@santagust¨ª

La cosa va m¨¦s o menys aix¨ª: un lector (o lectora) comparteix per les xarxes l¡¯entusiasme per un llibre amb una frase admirativa (¡°M¡¯ha encantat¡±, ¡°Quin tros de novel¡¤la¡±, ¡°Enamorat de¡±) i una foto de la portada, o del passatge que li ha enc¨¨s l¡¯euf¨°ria. De fons, potser un caf¨¨ amb llet, o un gatet. La frase no acostuma a dir gran cosa del llibre i s¨ª del lector (o lectora). Tot i aix¨°, el responsable de comunicaci¨® de l¡¯editorial que ha publicat el llibre corre a compartir-ho (retuiteja, reposteja, etc.), celebrant la celebraci¨® del lector. L¡¯autor, si corre per les xarxes, se suma a la primera, o a la segona, o a totes dues. I vinga celebrar. Si el llibre aconsegueix agradar a prou lectors de la mena compartidora, el gest es repetir¨¤ amb una bona colla de variacions i s¡¯acabar¨¤ produint, per acumulaci¨® d¡¯entusiasmes, un fenomen literari. ?s el boca-orella de tota la vida, que ara ja no demana ni boques ni orelles sin¨® ulls i dits, i que fa que es vengui m¨¦s enll¨¤ de la milit¨¤ncia compradora o de la necessitat professional, i al marge del que en digui la cr¨ªtica.

L¡¯entusiasme ¨¦s la forma predominant en qu¨¨ parlem de les nostres lectures. Els llibres ens toquen o no ens toquen, ens agraden o no ens agraden. La resta (¨¦s a dir, la pregunta pel valor d¡¯un text, o per la ideologia est¨¨tica que promou, o per les seves interpretacions o relectures) queda en un segon pla i es percep com un passatemps de cenacle, sempre sospit¨®s d¡¯elitisme i perepunyeteria. Tampoc no ¨¦s res estrany; cada moda cr¨ªtica t¨¦ la seva koin¨¦i ara toca la de les passions particulars. Abans d¡¯aix¨°, vam passar per la mania de l¡¯¡°interessant¡±, sobretot per part dels que tenien una certa voluntat d¡¯avantguarda. Al seu parer, la ¡°qualitat¡± d¡¯una obra era el rastre d¡¯una concepci¨® burgesa i aristocratitzant de l¡¯art, de manera que, en lloc de parlar de bons llibres, es parlava de llibres interessants. I encara millor: de ¡°projectes¡±. Durant els anys dels Nocilla, el millor que podia fer un escriptor no era provar de confegir una frase amb gr¨¤cia sin¨® ¡°tenir un projecte¡±, cosa que s¡¯incorporava de la parla de l¡¯art contemporani i ara retorna amb la nova lleva d¡¯artistes-amb-llibre. I fins i tot abans d¡¯aix¨°, els pocs cr¨ªtics que s¡¯havien preguntat sobre si una obra era bona o no van comen?ar a cedir, i a apuntar coses que ¡°estaven b¨¦¡±. Una descripci¨®, per exemple. Un personatge. Si era bona o no, l¡¯obra, era cosa d¡¯altres.

Ara, en canvi, parlem des de l¡¯entusiasme i sobre l¡¯entusiasme. Del que es tracta ja no ¨¦s de comentar el llibre en si, com de fundar una comunitat lectora a partir de la narraci¨® d¡¯una experi¨¨ncia particular en la qual el lector pugui recon¨¨ixer-s¡¯hi. En aquest sentit, tant pel que fa a la cr¨ªtica com pel que fa a la creaci¨®, ens trobem instal¡¤lats en una ¨¨poca caracter¨ªsticament agustiniana, el mode principal d¡¯expressi¨® de la qual ¨¦s el confessional. D¡¯aqu¨ª, tamb¨¦, que tant la cr¨ªtica que no sigui impressionista com la ficci¨® m¨¦s expl¨ªcitament fabuladora faci temps que estan en crisi.