Laura Borr¨¤s, una consellera contra el biling¨¹isme

La nova consellera de Cultura de la Generalitat, Laura Borr¨¤s (Barcelona, 1970), t¨¦ una dilatada traject¨°ria en defensa de la llengua catalana i s'ha posicionat en contra dels "riscos" que pot comportar la situaci¨® actual de biling¨¹isme que viu Catalunya. Les seves opinions han quedat reflectides en desenes d'articles a favor de la independ¨¨ncia i de la identitat catalana, encara que cap tan taxatiu com el manifest que va subscriure el 2016, en el qual 170 acad¨¨mics van reclamar que el catal¨¤ fos l'¨²nica llengua oficial.

Aquest manifest considerava que el castell¨¤ ha estat una "llengua de dominaci¨®" durant segles a Catalunya i que "el r¨¨gim constitucional del 1978 ha reafirmat la continu?tat de la imposici¨® politicojur¨ªdica del castell¨¤ a Catalunya". En un altre apartat s'ataca tamb¨¦ la pol¨ªtica ling¨¹¨ªstica desenvolupada per la Generalitat des del 1980 perqu¨¨, es diu, no ha servit per "revertir la norma social d'¨²s subordinat del catal¨¤ al castell¨¤... i que porta a una indefectible substituci¨® de la llengua del pa¨ªs per la llengua imposada per l'Estat".

Borr¨¤s no t¨¦ experi¨¨ncia pol¨ªtica i institucional, m¨¦s enll¨¤ de la direcci¨® de la Instituci¨® de les Lletres Catalanes entre el 2013 i el 2018, un organisme que dep¨¨n del Departament de Cultura i que es va crear el 1987 per promocionar les obres d'autors catalans. La nova consellera forma part del nucli de confian?a de l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i aix¨° explica que en les eleccions del 21 de desembre ocup¨¦s el n¨²mero 5 de la llista per Barcelona de Junts per Catalunya, molt per davant, per exemple, d'Elsa Artadi (n¨²mero 10), que ser¨¤ la consellera de la Presid¨¨ncia.

El perfil de Twitter de Borr¨¤s tamb¨¦ deixa rastre de les seves opinions. Aix¨ª, el 2011 va assegurar que el periodista Josep Pedrerol s'estava comportant com a "catal¨¤" i no com a "espanyol nascut a Catalunya". En una altra anotaci¨® es referia a "l'arrog¨¤ncia incommensurable" dels espanyols, perqu¨¨ "els va a l'ADN", o citava frases d'altres usuaris, com la piulada en qu¨¨ deia: "Parlant d'Espanya: un sistema de captura de rendes, ¨¦s a dir, un sistema que no crea riquesa nova, sin¨® que s'apodera de la ja creada per altres".

Durant una entrevista emesa el febrer del 2013 per TV3, Borr¨¤s va culpar Espanya que fins ara no s'hagu¨¦s concedit cap premi Nobel de literatura catalana. "Ara tenim un Estat que ens va a la contra i que en aquests moments, quan s'ha plantejat la possibilitat, ha jugat totes les cartes perqu¨¨ aix¨° no fos possible". Per aix¨° es declarava "pessimista, mentre formem part d'Espanya", i es preguntava: "Si intenten prohibir el catal¨¤ de seguida que ens descuidem, si tallen repetidors perqu¨¨ no es puguin veure les televisions, si no ens permeten tenir seleccions catalanes, com ens han de permetre tenir un Nobel?".

En els articles publicats en els ¨²ltims anys al diari Ara, Borr¨¤s tamb¨¦ ha deixat clar el seu pensament. El 17 d'agost del 2012 va escriure un text en el qual assegurava que "Espanya i la seva maquin¨¤ria cultural ¨¦s ¨Chi ha coses que no canvien¨C una, gran i lliure" i alertava que mentre els escriptors en castell¨¤, "hagin nascut a Catalunya o no, tenen al darrere 20 Estats que els poden premiar obra en espanyol", els que escriuen en catal¨¤ nom¨¦s tenen la Generalitat.

El 2 de novembre del 2011 Borr¨¤s tamb¨¦ remarcava en un altre article a l'Ara que "la complicaci¨® que suposa Catalunya per a Espanya com a realitat pol¨ªtica, cultural i social ve de molt lluny" i es referia al discurs pronunciat per Ortega y Gasset a les Corts el 1932. En aquest sentit, va escriure que "Catalunya va ser la riota d'Espanya quan Montilla va ser escollit president de la Generalitat". "Nosaltres pensant que era un senyal inequ¨ªvoc de normalitat cultural i pol¨ªtica i ells burlant-se de nosaltres perqu¨¨ no gosarien mai cometre aquest error i fer president del Govern espanyol un catal¨¤".?