Torra, un mal pas per al catalanisme

La imprevista carambola que va col¡¤locar Joaquim Torra com a president de la Generalitat ¨¦s una de les pitjors coses que li podia passar al catalanisme. Amb Torra, el catalanisme s'alinea amb les versions del nacionalisme que estan en auge en tantes societats des de la fi de la guerra freda. Els encap?alats per Trump, Putin, Farage, Le Pen, Orban, Kacinski, Salvini, etc. Amb Torra, el catalanisme abandona l'alineament amb el progressisme que l¡¯havia caracteritzat des de la d¨¨cada de 1970, en els ¨²ltims anys de la dictadura franquista fins ara. Deixa de ser un projecte de regeneraci¨® que aspira a convergir amb el progressisme espanyol, que ¨¦s el seu aliat objectiu.

La investidura de Torra escenifica un inesperat canvi d'hegemonia en el catalanisme. Com tot projecte nacional, el catalanisme ha tingut sempre la seva dreta i la seva esquerra. Durant la Segona Rep¨²blica i els ¨²ltims anys del franquisme, l'hegemonia va ser exercida per la seva ala esquerra, primer per ERC i despr¨¦s pel PSUC i el seu ampli espai d'influ¨¨ncia pol¨ªtica. A partir de 1980, amb la vict¨°ria de Jordi Pujol, aquesta hegemonia va passar al centredreta, en pugna amb el socialisme catal¨¤. Per¨° les dues ales compartien llavors molts aspectes del projecte. I en particular un, el que proclamava obertament la pretensi¨® de reconstruir la comunitat nacional catalana aixafada per la dictadura mitjan?ant un projecte inclusiu que incorporava els nombrosos contingents de poblaci¨® procedent d'altres parts d¡¯Espanya. L'esl¨°gan ¡°un sol poble¡± resumia aquesta pretensi¨® i aquesta transversalitat i molt s'ha escrit en els ¨²ltims mesos sobre si aquest objectiu s'ha frustrat o no. L'auge de Ciutadans ha convertit en realitat el que es volia evitar: la consolidaci¨® d'un partit que combat el catalanisme cridant a la poblaci¨® a agrupar-se pel seu origen nacional i proclamant que naci¨® nom¨¦s pot haver-n¡¯hi una i ¨¦s l'espanyola.

Aquesta ¨¦s una q¨¹esti¨® que es discuteix des de fa molt temps. A tots els nivells: al carrer i als cercles intel¡¤lectuals. Per posar un exemple, l¡¯Escola d¡¯Art Dram¨¤tic Adri¨¤ Gual que dirigien Ricard Salvat i Maria Aur¨¨lia Capmany va muntar en la d¨¨cada de 1960 una petita pe?a teatral titulada All¨¤ on neixis tant se val que versava sobre aquesta q¨¹esti¨®. L'acci¨® transcorria a l¡¯Am¨¨rica Llatina entre emigrats espanyols amb els seus problemes d'adaptaci¨® i la seva tesi es resumia en la frase ¡°l'important no ¨¦s on neixes sin¨® on creixes¡±. ?s a dir, la mateixa idea que es va expressar despr¨¦s amb l'esl¨°gan ¡°catal¨¤ ¨¦s tot aquell que viu i treballa a Catalunya¡±. Per¨° si tot aix¨° es discutia era perqu¨¨ no estava tan clar. Aqu¨ª hi havia el record del lerrouxisme de principis del segle XX, el que ara refloreix amb la marca Ciutadans. I aqu¨ª hi havia tamb¨¦ els que venien a dir que els catalans eren nom¨¦s els nadius.

Hi ha des del segle XIX segments de poblaci¨® catalana que viuen amb la consci¨¨ncia subjectiva de ser una minoria nacional al seu propi pa¨ªs, un poble en extinci¨® pel pes demogr¨¤fic d'una immigraci¨® massiva. ?s una idea que ara mateix pot trobar-se a Europa en moltes societats que reben immigraci¨®. En les d¨¨cades de 1920 i 1930, aquestes idees i d¡¯altres que les acompanyen inevitablement, com el supremacisme i el racisme, eren agitades tamb¨¦ a Catalunya i van cristal¡¤litzar aqu¨ª com a tot Europa, Espanya inclosa, en els partits feixistes de l'¨¨poca.

A Catalunya, els que desfilaven amb les seves camises marrons eren els afiliats d¡¯Estat Catal¨¤, en els mateixos anys en qu¨¨ uns altres desfilaven a Madrid amb les seves camises blaves, a Munic amb les seves camises marrons i a Mil¨¤ amb les seves camises negres. Va ser un moment europeu que va quedar enrere. Per¨° t¨¦ els seus rebrots. Quan el 2006 a les Corts es discutia l¡¯Estatut de Catalunya, a places c¨¨ntriques de Madrid posaven les seves paradetes els camises blaves falangistes que ho denunciaven com a expressi¨® de l'anti-Espanya. Ara hem descobert que a Catalunya un dels admiradors de l¡¯Estat catal¨¤ de les camises marrons, Quim Torra, niava a la llista electoral de Carles Puigdemont. I resulta que ¨¦s el que acaba de ser investit president de la Generalitat. Una not¨ªcia p¨¨ssima per al futur del catalanisme.

El 2012 va fallir l'hegemonia del catalanisme transversal exercida des de la fi del franquisme per l'esquerra d'arrel marxista i el pujolisme. L'independentisme que el substitueix ¨¦s un populisme sense perfil ideol¨°gic clar en el qual, com acabem de descobrir, campen barrejats el neoliberalisme m¨¦s actual i algunes velles idees divisives que el progressisme antifranquista havia aconseguit arraconar. Temps de confusi¨®.