Els ¡®superbacteris¡¯ es multipliquen als hospitals catalans en 10 anys

Les resist¨¨ncies antibi¨°tiques s'han convertit en un problema global de primer ordre, segons l'Organitzaci¨® Mundial de la Salut (OMS). La pres¨¨ncia dels anomenats 'superbacteris' ¡ªmicroorganismes que es fan resistents als tractaments antibi¨°tics que hi ha per combatre'ls¡ª ha augmentat i els hospitals catalans tamb¨¦ han detectat aquest increment. Aix¨ª, per exemple, l'11,5% dels bacteris Escherichia coli (E. coli) detectats en els pacients atesos a la Vall d'Hebron el 2017, presentaven resist¨¨ncies. El 2007, la pres¨¨ncia d'aquests bacteris resistents al mateix hospital era del 7,5%.

No hi ha un registre de mortalitat o de persones infectades pels bacteris resistents perqu¨¨, entre altres coses, els microorganismes poden provocar una infecci¨® en l'hoste o simplement colonitzar-lo (l'individu ¨¦s portador, per¨° el bacteri no li provoca dany ni s¨ªmptomes que permetin sospitar d'aquesta situaci¨®). "?s un problema heterogeni. El que coneixem molt b¨¦ ¨¦s, d'un determinat bacteri, quin ¨¦s el percentatge de resist¨¨ncia que hi ha en aquest moment i com va evolucionant en el temps", explica el doctor Benito Almirante, cap del servei de Malalties Infecciones de la Vall d'Hebron. L'OMS estima que unes 700.000 persones moren cada any pels bacteris resistents.

Els experts recorden que les resist¨¨ncies s¨®n inherents a l'¨²s d'antibi¨°tics perqu¨¨ els bacteris s¨®n ¨¦ssers vius que s'adapten per sobreviure. "Els mecanismes de resist¨¨ncia s¨®n din¨¤mics i apareixen noves formes que permeten als bacteris defensar-se millor", explica la doctora Nieves Larrosa, responsable de la Unitat d'Antibiogrames del servei de Microbiologia de la Vall d'Hebron. Aix¨ª, explica l'experta, en els anys 80, "el problema era el SARM, el Staphylococcus aureus resistent a meticilina [un antibi¨°tic], perqu¨¨ circulaven soques que tenien m¨¦s risc de transmetre's". En els anys 90, no obstant aix¨°, es van obrir pas els enterobacteris resistents a les cefalosporines de tercera generaci¨®, un altre grup d'antibi¨°tics que es feia servir als hospitals per tractar infeccions. "L'¨²ltim ha estat la resist¨¨ncia als carbapen¨¨mics, que eren els antibi¨°tics m¨¦s potents que tenim per tractar infeccions, i a la colistina, que es considerava un f¨¤rmac de rescat per tractar infeccions per bacteris multirresistents", afegeix.

Alarma global

Diversos factors han precipitat ara l'alarma global: el mal ¨²s i ab¨²s dels antibi¨°tics, l'augment de la freq¨¹¨¨ncia de resist¨¨ncies i la dificultat de tractament. "Els pacients que tenen aquesta problem¨¤tica s¨®n desenes de milers i se'ls afegeix que en els ¨²ltims 20 anys les farmac¨¨utiques no s¨®n capaces o no els interessa produir nous compostos, aix¨ª que les alternatives terap¨¨utiques s¨®n limitades. En pacients molt vulnerables els pot causar la mort o ser-ne una contribuci¨® directa", apunta Almirante.

Els hospitals tenen ara en el punt de mira al voltant d'una desena de bacteris les resist¨¨ncies dels quals es mantenen a l'al?a. El VINCAT, un programa del Departament de Salut de vigil¨¤ncia d'infeccions nosocomials, monitoritza els microorganismes m¨¦s rellevants des del punt de vista cl¨ªnic: el SARM, la Clostridium difficile i els enterobacteris resistents. "El SARM est¨¤ estable, entorn del 24%, perqu¨¨ porta vigilat molt temps i ¨¦s sobre el qual s'han aplicat m¨¦s mesures correctores", apunta Enric Lim¨®n, coordinador del VINCAT. La Clostridium difficile, que no ¨¦s resistent per¨° provoca diarrees greus com a efecte secundari de l'antibi¨°tic, ¨¦s "m¨¦s problem¨¤tica als pa?sos del nord", diu Lim¨®n, perqu¨¨ tenen soques m¨¦s virulentes. "Aqu¨ª es monitoritza des del 2011 i trobem que estava infradiagnosticada. Entre el 2011 i el 2017 van comen?ar a sortir molts casos nous i ara s'ha estabilitzat fins al voltant de tres casos sobre 10.000 estades hospital¨¤ries", apunta. El 2008, 19 hospitals van detectar 38 casos; el 2017, 54 centres van localitzar-ne 1.333.

Enterobacteris sota lupa

L'altre front sota lupa s¨®n els enterobacteris resistents. "No els ten¨ªem monitoritzats. ?s la preocupaci¨® m¨¦s gran que tenim", admet Lim¨®n. Segons Almirante, els enterobacteris resistents a cefalosporinas (un dels tractaments de primera elecci¨®) van passar de ser "irrellevants", entre l'1% i el 2% dels enterobacteris totals detectats l'any 2000, a arribar al 15% o el 20% actualment. "Creix la freq¨¹¨¨ncia d'enterobacteris resistents. La resist¨¨ncia en E. coli ¨¦s m¨¦s estable per¨° ha augmentat en 15 anys des del 5% fins al 10% que hi ha ara a Catalunya", apunta Larrosa. Les soques molt resistents de Pseudomona aeruginosa, sobretot en l'¨¤mbit hospitalari, tamb¨¦ estan sota el focus dels professionals.

Lim¨®n crida a "no generar alarma per¨° tampoc abaixar la gu¨¤rdia". "La virul¨¨ncia d'aquests microorganismes ¨¦s molt alta i tamb¨¦ la capacitat de transmissi¨®", avisa. "?s molt important que els hospitals fem un bon ¨²s dels antibi¨°tics, tant del tipus com de la indicaci¨®, i retirar-los quan no est¨¤ indicat", alerta Almirante.