¡°L¡¯IVA cultural va ser terrible per al sector. Intentar¨¦ baixar-lo¡±

?Jos¨¦ Guirao (Pulp¨ª, 1959) va arribar per primera vegada com a treballador al ministeri de Cultura fa 25 anys. Ahir hi va tornar, aquesta vegada convertit en el gran cap, despr¨¦s de la dimissi¨® per un esc¨¤ndol de frau fiscal del periodista i escriptor M¨¤xim Huerta, nom¨¦s una setmana despr¨¦s de ser nomenat. Va haver-hi cert aire de fam¨ªlia en el trasp¨¤s de carteres. La majoria dels convocats repetia a l¡¯atape?t sal¨® on es va celebrar l¡¯acte amb prou feines set dies. I Guirao ¨¦s un vell conegut de la gesti¨® cultural: va dirigir el Museu Reina Sof¨ªa entre el 1994 i el 2001 i va impulsar des del 2002 el centre madrileny de creaci¨® contempor¨¤nia La Casa Encendida. No domina tant el tema de l¡¯esport, del qual tamb¨¦ ¨¦s ministre, com li van recordar en l¡¯acte els nombrosos mitjans especialitzats. Amb l¡¯entrenador de la selecci¨®, Julen Lopetegui, destitu?t fa poc, evita entrar en valoracions i demana que ¡°tots facin costat a la Roja¡±. Ell tamb¨¦: est¨¤ estudiant de viatjar a R¨²ssia per assistir al segon partit de la selecci¨®. A la tarda va rebre EL PA?S al seu despatx nou, on va fer gala tant del seu coneixement de les mat¨¨ries culturals com de la seva proverbial prud¨¨ncia.

Pregunta. Arriba al ministeri de forma accidentada. El molesta ser el segon plat?

Resposta. Ho visc amb tota naturalitat. No m¡¯afecta.

P. Per qu¨¨ ha acceptat?

R. Porto tota la vida en la gesti¨® cultural, i ¨¦s un honor que t¡¯ofereixin un ministeri. A m¨¦s, est¨¤ la conjuntura: la pol¨ªtica estava molt enrarida i aquest Govern ha obert altres horitzons. Aquests dies he pogut comprovar l¡¯entusiasme en la societat espanyola. Davant l¡¯emerg¨¨ncia, no em podia negar a intentar arreglar els problemes de la cultura espanyola.

P. Quins s¨®n?

R. Estem sortint d¡¯una crisi que ha deixat molt tocat el sector cultural. La p¨¨rdua de recursos p¨²blics i privats ha estat molt fort. I cal intentar refer el que s¡¯ha desfet. La crisi tamb¨¦ ha provocat que sorgeixin noves formes de fer en petites empresa culturals que s¨®n molt interessants, i que conviden a la il¡¤lusi¨®.

P. Es va rabejar amb la cultura, el PP?

R. S¨ª i no. Des del punt de vista fiscal, totes les mesures de l¡¯IVA van ser terribles per al sector. D¡¯altra banda, les institucions i els grans museus han funcionat amb independ¨¨ncia i aix¨° ¨¦s d¡¯agrair. El tema fiscal va ser innecessari. Perqu¨¨ va provocar menys recaptaci¨®. Hi havia menys consum i es recaptava menys.

P. Baixar¨¤ la part que queda de l¡¯IVA cultural?

R. El tema impositiu no correspon a Cultura sin¨® a Hisenda. Per¨° ho intentar¨¦. Portar¨¤ temps.

P. Quant de temps?

R. Si aquesta entrevista fos d¡¯aqu¨ª a una setmana, seria m¨¦s expl¨ªcit¡­

P. No li sobra temps, precisament.

R. Dos anys s¨®n pocs anys per a reformes de gran import¨¤ncia.

P. S¡¯esgotar¨¤ la legislatura?

R. ?s el que m¡¯agradaria.

P. S¨¢nchez li haur¨¤ donat alguna pista¡­

R. Ara mateix ning¨² est¨¤ en condicions d¡¯oferir garanties. Amb la situaci¨® parlament¨¤ria que hi ha¡­

P. El va conv¨¨ncer l¡¯explicaci¨® que Huerta va oferir ahir sobre els motius del seu frau fiscal? Va al¡¤legar un canvi de criteri que no es va produir en realitat.

