L¡¯esc¨¤ndol dels desemparats

Desemparats ¨¦s un documental de dos cap¨ªtols sobre casos de rapte administratiu de fills que s¨®n separats dels seus pares amb motivacions err¨°nies i enviats a cases o fam¨ªlies d¡¯acollida. Els autors ¡ªMontse Armengou, Ricard Belis i Albert Elfa¡ª ja al primer cap¨ªtol precisen que les retirades err¨°nies per part de l¡¯administraci¨®, en aquest cas l¡¯auton¨°mica, s¨®n minoria. Per¨° la dimensi¨® d¡¯aquests errors ¨¦s tan colossal que fa irrellevant si n¡¯hi ha hagut una o cent mil. La primera conclusi¨® que es treu del documental, vist al Sense ficci¨®?de TV3, ¨¦s que les administracions (la DGAIA en el cas catal¨¤) han de revisar amb urg¨¨ncia els protocols d¡¯intervenci¨®. La segona conclusi¨® ¨¦s que la derivaci¨® dels casos cap a serveis privats amb un escandal¨®s ¨¤nim de lucre (al document es parla d¡¯una fundaci¨® que paga a la seva pr¨°pia immobili¨¤ria lloguers desorbitats, fora de mercat, per les cases d¡¯acollida) no pot mantenir-se aix¨ª i cal investigar-ho.

Desemparats presenta dues grans v¨ªctimes: els pares i mares que s¨®n privats dels fills sense raons objectives (perqu¨¨ l¡¯administraci¨® confon un divorci problem¨¤tic amb una incapacitat per exercir la paternitat, per exemple) i els mateixos nens, que sense haver com¨¨s cap delicte s¨®n enviats, en determinats casos, a centres d¡¯acollida on el maltractament ¨¦s la pedagogia imperant. S¨®n presoners sense sent¨¨ncia ni culpa amb una hora de visita setmanal del pare o la mare. I fins i tot surt una tercera v¨ªctima: algunes fam¨ªlies d¡¯acollida temporal que pateixen la incompareixen?a de l¡¯administraci¨® quan hi ha un problema greu amb el nen o la nena. Ho va explicar el pare d¡¯una d¡¯aquestes generoses fam¨ªlies, que s¡¯ha esborrat de la llista perqu¨¨ no es va sentir acompanyat per l¡¯administraci¨® a l¡¯hora d¡¯intentar resoldre conflictes de conducta que fins i tot van posar en perill la seva pr¨°pia llar.

Desemparats ens descobreix a molts un problema ignorat. Hi ha altres periodistes treballant, per exemple a Val¨¨ncia, sobre casos semblants. I Desemparats en fa l¡¯entrevista perqu¨¨ no persegueix un scoop cridaner, en solitari. Persegueix il¡¤luminar un drama privat que ha de sortir a la televisi¨® perqu¨¨ es tracta d¡¯una obscenitat administrativa, p¨²blica. La m¨¤xima ra¨® de ser d¡¯una televisi¨® ¨¦s donar visibilitat a qui la necessita justificadament ¡ªi no aquesta fauna sense suc ni bruc que l¡¯habita, amb m¨¦s o menys intensitat segons les cap?aleres¡ª. Els testimonis-v¨ªctimes d¡¯aquest documental la necessiten i conv¨¦ que la tinguin. Per exemple, a una mare que li treuen el segon fill mentre l¡¯alletava a la cl¨ªnica on va parir perqu¨¨ ja tenia el primer retirat, amb un automatisme administratiu est¨²pid i feridor. O l¡¯esgarrif¨®s cas, que aquest diari havia publicat, d¡¯una mare arrelada a Catalunya que, despr¨¦s d¡¯una visita familiar al Senegal, l¡¯envien a la pres¨® i li treuen les dues filles perqu¨¨ l¡¯assist¨¨ncia social i la pediatra l¡¯acusen d¡¯haver perm¨¨s l¡¯ablaci¨® de les nenes. Una falsedat que ha de desmuntar ella amb informes m¨¨dics solvents sobre la integritat f¨ªsica de les seves filles que els funcionaris, incomprensiblement, no van advertir i es van confondre en un exercici inexplicable d¡¯incompet¨¨ncia.

Un dels pares que viu aquest patiment, infringit per la burocr¨¤cia inepta, i que ¨¦s dels organitzats en una associaci¨® per defensar els seus casos, explica que la seva filla li va demanar que no es trenqu¨¦s. ¡°I no em trencar¨¦ perqu¨¨ m¡¯ho va demanar ella¡±. Davant d¡¯aquestes situacions, l¡¯administraci¨® amb prou feines articula excuses de mal pagador. Aquest Desemparats t¨¦ un tercer cap¨ªtol tan necessari com els dos primers. D¡¯aqu¨ª un temps hem de saber: ha reaccionat l¡¯administraci¨®? Encara hi ha butxaques massa plenes fent business d¡¯una trag¨¨dia? Armengou, Belis i Elfa, si us plau, no ho deixeu.