El mandat de l¡¯1-O o l¡¯autoficci¨® pol¨ªtica

Ni tan sols M¨¤xim Huerta arru?nar¨¤ la festa d'aquests ¨²ltims quinze dies, en particular a Catalunya. Gaireb¨¦ no hi ha costum, ni a Espanya ni a Europa, de ministres que accedeixin a un govern, amb les seves piulades i les seves barrabassades a coll, perqu¨¨ tot plegat ¨¦s massa nou. Alguns els han d'esborrar a correcuita, d'altres han d'ignorar-los sense desdir-se'n o amb prou feines matisant-los, molts d'altres assumeixen que el personal entendr¨¤ la l¨°gica interior de la xarxa social. Ens hi acostumarem sense problemes, de la mateixa manera que fins i tot M¨¤xim Huerta pot extingir coses tan indignes i indecents a tot Europa com el 21% de l'IVA cultural.

Per¨° l'incendi que segueix viu ¨¦s un altre. Es diu 1 d'octubre com a font de legitimitat del legitim¨ªssim de Puigdemont, en versi¨® Joaquim Torra, o en versi¨® Artadi, o en qualsevol altra versi¨®. Quan Pedro S¨¢nchez o Mertixell Batet o Miquel Iceta dialoguin pol¨ªticament amb Torra o amb Artadi possiblement escoltin com a condici¨® inexcusable que tota discussi¨® sobre la q¨¹esti¨® catalana es remunta al dia 1 d'octubre (no, per descomptat, al 6 i 7 de setembre). Alguns poden pensar que es tracta d'exigir les disculpes que no va oferir el Rei en el seu discurs uns dies despr¨¦s. D'altres reclamaran una protesta simb¨°lica per un maltractament a la ciutadania que ¨¦s inacceptable en democr¨¤cia. I uns altres fins i tot podran demanar la gesti¨® pol¨ªtica d'una pres¨® preventiva que nom¨¦s en part dep¨¨n del Govern.

Per¨° l'assumpte de fons ¨¦s en un altre lloc, i em sembla m¨¦s greu des del punt de vista democr¨¤tic. El que de deb¨° significa el mite nou de l'1-O no s¨®n les agressions i els excessos d'una policia que obe?a els seus comandaments; el que significa per a l'independentisme l'1-O ¨¦s una oportunitat culpable per defensar un "mandat" que obliga qualsevol poder democr¨¤tic a ser conseq¨¹ent. Torra ho ha dit moltes vegades, com ho han repetit Artadi i molts d'altres. Aquell dia va quallar l'evid¨¨ncia inapel¡¤lable de la voluntat popular de Catalunya de ser independent. Ho diu la CUP cada dos per tres, ho diu Junts per Catalunya, ho diuen molts al PDeCAT, i a ERC se li sent dir el mateix. Potser aquesta mateixa sintonia ¨¦s el que revela la falsedat d'un argument que des de Catalunya t¨¦ poca contrar¨¨plica.

?s veritat que, despr¨¦s de les porres m¨¦s matineres, molta gent va canviar de criteri i va decidir anar a votar: uns manifestaven un s¨ª de r¨¤bia terminant, d'altres van votar en blanc com a protesta testimonial i uns altres van anul¡¤lar el seu vot per enviar-los tots a passeig. Per¨° fins i tot aix¨ª, amb la vergonyosa exhibici¨® d'impot¨¨ncia policial i de miopia governamental, la poblaci¨® que va acudir a votar no va superar en cap cas el 50% i el s¨ª tampoc va arribar a aquesta xifra, ni tan sols si hi incloem les taules i els col¡¤legis que havien estat intervinguts.

L'independentisme omet aquesta dada i apel¡¤la una vegada i una altra a la legitimitat i el mandat d'una consulta on faltem m¨¦s de la meitat dels catalans, precisament tots aquells que s¨ª que vam anar a votar el 21 de desembre. ?s mentida que l'1 d'octubre don¨¦s legitimitat o cap mandat, almenys democr¨¤tic, a l'independentisme, ni unilateral ni negociat. Faltava gent encara perqu¨¨ aix¨° fos veritat: pot ser que creixi aquesta poblaci¨® segura de la virtut de separar-se d'Espanya. Per¨° encara no ho ha fet.

Avui, en realitat, el Govern a Espanya assumeix com a propi, com a espanyol, el conflicte catal¨¤, i aquest conflicte no consisteix a grapejar una data dolorosa com l'1 d'octubre, sin¨® a oferir les sortides pol¨ªtiques i decoroses a l'independentisme pol¨ªtic i civil perqu¨¨ abandoni el mite de l'1 d'octubre com a data fundacional i l'arxivi, emotivament i justament, com una derrota. Va perdre a mans no d'Espanya, sin¨® de la majoria de catalans que no van donar suport a una votaci¨® esbiaixada, parcial, maniquea i lligada. Pot ser que un dia aquesta data figuri en la prehist¨°ria fundacional d'una Rep¨²blica catalana. De moment ¨¦s l'exhibici¨® prepotent d'un poder democr¨¤tic contra m¨¦s de la meitat de la poblaci¨®. L'1 d'octubre serveix a la lit¨²rgia de la independ¨¨ncia, per¨° no a lit¨²rgia democr¨¤tica: ¨¦s una versi¨® pol¨ªtica de l'autoficci¨® liter¨¤ria.