L¡¯alqu¨ªmia i el proc¨¦s

Les sessions parlament¨¤ries d¡¯investidura del president Torra han estat farcides de refer¨¨ncies a la seva incontin¨¨ncia a les xarxes socials. La seva passi¨® per relacionar esp¨¨cies animals amb ciutadans espanyols tamb¨¦ ha pujat al podi de grans ¨¨xits, aix¨ª com la seva fascinaci¨® per l¡¯Estat Catal¨¤. En declaracions posteriors, ha assegurat que ja no pensa aix¨ª. El c¨¤rrec el deu haver canviat i caldr¨¤ concedir-li el benefici del dubte per facilitar la seva plena reinserci¨®.

No obstant aix¨°, enmig de tot aquest enrenou s¡¯ha reflexionat poc sobre el model social que defensa el candidat. No el referit a aquest salari m¨ªnim de 1.100 euros que va prometre, ni a la recuperaci¨® per part de la Generalitat d¡¯Aig¨¹es Ter-Llobregat (privatitzada per anteriors encarnacions d¡¯independentistes), ni a la renda garantida de ciutadania¡­ Aquest ¨¦s l¡¯ham amb el qual l¡¯independentisme espera augmentar el nombre de captures per apropar-se a aquest somiat llist¨® del 50% de l¡¯electorat que tant se li resisteix.

Les mesures socials boicotejades pel Govern central amb els seus recursos al Constitucional s¨®n elogiades, paradoxalment, pels qui comparteixen en gran part la filosofia de fons de l¡¯austeritat mitjan?ant retallades. No tots els independentistes pensen aix¨ª, per¨° s¨ª que ho fan una part del majoritari Junts per Catalunya, llista a la qual pertany el president. Utilitzen propostes progressistes com a tornada del proc¨¦s des de l¡¯era Puigdemont. S¡¯hi acompanyen en els grans moments. Per aix¨° no podien faltar a la investidura de Torra.

Per¨° hi ha petits gestos, expressions tra?dores, que delaten el subconscient. Sorpr¨¨n, per exemple, que despr¨¦s d¡¯assumir un programa t¨¨cnicament socialdem¨°crata, el candidat a la investidura tingui un petit lapsus i digui que la redistribuci¨® de rendes ¨¦s la forma que adopta avui dia la caritat. Amb aquesta afirmaci¨®, Torra emergeix ¡ªcom Aquil¡¤les empunyant intu?tivament les armes a Skyros¡ª com un democristi¨¤ de pro: associa la laica Rep¨²blica processista amb la virtut de la caritat. La picada d¡¯ullet tomista del nou president no sorpr¨¨n. Torra ha passat per la direcci¨® del diari democristi¨¤ El Mat¨ª. El nou president ¨¦s, doncs, seguidor de Don Luigi Sturzo a manera de liberal: ha format part de la Fundaci¨® Catalunya Oberta, creada per l¡¯imputat Llu¨ªs Prenafeta, que no s¡¯ha caracteritzat ¡ªva finalitzar les seves activitats el 2017¡ª ni per la seva fe en la filantropia ni per la seva esperan?a en la capacitat redistributiva de l¡¯Estat. La Fundaci¨® Catalunya Oberta s¨ª que va manifestar, en canvi, la seva voluntat implacable de deconstruir amb les seves pr¨°pies mans qualsevol indici d¡¯intervencionisme regulador de l¡¯Estat.

Tothom t¨¦ dret a canviar d¡¯opini¨® i el proc¨¦s ha estat la pedra filosofal que ha convertit conservadors en radicals, democristians en fervents defensors de persones LGTBI, i liberals en estatistes a ultran?a. El problema ¨¦s el grau de sinceritat de tanta conversi¨® massiva. I hi ha dubtes m¨¦s que raonables de tots hagin abra?at de cor la nova fe.

El proc¨¦s ¨¦s capa? de digerir-ho tot, de conv¨¨ncer els seus creients incondicionals d¡¯una cosa i la contr¨¤ria en q¨¹esti¨® de segons. Per¨° igual que la just¨ªcia alemanya i belga han col¡¤locat els raonaments del jutge Llarena sobre l¡¯extradici¨® dels exconsellers catalans davant el mirall, per a l¡¯independentisme seria convenient sotmetre¡¯s a l¡¯escrutini des del la?cisme, fins i tot l¡¯agnosticisme, per congriar seny pol¨ªtic.

El secessionisme catal¨¤ s¡¯alimenta de promeses de futur, viu de la renda que el seu regne no ¨¦s d¡¯aquest m¨®n. Aquest horitz¨® li permet col¡¤locar un liberal al capdavant d¡¯un Govern que diu que defensa mesures socials de xoc. El risc ¨¦s caure en la caricatura i l¡¯artifici. Per¨° aix¨° no li impedeix prometre sense despentinar-se que quan Catalunya arribi a ser independent, segons l¡¯argumentari sobiranista, desapareixer¨¤ la bombolla del lloguer, la Generalitat far¨¤ el que ara no fa: invertir juntament amb els ajuntaments per solucionar el problema dels sensesostre; s¡¯impulsaran les energies renovables i funcionar¨¤ la renda garantida de ciutadania que el Govern catal¨¤ no ha estat capa? d¡¯activar efica?ment. Tot queda a mans d¡¯un exercici d¡¯alqu¨ªmia en el qual el proc¨¦s juga un paper impagable: ¨¦s la cursa interminable darrere d¡¯una independ¨¨ncia inassolible.