?vry, el laboratori urb¨¤ de Manuel Valls
L¡¯ex-primer ministre, possible candidat a Barcelona, va ser alcalde durant 11 anys d¡¯una ciutat al sud de Par¨ªs
El candidat va arribar a aquesta estranya ciutat, en la qual no havia viscut, enviat per la direcci¨® del seu antic partit, el socialista franc¨¨s. Es va dedicar a caminar pels carrers, con¨¨ixer els ve?ns i estudiar-ne els problemes. Era un foraster, o el que es diu en pol¨ªtica un paracaigudista, per¨° va acabar guanyant les eleccions i sent un alcalde popular 11 anys. ¡°M¡¯hi vaig bolcar. Em vaig instal¡¤lar aqu¨ª abans de les eleccions. Els meus fills anaven a escola aqu¨ª¡±, recorda Manuel Valls (Barcelona, 1962), que va governar ?vry, ciutat de 54.000 habitants a 35 quil¨°metres de Par¨ªs, entre 2001 i 2012. ¡°Al final, i ho dic sense pretensi¨®, coneixia millor la ciutat que d¡¯altres¡±.
Ara, quan Valls sospesa presentar-se per a l'alcaldia de Barcelona el 2019, la seva experi¨¨ncia al capdavant d¡¯?vry pot ser una refer¨¨ncia de la seva actuaci¨®.
Barcelona, amb 1,6 milions d'habitants i una irradiaci¨® global, ¨¦s dif¨ªcil de comparar amb ?vry, una de les cinc ciutats noves a la regi¨® de Par¨ªs planificades pel general De Gaulle als seixanta i constru?des sobre terrenys rurals; una ciutat sense un centre recognoscible i els edificis m¨¦s antics de la qual tenen menys de 50 anys.
Barcelona no ¨¦s ?vry, per¨° la comparaci¨® s¨ª que serveix per assenyalar que Valls, que despr¨¦s de la seva etapa a ?vry va ser ministre de l¡¯Interior i m¨¦s tard primer ministre de Fran?a, ja va ser alcalde una vegada. ?vry, ciutat laboratori des de la seva creaci¨®, va ser al seu torn el laboratori d'algunes de les pol¨ªtiques que el pol¨ªtic d'origen catal¨¤ aplicaria m¨¦s tard a la resta de Fran?a. Si existeix el vallsisme ¡ªbarreja de la?cisme republic¨¤ i pol¨ªtiques de llei i ordre, tercera via social-liberal i un estil, per a molts, polaritzador¡ª, a ?vry va comen?ar a prendre forma.
Julien Monier, director del diari local Essone Info, sost¨¦ que, quan Valls va deixar l'alcaldia per ser ministre de l¡¯Interior i primer ministre, les seves pol¨ªtiques a escala nacional no van sorprendre ning¨² aqu¨ª. En mat¨¨ria de seguretat, per exemple, o de la?cisme (el principi republic¨¤ que separa les esgl¨¦sies i l¡¯Estat) eren semblants. ?vry va ser l'escola, i un trampol¨ª. ¡°Va utilitzar ?vry per dir: ¡®Conec els problemes dels barris populars, de les banlieues, perqu¨¨ he estat alcalde d¡¯?vry¡±, explica Monier.
Una micro-Fran?a
Excepte el vell llogaret a la vora del Sena, ?vry es va construir als setanta des de zero, un lloc on les classes mitjanes havien de poder viure, treballar i divertir-se lluny de la gran ciutat i envoltats d'espais verds. Jacques Longuet ¡ªhistoriador local, col¡¤laborador de Valls a l¡¯Ajuntament i adjunt a l'alcalde¡ª apunta que als vuitanta la ciutat va patir un canvi. Primer, per l'atur massiu que es va instal¡¤lar a Fran?a en aquesta ¨¨poca i va copejar ciutats com ?vry. Segon, per l'arribada d'immigrants. Hi conviuen 70 nacionalitats. El retrat d¡¯?vry ¨¦s el de tot el pa¨ªs: en molts aspectes, ¨¦s una micro-Fran?a.
A finals dels noranta, relata Longuet, ¡°la ciutat s'estava quedant sense al¨¨¡±. Valls va ser un revulsiu. Va iniciar nous projectes i la va col¡¤locar al mapa. L'oposici¨® reconeix aquest impuls inicial. ¡°Quan va arribar va fer una bona feina de camp, va donar una bona impressi¨®¡±, diu Farida Amrani, del partit d'esquerres La Fran?a Insubmisa. Va votar amb ell i fins i tot va repartir propaganda electoral. Despr¨¦s canviaria d'opini¨®.
La popularitat de Valls va arribar al seu zenit en ser reelegit el 2008 amb un 70% de vots. Despr¨¦s es va erosionar. El 2017 Amrani es va quedar a 138 vots d'arrabassar a Valls el seu esc¨® a l¡¯Assemblea Nacional en les eleccions legislatives pel districte d¡¯Essone, on es troba ?vry.
