Morta la cuca, mort el ver¨ª

Una de les coses m¨¦s insuportables d¡¯aquesta vida (i estic segur que tamb¨¦ de l¡¯altra, si n¡¯hi hagu¨¦s una altra) ¨¦s la d¡¯haver de llegir articles o suportar la tabarra de la gent que ha anat de viatge i despr¨¦s t¡¯ho vol explicar tot. Que si han vist aquests monuments o aquells altres, que si han anat a aquest museu o a aquell altre, etc. Qui no ha tingut mai aquesta sopor¨ªfica experi¨¨ncia? I quan els que escriuen aquestes coses o en parlen es posen a un nivell professoral, aleshores l¡¯avorriment es converteix en desig de clavar alguna clatellada.

Doncs b¨¦, per aquesta ra¨®, jo, que fa poc vaig marxar cinc dies i sis nits d¡¯aquest pa¨ªs, no explicar¨¦ on vaig anar, ni qu¨¨ vaig contemplar, ni per on em vaig passejar. En lloc d¡¯explicar qu¨¨ vaig veure, explicar¨¦ qu¨¨ no vaig veure. No vaig veure llacets grocs, ni bufandetes grogues, ni creuetes grogues a les platges, ni cap monument pintat de groc, ni cap arbre embolicat de groc, ni res de color groc a cap lloc p¨²blic. Quin descans! El que la gent vulgui penjar a la seva finestra o la seva solapa o al seu nas em deixa totalment indiferent, impassible, impert¨¨rrit i ap¨¤tic. Ara b¨¦, els que empastifen de groc els espais p¨²blics em fan pensar que, a part de ser uns inc¨ªvics, pateixen algun trastorn mental. I que els ajuntaments no tan sols no ho netegin sin¨® que fins i tot ho permetin ja em sembla follia de manicomi. En tota la hist¨°ria de la humanitat, no s¡¯havia vist mai que per treure pol¨ªtics de la pres¨® s¡¯haguessin d¡¯empastifar de groc els espais p¨²blics.

Quan tornava, ja comen?ava a estar inquiet: temia que em retorn¨¦s la convicci¨® de viure en un manicomi sense estar boig. Per¨° (oh, miracle!): a la r¨¤dio vaig sentir que Rajoy perdia el poder. Sense Rajoy al poder, vaig pensar immediatament que en Puigdemont havia mort. Metaf¨°ricament, ¨¦s clar. Vull dir que la seva agonia pol¨ªtica es comen?ava a posar en marxa. Que de moment encara mogui els fils d¡¯en Torra em preocupa poc. El poder ja s¡¯encarregar¨¤ de fer que en Torra faci amb en Puigdemont el que en Puigdemont va fer amb en Mas. I la prud¨¨ncia s¡¯encarregar¨¤ de fer que el nostre president actual amagui ben amagat el seu racisme i la seva xenof¨°bia una bona temporada. Tot pinta bastant b¨¦.

Conclusi¨®: que un cop reinstal¡¤lat en aquest pa¨ªs, ja no hi ha res groc que em molesti! No pas perqu¨¨ el groc hagi desaparegut, sin¨® perqu¨¨ tindrem l¡¯alegria de veure¡¯l minvar i d¡¯anar veient com els independentistes sensats s¡¯aniran desapuntant de l¡¯independentisme insensat: el que trenca les lleis. No penso pas que aix¨° passi dem¨¤ passat. Tardarem, per¨° pensem una cosa: si l¡¯independentisme insensat va ser creat per l¡¯acci¨® del PP i per la manca d¡¯acci¨® d¡¯en Rajoy, morta la cuca, mort el ver¨ª. Espero que el futur em doni la ra¨®.