¡°Espanya ha estat un creador de mis¨¨ria interna¡±

Josep Maria Colomer (Barcelona, 1949) publica un dels llibres m¨¦s severs sobre Espanya que s¡¯han editat els darrers anys. Espa?a: la historia de una frustraci¨®n (Anagrama) repassa m¨¦s de cinc segles de la hist¨°ria espanyola amb una an¨¤lisi sense concessions per a l¡¯optimisme. L¡¯assaig de Colomer, professor de Ci¨¨ncia Pol¨ªtica de la Universitat de Georgetown, aconsegueix que el lector lamenti haver nascut a la pell de brau.

Pregunta.?El llibre presenta Espanya com un projecte fallit, de la primera a l¡¯¨²ltima p¨¤gina, del segle XV al XXI. Quin ¨¦s l¡¯objectiu del treball?

Resposta. El t¨ªtol del llibre ¨¦s la frustraci¨®; la q¨¹esti¨® ¨¦s l¡¯expectativa. Els dirigents espanyols han intentat ser l¡¯imperi m¨¦s important del m¨®n, una democr¨¤cia exemplar, una naci¨® orgullosa d¡¯ella mateixa, i mai han acabat d¡¯aconseguir-ho. Si tens moltes expectatives i no ho aconsegueixes, generes frustraci¨®. El tema ¨¦s canviar d¡¯expectatives: som un actor m¨¦s, no necess¨¤riament principal, del joc internacional, europeu.

P. Per¨° actualment detecta aquesta voluntat de grandesa nacional en els dirigents d¡¯Espanya?

R. Hi ha molts residus ret¨°rics d¡¯aix¨°. La fiesta nacional del 12 d¡¯octubre. ?s l¡¯¨²nic pa¨ªs del m¨®n en qu¨¨ la festa nacional no ¨¦s una conquesta de la llibertat, de la independ¨¨ncia, una revoluci¨® triomfant, sin¨® la commemoraci¨® d¡¯un imperi que ocupa i destrueix els ind¨ªgenes d¡¯un altre continent. I l¡¯¨²nic imperi que hi ha avui ¨¦s l¡¯europeu, del qual formem part, per¨° una part no nuclear.

P. Al llibre assegura que el paper d¡¯Espanya a la UE ¨¦s secundari. En el moment actual, despr¨¦s del Brexit, amb l¡¯euroescepticisme creixent en grans membres com Pol¨°nia o It¨¤lia, Espanya no ¨¦s un Estat membre cabdal?

R.?Espanya ¨¦s un bon seguidor d¡¯Europa precisament perqu¨¨ l¡¯Estat nacional sobir¨¤ mai ha acabat d¡¯existir-hi, i hi ha una gran consci¨¨ncia social d¡¯aix¨°, i un enorme sentiment que el funcionament de la democr¨¤cia ¨¦s insatisfactori. Per¨° Espanya no forma part del nucli, ¨¦s una perif¨¨ria proeuropea, m¨¦s proeuropea que d¡¯altres perif¨¨ries d¡¯Europa.

Les virtuts de la Transici¨®, pacte i negociaci¨®, s¡¯han acabat convertint en els vicis de la democr¨¤cia

P. Del c¨²mul de desastres que ¨¦s la hist¨°ria d¡¯Espanya, segons el seu relat, quin ¨¦s el moment m¨¦s determinant per a la frustraci¨® generalitzada que vost¨¨ argumenta? La incapacitat de crear un imperi modern als segles XVI i XVII? La fallida revoluci¨® industrial del XIX?

R. El llibre ¨¦s una hist¨°ria de diversos moments cr¨ªtics acumulatius que van formant un cam¨ª en qu¨¨ ¨¦s cada cop m¨¦s dif¨ªcil tornar enrere. L¡¯historiador Jordi Nadal, que va ser professor meu, va comen?ar estudiant el XIX i despr¨¦s va retrocedir al XVI, que ¨¦s el que va fer el seu mestre Vicens Vives. La revoluci¨® industrial fracassa tamb¨¦ perqu¨¨ el cost de l¡¯imperi va ser excessiu. El cost de l¡¯imperi no ¨¦s nom¨¦s les v¨ªctimes ind¨ªgenes, tamb¨¦ ¨¦s el cost de no haver invertit els recursos financers i humans en la mateixa Espanya.

