Censura i declaraci¨® de ru?na

Amb la primera sent¨¨ncia del cas G¨¹rtel, ja ning¨² pot negar l¡¯evid¨¨ncia: Espanya viu una profunda crisi pol¨ªtica. La corrupci¨® i la q¨¹esti¨® catalana han deixat l¡¯agenda en mans dels jutges. ?s el que passa quan la pol¨ªtica no funciona. Dotze hores va durar l¡¯alleujament del PP per haver salvat els Pressupostos. Avui ja ning¨² se¡¯n recorda. S¡¯ha tornat a encendre la creu que Rajoy porta sobre l¡¯esquena des que va esclatar el cas B¨¢rcenas el 2013. La corrupci¨® arribava al cor del partit de la m¨¤ del seu tresorer, en temps en qu¨¨ Rajoy era el seu cap directe, primer com a secretari general i despr¨¦s com a president. No obstant aix¨°, no ha assumit mai cap responsabilitat pol¨ªtica. En aquell moment es va dir que, amb Espanya en vies d¡¯intervenci¨® per la crisi econ¨°mica, una crisi pol¨ªtica nom¨¦s podria agreujar les coses. Per¨° Rajoy va quedar marcat per sempre, i el partit va perdre tota credibilitat en la lluita contra la corrupci¨®. Ara, la sent¨¨ncia de la G¨¹rtel ¨¦s la declaraci¨® de ru?na de l¡¯edifici PP.

¡°Corrupci¨® institucional¡± del partit, finan?ament il¡¤legal durant d¨¨cades, estructura de col¡¤laboraci¨® estable entre Correa i el PP ¡°amb domini de fet sobre la contractaci¨® p¨²blica¡±, donacions a canvi d¡¯adjudicacions, sobresous, s¨®n algunes de les conclusions d¡¯una sent¨¨ncia que, a m¨¦s, posa en dubte la credibilitat de la declaraci¨® de Rajoy com a testimoni i pronuncia la condemna judicial del partit. Rajoy toca fons: de la majoria absoluta fins aqu¨ª el balan? ¨¦s colpidor. S¡¯ha carregat el PP: passant d¡¯una indiscutible hegemonia pol¨ªtica i ideol¨°gica a veure seriosament amena?ada la seva condici¨® de primera for?a de la dreta. Ha estat incapa? en cinc anys de resoldre pol¨ªticament la crisi catalana, en un exercici doble de deixadesa: inacci¨® pol¨ªtica i subrogaci¨® de responsabilitats en els jutjats sense fixar-se en el deteriorament institucional que es podia produir. Ha tingut el trist honor de ser el primer president a rec¨®rrer a l¡¯article 155 de la Constituci¨® per contenir un problema que no ha sabut afrontar. I ha anat desapareixent de l¡¯escena europea col¡¤locant Espanya en un paper perfectament secundari. La sent¨¨ncia de la G¨¹rtel confirma totes les sospites sobre corrupci¨® del PP. I nom¨¦s ¨¦s el comen?ament. Papers de B¨¢rcenas, reforma de la seu de G¨¦nova, visita del Papa el 2006, P¨²nica, Lezo, Pokemon, Rato i un llarg etc¨¨tera de casos que seran not¨ªcia judicial en els propers mesos.

En la delicada situaci¨® que viu Espanya, amb un nivell important de malestar social, amb senyals de deteriorament democr¨¤tic i amb un conflicte territorial que requereix autoritat i reconeixement per canalitzar-lo, pot seguir Rajoy com si no hagu¨¦s passat res? La resposta l¡¯hauria de donar el mateix president assumint la seva responsabilitat i donant pas a altres persones. I at¨¨s que la llei permet presentar candidats a la presid¨¨ncia del Govern que no siguin parlamentaris, potser el PP trobaria a fora una gallina dels ous d¡¯or, davant la feblesa dels seus adversaris, li don¨¦s una ¨²ltima oportunitat. Per¨° el m¨¦s probable ¨¦s que Rajoy no es mogui, ¨¦s el seu car¨¤cter.

El cas G¨¹rtel i el Govern espanyol almenys es toquen en tres punts: el Govern ¨¦s del partit que, segons dona per provat el tribunal, tenia una estructura financera i comptable paral¡¤lela a l¡¯oficial; el seu president ja n¡¯era el cap quan van succeir els fets; i els jutges consideren que el testimoni de Rajoy no ¨¦s versemblant, condicionat per la por del retret social. Us sembla poc?

Pedro S¨¢nchez, anticipant-se a tots, ha fet el pas: el PSOE presenta la moci¨® de censura. Abandona aix¨ª l¡¯omin¨®s paper subaltern que l¡¯havia convertit en invisible. Podem ja ha anunciat que li donar¨¤ suport. Al PSOE li cau del cel una oportunitat i ¨¦s de bon sentit intentar aprofitar-la. Seria pen¨®s que el pas es fes pensant que no prosperi, un estricte gest testimonial per deixar en evid¨¨ncia els altres. Guanyar-la, amb un suport parlamentari precari i inestable, ¨¦s un risc, per¨° ¨¦s en aquestes circumst¨¤ncies que els l¨ªders demostren la seva talla. Albert Rivera ha de deixar de banda la frivolitat patriotera en qu¨¨ s¡¯agrada tant, per demostrar el seu sentit institucional. Per¨° dubto que Ciutadans deixi el PP sol, la solidaritat de la dreta no falla mai. I ¨¦s previsible que s¡¯acullin a la crisi catalana per salvar una vegada m¨¦s el president escalabrat. Per¨° aquesta vegada no hi ha coartada que valgui.