La fi del 155 a Catalunya situa S¨¢nchez davant el seu primer gran desafiament

Tot just mitja hora despr¨¦s de la presa de possessi¨® de Pedro S¨¢nchez com a president del Govern, ahir feia el mateix a Barcelona l¡¯Executiu de Quim Torra. Tots dos gabinets comencen a caminar alhora amb una agenda d¡¯objectius radicalment oposada per¨° amb interessos comuns que els obligaran a parlar. ¡°S¡¯obre una oportunitat que paga la pena de ser explorada¡±, va dir S¨¢nchez en refer¨¨ncia a Catalunya durant el debat de la moci¨® de censura dijous passat al Congr¨¦s. Torra va respondre ahir amb la mirada posada en els pol¨ªtics empresonats: ¡°Aquesta situaci¨® que vivim no pot allargar-se ni un dia m¨¦s¡±.

M¨¢s informaci¨®n

Moci¨® de censura: S¨¢nchez, president

Ning¨², ni a Barcelona ni a Madrid, espera una revoluci¨® de les pol¨ªtiques territorials. Per¨° la simple obertura d¡¯una via de di¨¤leg despr¨¦s de dos anys d¡¯absolut bloqueig ¨¦s una novetat que f¨¤cilment pot contribuir a rebaixar la tensi¨®.

S¨¢nchez haur¨¤ de conviure, almenys a curt termini, amb una realitat inc¨°moda i que segueix enverinant la vida pol¨ªtica a Catalunya: la situaci¨® de pres¨® preventiva per als l¨ªders del proc¨¦s, entre els quals hi ha l¡¯ex-vicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras. Res del que es digui o es faci a Catalunya els propers mesos podr¨¤ fer-se sense tenir en compte aquesta situaci¨® i la dels pol¨ªtics fugits.

No ser¨¤ f¨¤cil revertir la situaci¨®, per¨° els capritxos del calendari han volgut que el mateix dia que ell prenia possessi¨® com a president s¡¯aixequ¨¦s la intervenci¨® que pesava sobre l¡¯autogovern catal¨¤ des del passat mes d¡¯octubre. Despr¨¦s que ahir prenguessin possessi¨® tots els consellers de Torra, l¡¯article 155 de la Constituci¨® ja ¨¦s hist¨°ria. No obstant aix¨°, la gravetat dels delictes que s¡¯imputen als exdirigents del proc¨¦s ¡ªrebel¡¤li¨®, sedici¨®, malversaci¨®¡ª fan que ning¨², ni tan sols l¡¯independentisme, pensi ja en una r¨¤pida sortida de pres¨® dels exdirigents. Tots dos Governs, durin el que durin, hauran de conviure amb el seu comprom¨ªs de mantenir un di¨¤leg ¡ªja es veur¨¤ sobre qu¨¨¡ª amb el desenvolupament d¡¯un proc¨¦s judicial que marcar¨¤ l¡¯agenda pol¨ªtica d¡¯Espanya.

El nou president del Govern assegura que no ha pactat res amb els independentistes catalans per aconseguir els seus 17 imprescindibles vots per a la moci¨® de censura. I que el sobiranisme l¡¯hagi votat sense badar boca tampoc implica que hagi a donar oxigen a l¡¯Executiu quan es produeixi l¡¯escalada de previsibles processaments, inhabilitacions i eventuals condemnes que comen?ar¨¤ d¡¯aqu¨ª a pocs dies i que durar¨¤ almenys un any.

S¨¢nchez, com Rajoy, ha estat escarnit per l¡¯independentisme els ¨²ltims mesos arran del seu suport a l¡¯aplicaci¨® de l¡¯article 155. Per¨° no comen?a en una mala situaci¨® si el seu objectiu ¨¦s obrir un di¨¤leg a Catalunya i assentar les bases ¡ªque no culminar¡ª d¡¯una reforma territorial. Les dues vegades que S¨¢nchez ha arribat a la secretaria general del PSOE ho ha fet amb picades d¡¯ullet al catalanisme moderat que li han obert portes a Catalunya i li han ofert el suport del PSC fins i tot a costa d¡¯obrir esquerdes internes al PSOE. El 2017 va defensar que ¡°Catalunya ¨¦s una naci¨®¡± dins d¡¯una Espanya que veia com ¡°una naci¨® de nacions¡±.

El Govern no podr¨¤ reformar la Constituci¨®, com tantes vegades ha prom¨¨s S¨¢nchez. Ni el PSOE t¨¦ clar quin model territorial defensa ni el PP, i menys encara Ciutadans, estan disposats a sumar la majoria qualificada que es requereix. Tampoc en l¡¯independentisme existeixen ni el lideratge ni el valor pol¨ªtic que requeriria en aquests moments una operaci¨® d¡¯aquesta mena.