P. El president de la Generalitat, Quim Torra, va escriure: ¡°Espanya ha estat essencialment un pa¨ªs exportador de mis¨¨ria¡±. Hi est¨¤ d¡¯acord?

R. Espanya ha estat un creador de mis¨¨ria interna. L¡¯imperi va intentar reproduir a les col¨°nies el mateix que a Espanya: com que som un Estat feble, fem un govern fort, que concentri el poder. Aix¨° no funciona, perqu¨¨ com m¨¦s concentrat est¨¤ el poder, m¨¦s feble ¨¦s l¡¯Estat. Despr¨¦s de les independ¨¨ncies americanes, els seus caudillos van imitar el model espanyol, que no era cap soluci¨®. Per¨° la mis¨¨ria principal d¡¯Espanya era la interna.

P. Vost¨¨ defineix Espanya com una democr¨¤cia mediocre i de baixa qualitat. El r¨¤nquing de democr¨¤cies de The Economist estableix que Espanya ¨¦s una de les 19 democr¨¤cies plenes del m¨®n, d¡¯una llista de 167 pa?sos. El president franc¨¨s, la cancellera alemanya i el president de la Comissi¨® Europea tamb¨¦ han dit que Espanya ¨¦s una democr¨¤cia plena. Estan equivocats?

R.?El tema ¨¦s la frustraci¨® de les expectatives subjectives dels espanyols. El darrer eurobar¨°metre indica que Espanya ¨¦s el pa¨ªs 26 de 28 amb m¨¦s insatisfacci¨® de la seva democr¨¤cia. Estem pitjor que Xipre o que d¡¯altres? No, per¨° el problema ¨¦s que els espanyols estan insatisfets perqu¨¨ les seves expectatives s¨®n unes altres.

P. Vost¨¨ destaca que Espanya ¨¦s el pa¨ªs amb m¨¦s tradici¨® de governs en minoria de la UE, i l¡¯¨²nic que no ha tingut cap govern de coalici¨®. Per qu¨¨ creu que succeeix aix¨°?

R. Cada vegada hi ha una majoria de votants m¨¦s gran que no ha votat el partit del govern. Aix¨° no ¨¦s bo democr¨¤ticament. Si la democr¨¤cia ¨¦s el govern de la majoria, a Espanya tenim la seva versi¨® menys bona. Fa tres anys que el govern espanyol no aprova gaireb¨¦ cap llei, nom¨¦s ha ratificat directives de la UE. Ara hi ha un govern amb un suport encara m¨¦s petit. El problema ve en part de la Transici¨®. Fa 20 anys vaig escriure, a La transici¨®n a la democracia: el modelo espa?ol, que les virtuts de la Transici¨® s¡¯han convertit en els vicis de la democr¨¤cia. Les virtuts de la Transici¨® eren els pactes i les negociacions, per¨° pactes i negociacions entre elits de partits que gaireb¨¦ no existien. Es va crear una oligarquia de partits que van dissenyar les institucions i que s¡¯ha mantingut fins avui. I la primera conseq¨¹¨¨ncia ¨¦s aquesta tend¨¨ncia de tenir governs minoritaris d¡¯un sol partit. Per¨° aix¨° ara, amb la fi del bipartidisme, ja ¨¦s inviable.

P. Argumenta que l¡¯esquerra espanyola ha estat especialment tumultuosa perqu¨¨ li manca el component intel¡¤lectual que t¨¦ en altres pa?sos; per aix¨°, diu, l¡¯acci¨® anarquista m¨¦s irreflexiva ha pesat tant aqu¨ª. Aquesta tesi encara ¨¦s vigent?

R. I tant. Espanya ¨¦s el pa¨ªs amb m¨¦s vagues, manifestacions i protestes d¡¯Europa i, al mateix temps, ¨¦s el pa¨ªs que t¨¦ menys associacionisme.