Avui li retreu que a partir del seu segon mandat gir¨¦s a la dreta. Amrani parla de la pol¨ªtica de seguretat ¡°no suficientment centrada en la prevenci¨®, i m¨¦s en la repressi¨®¡±, que va suposar multiplicar agents i c¨¤meres de videovigil¨¤ncia. L¡¯acusa d'haver volgut ¡°canviar la poblaci¨® d¡¯?vry¡± amb la construcci¨® d'edificis alts al centre per atreure persones amb m¨¦s ingressos. Diu que va dividir els ciutadans. I evoca un episodi del 2009: durant una visita a un mercat, Valls va dir a un col¡¤laborador: ¡°Bonica imatge d¡¯?vry. Posa'm alguns whites, alguns blancos¡±. El v¨ªdeo es va fer viral. ¡°S¨®n els negres i els ¨¤rabs els qui el van votar en el seu primer mandat, no els blancs¡±, subratlla Amrani.
Valls defineix les seves pol¨ªtiques de seguretat com a progressistes. ¡°La gent m¨¦s humil, els obrers que es lleven d¡¯hora, els joves que poden ser v¨ªctimes del tr¨¤fic de drogues, les dones soles, les persones grans s¨®n les primeres v¨ªctimes [de la inseguretat]. Els que viuen als barris rics no tenen aquests problemes, estan protegits. Per ser d'esquerres i progressista cal parlar d'aquests temes¡±, diu.
L'exalcalde no renega de l'episodi al mercat: ¡°Era una manera de parlar. A ?vry es va entendre. El que ¨¦s insuportable ¨¦s el gueto¡±. Aquell mercat on no es barrejaven les ¨¨tnies era, segons Valls, un exemple del que ell volia combatre: la separaci¨® entre ¨¨tnies, classes i religions.
Si concorregu¨¦s a les eleccions municipals a Barcelona, Valls, que ha deixat de militar al Partit Socialista franc¨¨s per¨° encara es considera d'esquerres, no nom¨¦s aprofitaria les seves lli?ons d¡¯?vry, sin¨® tamb¨¦ les que va aprendre com a ministre de l¡¯Interior i primer ministre. Per¨° la lli?¨® m¨¦s immediata pot ser la immersi¨® en els seus primers mesos d¡¯?vry. ¡°No hi ha dubte¡±, afirma. ¡°?s l'¨²nica manera de fer-ho¡±.
Valls, sobre la seva possible candidatura a Barcelona: ¡°Estic molt animat¡±
Insisteix que la decisi¨® sobre la seva candidatura a l'alcaldia de Barcelona encara no l'ha pres. Manuel Valls es troba en la fase que, en la terminologia de la pol¨ªtica nord-americana, es diu d¡¯"exploraci¨®": quan el precandidat medita si llan?ar-se a la carrera, i al mateix temps la prepara. La setmana passada va estar quatre dies a la ciutat. A la pregunta sobre quina ser¨¤ la decisi¨® final, respon: ¡°Estic molt animat¡±. No dona m¨¦s indicis.
Alguns trets de la candidatura, encara hipot¨¨tica, comencen a dibuixar-se. En una entrevista amb el diari su¨ªs Le Temps, a principis de maig, va declarar: "Els qui reflexionen sobre el futur de Barcelona estan obligats, vista la situaci¨® pol¨ªtica i econ¨°mica, a pensar en un projecte que superi les fronteres partidistes, aix¨° ¨¦s evident. En certa manera, tamb¨¦ es tracta de superar el debat entre independentistes i no independentistes".
Valls ha defensat una posici¨® molt cr¨ªtica amb l'independentisme ¡ª¡°no anir¨¦ a dir que soc la tercera via¡±, diu¡ª i si es presenta ho far¨¤ amb el suport de Ciutadans, el partit m¨¦s bel¡¤ligerant a Catalunya en aquesta q¨¹esti¨®. Per¨° l'ex-primer ministre franc¨¨s, criat en una fam¨ªlia de tradici¨® catalanista i amb afinitats reconegudes amb els socialistes catalans, desitja una candidatura tranversal, que vagi m¨¦s enll¨¤ d'un partit i la seva ideologia, i considera que Barcelona pot ser la clau per trencar el bloqueig catal¨¤, de la divisi¨® entre independentistes i no independentistes.
¡°Barcelona ¨¦s part de la soluci¨®, pel que representa. No ¨¦s nom¨¦s la capital de Catalunya. ?s una de les capitals d¡¯Espanya, d¡¯Europa, del Mediterrani i del m¨®n. El que passi a Barcelona ha de ser part de la soluci¨® per trobar de nou el di¨¤leg i la conviv¨¨ncia¡±.
Valls admet que l'objectiu no ¨¦s f¨¤cil, perqu¨¨, en la seva opini¨®, ¡°els independentistes, els separatistes voldran que aquesta polaritzaci¨® continu? el temps necessari¡±.
Per¨°, afegeix, ¡°el m¨¦s preocupant a Barcelona no s¨®n les divisions pol¨ªtiques sin¨® les divisions a les fam¨ªlies, a la societat barcelonina o catalana¡±. ¡°Barcelona, la marca, la seva imatge, el que representa, ha d'impulsar un projecte que intenti superar aquesta divisi¨®. Aix¨° ¨¦s clar. ?s una de les lli?ons que estic meditant¡±.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
?Tienes una suscripci¨®n de empresa? Accede aqu¨ª para contratar m¨¢s cuentas.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.
Sobre la firma
