Les creus grogues crispen la conviv¨¨ncia a Catalunya

Els lla?os grocs han esquitxat des de fa mesos carrers i places de municipis catalans en solidaritat amb els pol¨ªtics presos, amb algunes topades entre partidaris i detractors. Per¨° no ha estat fins a l'arribada de les creus grogues a la platja que s'han produ?t enfrontaments de m¨¦s entitat. El cap de setmana passat, Canet de Mar, Llafranc i Calella de Palafrugell han estat escenari de picabaralles, insults i ferits lleus. El delegat del Govern espanyol, Enric Millo, ha enviat una carta a tots els alcaldes catalans en qu¨¨ demana ¡°neutralitat¡± en la gesti¨® de l'espai p¨²blic.

¡°Si no es fan coses delictives a l'espai p¨²blic o que molestin tercers, no ens hi posem¡±, explica l'alcaldessa de Canet de Mar, Blanca Arbell (ERC), que ultima la den¨²ncia contra ¡°l'agressi¨® de grupuscles ultra¡± a tres ve?ns, diumenge. L'incident va comen?ar amb la retirada de creus grogues de la platja. Un anci¨¤ va rebre un cop amb una creu a la galta, una dona, al cap, i un regidor de la CUP explica que va rebre cops. ¡°Quan vam arribar a la platja ja ens estaven esperant¡±, al¡¤lega Jos¨¦ Casado, de Segadors del Maresme, el grup que va retirar les creus. Denuncia agressions i tamb¨¦ prepara una den¨²ncia. En les imatges de l'incident s'aprecien picabaralles, insults i crits de tots dos costats.

Tamb¨¦ a Llafranc i a Calella de Palafrugell els ve?ns van acabar a crits per les creus. ¡°Per fer una acci¨® a l'espai p¨²blic, cal demanar perm¨ªs¡±, explica un portaveu de l'Ajuntament de Palafrugell (ERC). ¡°No sab¨ªem res de les creus, ¨¦s una cosa puntual, si alg¨² ens demana perm¨ªs, es valorar¨¤¡±, afegeix.

La neteja a les platges ¨¦s una tasca municipal. El Govern central nom¨¦s interv¨¦ en elements d'ocupaci¨® permanent. ¡°La instal¡¤laci¨® de creus, desmuntables i sense perman¨¨ncia, s'ha de tractar igual que qualsevol altre element provisional que qualsevol banyista pot instal¡¤lar en una platja (tovalloles, cadires, para-sols, etc.) i que no suposi cap risc per als altres¡±, explica un portaveu del Ministeri d'Agricultura, del qual dep¨¨n Costes.

¡°S¨®n espais d'¨²s com¨² i la llei de r¨¨gim local diu que tothom t¨¦ dret a utilitzar-lo: passejar, manifestar-se, dur s¨ªmbols, etc.¡±, afegeix l'advocat Simeo Miquel, especialitzat en dret administratiu. Sost¨¦ que els ajuntaments poden limitar aquest dret a trav¨¦s les ordenances i assenyala que ¡°treure¡± no ¨¦s sim¨¨tric de ¡°posar¡±: ¡°Un ¨¦s la manifestaci¨® d'una llibertat i l'altre, una expressi¨® en contra¡±.

L'alcaldessa de Castellbell i el Vilar ha estat la primera a regular l'expressi¨® a l'espai p¨²blic: caldr¨¤ demanar perm¨ªs. ¡°?s la meva obligaci¨® vetllar per la conviv¨¨ncia¡±, explica Montserrat Badia (PSC), preocupada per l'¡°enrariment¡± de l'ambient. I lamenta profundament les cr¨ªtiques que est¨¤ rebent des d'alguns sectors per la iniciativa. Miquel veu de dubtosa aplicaci¨® l'argument de la conviv¨¨ncia: ¡°Seria m¨¦s adequat regular-ho per saber qui posa certes coses a l'espai p¨²blic per despr¨¦s obligar-los a retirar-ho o carregar-los la despesa de fer-ho¡±.