Ser i no ser de Virginia Woolf

Abans de morir su?cidada al corrent del riu Ouse, al Sussex, prop de la casa on passava temporades, Virginia Woolf (1882-1941) va deixar un manuscrit i un mecanoscrit en qu¨¨ revisava la seva vida atzarosa, complexa, dif¨ªcil des del punt de vista ps¨ªquic, i molt rica de creaci¨®, d¡¯amics i d¡¯experi¨¨ncies. Havia nascut en el si d¡¯una fam¨ªlia benestant, sense ser rica, i havia tingut l¡¯oportunitat de viure, des de joveneta, en un ambient intel¡¤lectual i art¨ªstic de primera categoria; tant, que l¡¯estol de les seves amistats no va trigar a ser batejat com ¡°el grup de Bloomsbury¡± ¡ªmolts de la colla vivien a prop d¡¯aquesta pla?a londinenca¡ª, del qual va formar part el bo i millor de la vida cultural de la Londres del seu temps: escriptores, com ella, pintores i decoradores, com la seva germana Vanessa, editors, fil¨°sofs com Bertrand Russell i Wittgenstein, i fins i tot economistes, com John Maynard Keynes.

Aquest material espars va ser publicat a Sussex Univesity Press, i despr¨¦s ampliat a The Hogarth Press, l¡¯editorial que havien fundat ella mateixa i el seu marit, Leonard Woolf. El 1980, la British Library va divulgar un altre conjunt de textos, de la mateixa s¨¨rie autobiogr¨¤fica, i amb tot aquest material es va poder publicar la segona edici¨® de Moments of Being (Moments de ser), la part m¨¦s extensa d¡¯aquest llibre essent A Sketch of the Past, ara editat en catal¨¤: Un esb¨®s del passat, traducci¨® i ep¨ªleg de Dolors Udina (Barcelona, Viena Edicions, 2018).

?s un llibre d¡¯enorme qualitat, i ¨¦s, per escreix, tot un s¨ªmptoma: una escriptora que ja havia pensat a su?cidar-se m¨¦s d¡¯una vegada i que est¨¤ a punt de fer-ho de deb¨°, decideix, mentre s¡¯ensopia tot escrivint una biografia de Roger Fry, entretenir-se tot repassant els primers anys de la seva vida. No podem estar del tot segurs que volgu¨¦s escriure una llarga autobiografia, i m¨¦s aviat hem d¡¯entendre que Woolf va fer un viatge al seu passat m¨¦s lluny¨¤ per mirar d¡¯explicar-se la g¨¨nesi d¡¯una personalitat complexa, inc¨°moda en aquest m¨®n, i, ben mirat, inc¨°moda tamb¨¦ en el si de l¡¯estil, molt avantguardista (modernist) per al seu temps.

Aquest tros substancial dels textos autobiogr¨¤fics de Woolf ara en catal¨¤ ¨¦s, de fet, la part m¨¦s sistem¨¤tica i m¨¦s reveladora, perqu¨¨ arrenca del seu naixement i arriba a la seva primera joventut indicant els grans moments de la seva educaci¨® liter¨¤ria i sentimental, tota ella feta, com diu, de ¡°moments de ser¡± i ¡°moments de no ser¡±, ¨¦s a dir, moments de gr¨¤cia i moments de desgr¨¤cia: el ser i la mort de bracet.

No es pot dir que el llibre comenci amb gaire brillantor, perqu¨¨ Woolf explora en la seva mem¨°ria els estiueigs a la costa de Cornualla, i fa un ¨²s excessiu ¡ªaix¨° ho heretaria Merc¨¨ Rodoreda en uns quants dels seus llibres¡ª de la descripci¨® de flors, fruits, arbres i arbustos. Com sap tot escriptor, s¡¯ha d¡¯anar molt en compte a fer prosopopeia en un llibre de mem¨°ries, perqu¨¨ les impressions que un rep de la naturalesa mai no seran les mateixes que pugui experimentar-ne un lector distanciat en l¡¯espai i en el temps. Passatges com ara aquest: ¡°Dels horts sortia un murmuri d¡¯abelles; les pomes eren vermelles i daurades; hi havia tamb¨¦ flors rosades, i fulles grises i platejades¡±, que s¨®n tan xarons com moltes p¨¤gines de la nostra escriptora esmentada, no solen donar grans fruits ni florida des del punt de vista de la qualitat liter¨¤ria; i ¨¦s millor deixar les flors, les pomes i les fulles dels arbres al lliure albir dels poetes, que, si ho fan b¨¦ (Josep Carner, per exemple), assoleixen fites important¨ªssimes.

Per¨° despr¨¦s v¨¦nen unes p¨¤gines de deb¨° admirables sobre la seva relaci¨® amb la mare ¡ªque va fer un segon casament amb el pare de Woolf, Leslie Stephen¡ª i era tot discreci¨® i tendresa; i, despr¨¦s, encara millor, unes quantes dedicades al pare, que devia ser una persona quasi intractable: rude amb les filles, sever, purit¨¤, victori¨¤ fins al moll de l¡¯os, per¨° amb una gran admiraci¨® per la vida intel¡¤lectual i per la intel¡¤lig¨¨ncia: aix¨° s¨ª que va ser determinant en la vida i l¡¯obra de Virginia, com sap tothom.

?s rar que una filla faci consideracions d¡¯aquesta mena sobre el seu pare: ¡°M¡¯avorreix escriure sobre ell, en part perqu¨¨ m¡¯¨¦s tan familiar, i en part perqu¨¨ ¨¦s un tipus que per a mi est¨¤ mancat de pintoresquisme, raresa, romanticisme [que, en angl¨¨s d¡¯aquell temps, equival a sentimentalisme o sensibilitat, com encara es diu a les pel¡¤l¨ªcules angleses i es llegeix a les lleixes de les llibreries angleses]. S¨®n un tipus de persones com un gravat d¡¯acer, sense color, escalfor, ni cos... no hi ha esquerdes ni racons que captin la meva imaginaci¨®; no hi ha res que em tempti¡±. ?s rar, per¨° ¨¦s d¡¯una sinceritat admirable, d¡¯una excel¡¤lent percepci¨® d¡¯escriptora i capacitat narrativa.

Hi ha coses bones abans d¡¯aquestes p¨¤gines (abans de la p¨¤g. 72 de la nostra edici¨®), per¨° nom¨¦s aquestes, i fins al final del llibre, basten per aconsellar vivament aquest text als lectors, a m¨¦s del fet, que ¨¦s tan determinant, que la traducci¨® ¨¦s de gran categoria.