No obstant aix¨°, el fet que S¨¢nchez no compti amb una majoria clara al Parlament no exclou que intenti dur a terme una s¨¨rie de gestos que permetin destensar la situaci¨®. Aix¨ª, quan comuniqui l¡¯organigrama del seu Govern se sabr¨¤ si finalment acaba per crear un ministeri espec¨ªfic de Pol¨ªtica Territorial, amb l¡¯objectiu que el seu titular sigui l¡¯encarregat d¡¯entaular el di¨¤leg prom¨¨s. Seria un senyal clar que per a S¨¢nchez el problema catal¨¤ ¨¦s una prioritat.

Tamb¨¦ s¡¯espera que el president revitalitzi la subcomissi¨® parlament¨¤ria que durant els ¨²ltims mesos ha estat estudiant el model territorial. Aquest f¨°rum va arrencar el passat 15 de novembre a petici¨® del mateix S¨¢nchez, que ho va posar com a condici¨® per donar suport a Rajoy en l¡¯activaci¨® del 155. La idea inicial de S¨¢nchez era que aquesta subcomissi¨® establ¨ªs les bases perqu¨¨ m¨¦s tard la comissi¨® constitucional del Congr¨¦s comenc¨¦s a debatre una possible reforma de la Carta Magna.

No obstant aix¨°, ni S¨¢nchez pot afrontar la reforma amb nom¨¦s 84 diputats al Congr¨¦s, ni ara per ara els partits independentistes semblen disposats a acontentar-se amb aquesta soluci¨®, ja que segueixen segrestats pel discurs del ¡°quant pitjor millor¡± que Carles Puigdemont s¡¯encarrega di¨¤riament de mantenir viu des del seu estatge berlin¨¨s. Amb tot, el discurs de S¨¢nchez pot tenir efectes bals¨¤mics no nom¨¦s en les elits catalanes que han vist en el proc¨¦s una oportunitat per vehicular les seves frustracions, sin¨® tamb¨¦ en aquest 20% o 30% d¡¯independentisme conjuntural que s¡¯ha passat a la secessi¨® b¨¤sicament com a resposta a les pol¨ªtiques de Rajoy. No ser¨¤ f¨¤cil. Catalunya est¨¤ governada en aquest moment pel govern amb menys cintura pol¨ªtica de la seva hist¨°ria recent. El discurs de Torra, a qui S¨¢nchez va rebre titllant-ho de ¡°xen¨°fob¡± i ¡°supremacista¡±, s¡¯ha basat fins ara en l¡¯extremisme. ¡°Rep¨²blica¡±, ¡°presos pol¨ªtics¡±, ¡°exiliats¡± i improperis contra Espanya han estat la t¨°nica dominant i no ho tindr¨¤ f¨¤cil per corregir el discurs mentre Carles Puigdemont estigui al capdavant de la cuina catalana des d¡¯Alemanya. Al cap i a la fi a l¡¯expresident catal¨¤ no li queda una altra opci¨® que seguir gesticulant des de Berl¨ªn si no vol passar a la m¨¦s absoluta irrellev¨¤ncia pol¨ªtica. I Torra ¨¦s l¡¯¨²nic dirigent que li ha garantit lleialtat absoluta.

La irrupci¨® de S¨¢nchez ha vingut acompanyada d¡¯alguns canvis en la correlaci¨® de forces en l¡¯independentisme. La vida pol¨ªtica catalana fa dos anys que est¨¤ segrestada per l¡¯ala m¨¦s radical, personificada en els dirigents de la CUP i en Puigdemont. Per¨° aquesta ¨²ltima setmana, per primera vegada, no s¡¯ha imposat el criteri d¡¯aquests ¡ªque van maniobrar per avortar la moci¨® de censura amb l¡¯argument que S¨¢nchez i Rajoy s¨®n el mateix¡ª. S¡¯ha imposat el criteri dels qui, dins de l¡¯independentisme, creien que treure el PP del Govern era prioritari. No ¨¦s un canvi menor. D¡¯alguna manera s¡¯han imposat els sectors possibilistes que, sense renunciar a l¡¯independentisme, creuen que ara ¨¦s m¨¦s important organitzar una resist¨¨ncia a favor dels pol¨ªtics empresonats i de la recuperaci¨® de l¡¯autogovern abans de tornar a ballar-la.

Per aquest motiu, davant el canvi de cares que ja s¡¯ha dut a terme al Govern central, caldr¨¤ estar alerta davant la nova correlaci¨® de forces que s¡¯estableixi a la Generalitat. Torra ser¨¤ president mentre ho vulgui Puigdemont, per¨° en el seu sottogoverno i al capdavant dels partits independentistes es consoliden figures que caldr¨¤ seguir i que no estan disposats a fer cr¨¦ixer l¡¯enfrontament. S¨®n els possibles aliats de l¡¯operaci¨® de S¨¢nchez a Catalunya. S¨®n Pere Aragon¨¨s i Roger Torrent a Esquerra Republicana i de Marta Pascal al PDeCAT. Tots tres estan molt verds pol¨ªticament, per¨° la seva pres¨¨ncia ¨¦s millor que res en una pol¨ªtica catalana que avui s¡¯assembla m¨¦s a un erm que a qualsevol altra cosa.