P. L¡¯associacionisme a Catalunya ¨¦s potent.

R. Aqu¨ª tenim una mica aquest mite. Si mires els n¨²meros, tamb¨¦ s¨®n baixos en comparaci¨® amb Europa o els Estats Units. Si no hi ha institucions i no hi ha agrupacions volunt¨¤ries, el que hi ha ¨¦s la protesta permanent, que esclata i desapareix, que no t¨¦ continu?tat per¨° que es reprodueix constantment. Quan hi ha manca d¡¯idees, l¡¯agitaci¨® al carrer ¨¦s l¡¯¨²nica via d¡¯acci¨®.

P. Al llibre apunta que Espanya no ha tingut mai alts c¨¤rrecs pol¨ªtics que siguin fills de les antigues col¨°nies, i ho posa com a exemple d¡¯una manca de reconeixement a la diversitat. Potser l¡¯excepci¨® s¨®n els pol¨ªtics d¡¯origen argent¨ª...

R. No havia pensat en l¡¯excepci¨® argentina. Espanya ¨¦s un pa¨ªs molt entotsolat. ?s un pa¨ªs on els conflictes hist¨°rics es reprodueixen permanentment. L¡¯acceptaci¨® dels estrangers a nivells molt alts ¨¦s menor que en altres pa?sos. Aix¨° ¨¦s en part per aquesta abstracci¨®, insistir en tancar-se.

P. Les ¨²niques paraules optimistes del llibre subratllen que la manca d¡¯un sentiment nacional pot servir per integrar-se millor a Europa.

R. Com m¨¦s europeus i m¨¦s cosmopolites siguem, millor. ?s una oportunitat d¡¯estar menys condicionats per un Estat nacional m¨¦s r¨ªgid, com podria haver estat Espanya si hagu¨¦s triomfat el model franc¨¨s. Aix¨° vol dir que hi pot haver m¨¦s flexibilitat per adaptar-se a uns ambients m¨¦s amplis. Aix¨° vol dir acceptar que la legislaci¨® i la pol¨ªtica cada cop depenen m¨¦s d¡¯Europa. Em sorpr¨¨n que el 90% de les not¨ªcies als mitjans siguin les baralletes internes, que en veritat no tenen cap conseq¨¹¨¨ncia en la vida dels ciutadans, per¨° ning¨² s¡¯informa ni sap res de la UE o del Fons Monetari Internacional, que ¨¦s on es prenen decisions que s¨ª que tenen conseq¨¹¨¨ncies sobre la vida de la gent.

P. L¡¯historiador Jordi Canal assegurava recentment a Quadern que la guerra contra Napole¨® no s¡¯investiga prou a Catalunya perqu¨¨ era un moviment unitari i d¡¯identitat espanyol. En canvi, vost¨¨ al seu llibre diu que la Guerra del Franc¨¨s va ser un fet fragmentat sense aquest esperit unitari.

R. Karl Marx va dir que la resist¨¨ncia espanyola a Napole¨® tenia dues cares: els liberals a Cadis fent una Constituci¨® i la gent al carrer resistint a les tropes franceses; en un lloc hi havia idees sense acci¨® i a l¡¯altre, accions sense idees. La revolta real era un Viva la virgen, Viva el Rey absoluto, Muera la Ilustraci¨®n. La revolta va ser la resist¨¨ncia d¡¯un pa¨ªs endarrerit i a?llat contra un intent autoritari d¡¯imposar unes idees modernes. El mite que all¨¤ es va comen?ar a construir la naci¨® espanyola est¨¤ fora de lloc.

P. Vost¨¨ proposa, analitzant el cas catal¨¤ i el Brexit, que els refer¨¨ndums d¡¯autodeterminaci¨® haurien de ser ratificats pel Parlament europeu. Quina ¨¦s la base d¡¯aquesta idea?

R. La constituci¨® dels Estats Units estableix que la reordenaci¨® del territori dels seus Estats ¨¦s possible si es posen d¡¯acord els parlaments de les parts implicades i el Congr¨¦s dels Estats Units. Sense Europa no funcionem, i per a Catalunya, una soluci¨® estable ha de ser en el marc europeu.