Al 47% dels nens de Barcelona no els agraden els parcs del seu barri

El 47% dels nens barcelonins d'entre 10 i 12 anys no estan ¡°satisfets" amb els espais per jugar i divertir-se del seu barri. Mar¨ªa Tru?¨®, la directora de l¡¯Institut de la Inf¨¤ncia i Adolesc¨¨ncia de Barcelona, va ressaltar divendres aquesta xifra ¡ªextreta de les enquestes efectuades als m¨¦s petits en el programa Parlen els nens i les nenes¡ª a l'alcaldessa Ada Colau. L'edil va escoltar les dades mentre visitava una vintena d'alumnes de dotze anys de la Escola Cervantes, a Ciutat Vella. Tru?¨® afegia: ¡°El 38% dels nens no juguen ni passen prou temps a l'aire lliure¡±.

Una nena de la classe va protestar: ¡°Als parcs del barri l'ambient no ¨¦s el m¨¦s adequat¡±. El m¨¦s proper al col¡¤legi ¨¦s el de la Figuera, m¨¦s conegut com El Forat de la Vergonya, una zona on va comen?ar a fer-se evident el fenomen dels nens de la cola¡ªmenors desemparats que esnifen cola¡ª i on ¨¦s rara la setmana en qu¨¨ no hi ha baralles o intervencions policials.

Uns metres m¨¦s enll¨¤, els alumnes del Cervantes podrien anar al parc de la Ciutadella. La gran zona verda de la ciutat. Un pulm¨® de gaireb¨¦ 18 hect¨¤rees constru?t al segle XIX on es nota el pas del temps. La tinent d'alcalde, Janet Sanz, va anunciar al maig l'en¨¨sim pla per obrir-lo al mar. Per a la missi¨® cal sortejar encara molts obstacles: el zoo, les vies del tren i la Ronda del Litoral. Unes barreres que, ara com ara, l'equip de govern no sap com esquivar. De murs cap a dins el parc necessita milions d'euros per rehabilitar edificis com el museu Martorell, l'hivernacle i l'antic museu de zoologia.

Colau va anunciar al febrer que crear¨¤ 89 parcs i en renovar¨¤ 150 m¨¦s. Avui la ciutat mant¨¦ 813 parcs infantils (48 en interiors d¡¯illes de cases de l¡¯Eixample recuperats). Si parlem de veritables pulmons verds, la xifra es redueix a 84. L¡¯Institut Municipal de Parcs i Jardins mant¨¦ un mili¨® d'hect¨¤rees.

El comissionat d¡¯Ecologia de l¡¯Ajuntament de Barcelona, Frederic Ximeno, sost¨¦ que ¡°els parcs s¨®n una pe?a clau de l'impuls de la infraestructura verda¡±. Creu que els parcs s¨®n els ¡°nodes visibles de la xarxa de verd que s'est¨¦n a trav¨¦s¡± dels arbres i la vegetaci¨® que s'instal¡¤la en carrers i en ¡°cobertes, fa?anes, horts urbans¡­¡±. Ximeno assenyala que els parcs generen ¡°un valor simb¨°lic, identitari, de bellesa i de pertinen?a¡±. El comissionat destaca que parcs com el Laberint d¡¯Horta, el jard¨ª de Can Sentmenat, el palau de Pedralbes o el Park G¨¹ell s¨®n exemples que sumen el valor patrimonial i el bot¨¤nic: s¨®n ¡°museus a l'aire lliure¡±.

El Park G¨¹ell ¨¦s el m¨¦s conegut. Cada dia de l'any rep onades de turistes disposats a immortalitzar un jard¨ª el creador del qual, Antoni Gaud¨ª, s'ha convertit en un gran reclam per a la ciutat. ¡°El Laberint d¡¯Horta ¨¦s encara un parc desconegut per a molts. Hi venen creueristes, per¨° no atreu tanta gent¡±, celebra ?ngels Mart¨ªnez, conservadora del laberint. Cada dia, nou persones posen a punt el que Ximeno considera el ¡°jard¨ª amb m¨¦s personalitat de Barcelona¡±.

Un parc catalogat com a B¨¦ Cultural d¡¯Inter¨¨s Local amb un jard¨ª neocl¨¤ssic que ¨¦s el m¨¦s antic que es conserva a la capital catalana. Tamb¨¦ ¨¦s escenari d'enregistraments, recorda. All¨¤ es va rodar la pel¡¤l¨ªcula El Perfum. O un gag del programa d'humor pol¨ªtic Pol¨°nia en el qual imitadors dels exministres Crist¨®bal Montoro i Soraya S¨¢enz de Santa Mar¨ªa corrien entre els passadissos del laberint. ¡°T¨¦ 750 metres en l¨ªnia recta de xiprers i cada any en renovem 100 metres¡±, assegura la conservadora.

Un altre dels parcs hist¨°rics de la ciutat s¨®n els jardins de Can Sentmenat, en la vessant mar de Collserola. Dissenyat per l'aristocr¨¤cia del segle XIX, ¨¦s molt menys conegut que parcs com el del Palau de Pedralbes o que els dos grans pulmons forestals de la ciutat: Collserola i Montju?c.

Diferents s¨®n els parcs constru?ts el 1992 com el de Carles I, Nova Ic¨¤ria, el de les Cascades o el del Port Ol¨ªmpic. En certa manera tapen la Ronda del Litoral i, a l'hivern, es converteixen en llar de desenes de sense sostre. Un altre dels grans parcs en declivi ¨¦s el de l¡¯Estaci¨® del Nord. Com El Forat de la Vergonya, el van freq¨¹entar nens de la cola. Ara l¡¯usen propietaris de mascotes. Just el contrari del Tur¨® Park on desenes de persones es van manifestar despr¨¦s del veto municipal a les mascotes.