Obert al p¨²blic

La hist¨°ria va comen?ar en un suburbi de Denver, estat de Colorado, als Estats Units d¡¯Am¨¨rica. El 2012, Jack Phillips, un pastisser de la ciutat i persona molt religiosa, s'havia negat a fer el past¨ªs de noces que li demanava una parella gai per celebrar el seu enlla?. Phillips deia que les seves creences religioses li impedien celebrar el matrimoni homosexual amb la creaci¨® d'un past¨ªs per a l'ocasi¨®. Alguna cosa grinyola aqu¨ª: qui ven un past¨ªs o un vestit de noces no celebra res, simplement ven menjar o roba.

Una llei de Colorado prohibia als establiments oberts al p¨²blic negar l'acc¨¦s i gaudi dels b¨¦ns i serveis que s¡¯hi oferien a una persona per desraons com la seva orientaci¨® sexual. Els afectats van reclamar davant les autoritats administratives de l¡¯Estat. Una d'aquestes, la Comissi¨® de Drets Civils, va resoldre prohibir al pastisser negar-se a comportar-se com ho va fer i va ordenar-li impartir cursos de formaci¨® als seus empleats. Van seguir anys de plets i mig Am¨¨rica es va involucrar en el cas prenent partit per uns o pels altres. Fa uns dies, el Tribunal Suprem federal ha dictat sent¨¨ncia ¡ªMasterpiece Cakeshop vs. Colorit Civil Rights Commissi¨®n¡ª a favor del pastisser.

La Comissi¨® ¨¦s una Administraci¨® P¨²blica, escriu el magistrat Anthony Kennedy, un jutge moderat ¡ªi molt intel¡¤ligent, com gaireb¨¦ tots els seus col¡¤legues: al Suprem americ¨¤ no abunden els totxos¡ª i el vot dels quals ¨¦s decisiu en un tribunal dividit per igual entre conservadors i liberals. Per¨°, afegeix, no va ser imparcial: un dels seus vocals va comparar l'actitud, que va titllar de ¡°menyspreable¡±, del pastisser demandat amb la dels qui hist¨°ricament van utilitzar la religi¨® per justificar l'esclavitud o l¡¯holocaust. Un altre va dir alguna cosa semblant i els vocals restants van callar com si fossin morts (procediment idiosincr¨¤tic en funcionaris). A m¨¦s a m¨¦s, la Comissi¨® aplicava un tracte diferent, ja que havia convalidat anteriorment les negatives d'altres pastissers a confeccionar pastissos amb missatges contraris al matrimoni homosexual.

Per descomptat, a Colorado com a Catalunya, les pastisseries, com a establiments oberts al p¨²blic, no poden negar-se a vendre un past¨ªs a alg¨² perqu¨¨ ¨¦s gai, musulm¨¤ o partidari de la fi del m¨®n. Un club pot establir llistes d'admissi¨®; un local p¨²blic, no.

No obstant aix¨°, un artes¨¤ tampoc pot ser for?at a escriure en els seus productes un missatge expr¨¦s el contingut del qual li repel¡¤leix. Si no ho creieu aix¨ª, suspengueu el judici si us plau i pregunteu-vos si un pastisser barcelon¨ª que es nega a confeccionar pastissos personalitzats amb la bandera espanyola o amb lla?os grocs pot ser demandat per discriminaci¨®. Un, que ¨¦s dalt¨°nic pel que fa a les banderes, encara defensa que els locals p¨²blics no poden discriminar entre els seus possibles clients, encara que no tenen per qu¨¨ donar suport expl¨ªcitament a les causes dels seus parroquians. Per posar un exemple extrem, un impressor imprimir¨¤, segur, bastants llibres que no li agraden, per¨° no pot ser obligat a sumar-se amb un missatge propi a les tesis de l'autor del llibre mateix.

I una artista pl¨¤stica tampoc est¨¤ obligada a retratar tot aquell que aparegui al seu estudi, ni molt menys a incloure al peu del retrat una proclama a favor o en contra de ves a saber quines ocurr¨¨ncies.

En aquesta l¨ªnia, alguns proposen distingir entre artistes i professionals, d'una banda, els que tindrien m¨¦s latitud en l'elecci¨® dels seus clients, i artesans i comerciants, per l'altra, els qui tindrien menys discreci¨®. No n¡¯estic conven?ut, ja que la distinci¨® europea entre art (de creaci¨® lliure) i artesania (subjecta a la legislaci¨® antidiscriminat¨°ria) ¨¦s hist¨°rica, canviant, mai ha estat universal. Passa el mateix amb les difer¨¨ncies entre professions i oficis. A part de que, en l'exercici de moltes professions, no es poden distingir colors i creences, penseu en els metges o en els professors.

Una altra proposta suggereix destriar entre venedors i prestadors de serveis personalitzats per donar m¨¦s llibertat a aquests ¨²ltims. Tampoc persuadeix: a m¨¦s dels pastissers creatius tindr¨ªem els perruquers, sastres, tintorers o maquilladors que rebutgessin prestar els seus serveis a les parelles que volen vestir-se i empolainar-se per celebrar la seva uni¨®.