Posar fi a la pobresa energ¨¨tica

Dos nous governs inicien la seva marxa a Catalunya i a Espanya. ?s un bon moment perqu¨¨ la ciutadania aconfessional prepari la seva carta als Reis Mags i s'abordi una de les cares m¨¦s agressives que presenta la crisi: la de la pobresa energ¨¨tica. A l¡¯Espanya del 2016, el 21% de les llars tenien dificultats per pagar l'anomenat rebut de la llum, dels quals quatre milions no podien mantenir el seu habitatge a una temperatura adequada.

Les mesures adoptades fins ara pel Govern central han estat sens dubte insuficients. No s¡¯han at¨¨s dues Directives europees del 2009 que urgeixen els Estats a garantir el subministrament de gas i electricitat als ciutadans vulnerables. La jacobina Fran?a prohibeix els talls de llum en per¨ªode hivernal. Per¨° en la descentralitzada Espanya s'ha optat pel lliure albir. En un mercat fals com ¨¦s l'el¨¨ctric en el qual el 55% de la factura s¨®n costos regulats tot ¨¦s tan lliure que es deixa ca?ar la guineu en un galliner, aix¨° s¨ª, en llibertat.

El descompte d'entre un 25% i un 40% per als consumidors vulnerables severs previst per la regulaci¨® del bo social d'octubre del 2017 ¨¦s clarament insuficient, segons la mem¨°ria que el mateix Ministeri d¡¯Ind¨²stria ha realitzat sobre la seva aplicaci¨®. En el citat informe es t¨¦ la franquesa o la barra d'assegurar que ¡°¨¦s improbable¡± que la totalitat dels que tenen dret al bo s'hi puguin acollir. El mateix ministeri calcula la ¡°taxa d'acceptaci¨®¡± en un 45%, de manera que el 55% dels que podrien accedir a aquest dret se¡¯n quedaran fora. En definitiva, la mesura ¨¦s tan singular que ofereix un d'aquests exemples de descentralitzaci¨® al qual ens tenia acostumats el Govern del PP: centrifuga a les administracions auton¨°miques o municipals el 50% del rebut dels ciutadans en risc d'exclusi¨® social.

A Catalunya existeix una llei pr¨°pia que ha estat cosida a base de recursos per les el¨¨ctriques. La veritat ¨¦s que el text catal¨¤ 24/2015 no est¨¤ susp¨¨s pel que fa a pobresa energ¨¨tica i estableix l'anomenat ¡°principi de precauci¨®¡± que suposa que abans de tallar l'energia per impagament, ¨¦s preceptiu un informe dels serveis socials del municipi. Per¨° les grans empreses el¨¨ctriques es neguen a negociar un protocol amb les administracions per abordar amb serietat aquest assumpte. A empentes i rodolons, la llei catalana ha aconseguit evitar el tall de subministrament a 39.000 fam¨ªlies, segons dades del 2016.

Fa uns dies que la Federaci¨® de Municipis de Catalunya (FMC) en col¡¤laboraci¨® amb l¡¯Institut d¡¯Investigaci¨® TransJus de la Universitat de Barcelona ha publicat Pobresa energ¨¨tica. Regulaci¨® Jur¨ªdica i protecci¨® dels drets de les persones, on professors de Dret Constitucional, P¨²blic, Administratiu, i s¨ªndics municipals, busquen una sortida del laberint jur¨ªdic en el qual la frivolitat o directament la inexist¨¨ncia de pol¨ªtiques p¨²bliques ha sumit als ciutadans m¨¦s vulnerables. La idea subjacent ¨¦s que pel fet que un servei deixi d'estar en mans p¨²bliques ¨Cel com es va privatitzar seria tema d¡¯una altra novel¡¤la¨C el ciutad¨¤ no ha de veure's privat dels seus drets. Es tracta que les grans companyies ¨CEndesa, Iberdrola, Gas Natural-Fenosa, EDP i Viesgo¨C, que van guanyar 9.470 milions d'euros en els ¨²ltims quatre anys, incorporin al seu evident ¨¤nim de lucre la denominada responsabilitat social corporativa.

Per tot aix¨°, seria convenient que els nous responsables governamentals fessin un cop d'ull al diagn¨°stic dels experts per posar-se a treballar. Aix¨° permetria posar fi d'una vegada per sempre a la xacra de la pobresa energ¨¨tica en un pa¨ªs on les el¨¨ctriques ¨Camb gran pres¨¨ncia de pol¨ªtics entre els seus assessors¨C van repartir l'any passat el 88% dels seus beneficis en dividends per als accionistes.

El Govern sortint del PP juntament amb Ciutadans va vetar fa unes setmanes al Congr¨¦s la tarifa social energ¨¨tica proposta per la Plataforma d¡¯Afectats per la Hipoteca i que hagu¨¦s suposat que l¡¯Estat deix¨¦s de recaptar 186 milions d'euros anuals en taxes, segons c¨¤lculs del mateix Govern. Tant PP com C¡¯s van considerar que el seu veto era imprescindible ja que la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) de la PAH suposava una greu ¡°distorsi¨®¡± de la seva pol¨ªtica pressupost¨¤ria. Els m¨¦s de 500 milions pactats pel PP amb el Partit Nacionalista Basc no distorsionaven res en el seu moment. Ara que Mariano Rajoy ja no ocupa el poder, sembla que aquests 500 milions tornen a alterar seriosament l'ess¨¨ncia de la democr¨¤cia i sonen tambors que anuncien venjan?a. Per¨° ells ja no governen i els nous executius farien b¨¦ de posar la pol¨ªtica al servei del ciutad¨¤. I aqu¨ª hi ha el primer repte: la pobresa energ¨¨tica ho exigeix.