ¨¦s una entitat en si mateixa i com a tal ha de debatre els seus problemes i discutir el seu futur. Atrapar-la en el debat identitari no ¨¦s segur que tingui els efectes desitjats pels seus promotors. Ni tan sols ofegar els comuns, que ¨¦s el que busca la dreta.

De la mateixa manera, l¡¯alcaldia de Barcelona no ¨¦s terreny per a paracaigudistes. Qui vulgui ser alcalde s¡¯haur¨¤ de construir una clara identificaci¨® amb la ciutat. Fa un parell de setmanes va tenir impacte l¡¯anunci d¡¯una hipot¨¨tica candidatura de Manuel Valls, al capdavant de Ciutadans. Les primeres enquestes li auguren un frac¨¤s, un resultat pitjor que altres candidats d¡¯aquesta mateixa formaci¨®. Aquells barcelonins que se senten espanyols i desconfien del sobiranisme han de ser redimits per un gavatxo? Els marcs mentals dels nacionalismes s¨®n r¨ªgids.

No es pot jugar amb Barcelona. I reduir la batalla per l¡¯alcaldia a la q¨¹esti¨® identit¨¤ria pot ser llaminer per als sectors m¨¦s radicals de tots dos b¨¤ndols, per¨° seria problem¨¤tic per a la capacitat d¡¯irradiaci¨® de la ciutat. La conjuntura ¨¦s extremadament delicada i, mentre hi hagi pol¨ªtics a la pres¨® i pol¨ªtics exiliats, els candidats hauran de rumiar-s¡¯ho molt b¨¦ abans de gosar fer determinats moviments. Per¨° Barcelona hauria de ser l¡¯oportunitat de retrobar el debat pol¨ªtic m¨¦s enll¨¤ de l¡¯estricta q¨¹esti¨® identit¨¤ria, sense por d¡¯obrir-se a noves aliances. La unitat de l¡¯independentisme al preu de tants silencis, de tantes coses dites en privat que no es gosen pronunciar en p¨²blic, es fa nociva. I Barcelona hauria de ser una oportunitat perqu¨¨ cadasc¨² recuper¨¦s la seva paraula. Despr¨¦s, en funci¨® dels resultats, ja sorgiran els pactes necessaris. Tornar al mantra de les llistes unit¨¤ries ¨¦s seguir negant el reconeixement i l¡¯expressi¨® d¡¯una realitat complexa.