R. La veritat ¨¦s que no el vaig veure, i prefereixo no opinar.

P. Va parlar d¡¯un acarnissament¡­

R. Entenc que per a ell ha hagut de ser molt dur. Per¨° quan tu est¨¤s en un c¨¤rrec p¨²blic hi ha unes regles del joc, i est¨¤s a la vista de tothom. Que sigui injust no dep¨¨n d¡¯un mateix. No soc ingenu i s¨¦ que les cr¨ªtiques s¨®n constants¡­

P. Almenys vost¨¨ no t¨¦ Twitter.

R. Mai he volgut tenir-ne. A qui no li agrada el que fas t¨¦ dret a opinar. En aquestes posicions ja saps que aix¨° ve amb el lot. Si vas al ball, has de ballar.

P. Ha publicat un article a El Peri¨®dico de Catalunya una antecessora seva en el c¨¤rrec, ?ngeles Gonz¨¢lez-Sinde (PSOE), en el qual parla d¡¯una ¡°ca?a de bruixes¡± reactivada i es diria que atorga a Montoro la capacitat de guanyar les batalles contra els ministres, com el Cid, despr¨¦s d¡¯haver desaparegut.

R. No he entrat en els detalls del tema de la inspecci¨® fiscal a Huerta. Pel que he ent¨¨s, quan hi ha una reclamaci¨®, una sent¨¨ncia, passa per moltes mans¡­ per¨° no m¡¯atreviria a dir que ¨¦s pol¨ªticament indu?t.

P. Aquest relleu s¡¯ha plantejat com una dicotomia entre creadors i gestors. Com donant per bo el refrany de ¡®Qui ¨¦s sabater que fa?a sabates¡¯.

R. El model cultural espanyol permet les dues opcions. Hi ha hagut gestors, ministres pol¨ªticament purs, intel¡¤lectuals i creadors. Els resultats han estat bastant semblants.

P. Quina ser¨¤ la seva primera decisi¨®?

R. Haig d¡¯amarar-me de mig ministeri, el de l¡¯Esport, del qual no s¨¦ gaireb¨¦ res. Tornar¨¦ a crear una direcci¨® general del llibre per fomentar la lectura. I apaivagar¨¦ el tema del Teatre Reial i la Zarzuela. Crec que cal madurar-ho m¨¦s.

P. Es planteja revertir el decret que va ordenar la seva uni¨®?

R. Si cal, s¨ª. Crec que mereix una reflexi¨®.

P. Que no s¡¯ha fet¡­

R. Vull creure que els meus antecessors s¨ª que ho van fer. El que no l¡¯he feta he estat jo. Vull agafar-me un temps, encara que no n¡¯hi hagi gaire.

P. Quins temes espera tenir resolts en un any?

R. Vull treballar els temes fiscals, les ajudes al cinema, el suport a les arts esc¨¨niques, i reivindicacions que, vistes des de fora, s¨®n justes, com les que plantejava l¡¯altre dia el director del museu del Prado en una entrevista a EL PA?S. Sembla que si tens la capacitat de trobar recursos propis, t¡¯obliden en les ajudes.

P. Miguel Falomir deia que castigaven als que feien els deures.

R. El Prado t¨¦ m¨¦s facilitat que d¡¯altres per recaptar, aix¨° ¨¦s veritat. Per¨° cal ser conscients i premiar l¡¯esfor?.

P. Tamb¨¦ deia que el Prado estava maltractat en termes absoluts i relatius, amb respecte, per exemple, el Reina.

R. ?s veritat que l¡¯aportaci¨® al Reina ¨¦s superior, tal vegada per la gran tasca que fa el Prado, una tasca que va iniciar Miguel Zugaza i que segueix Falomir. Per¨° no vull entrar-hi, perqu¨¨ em dec al Reina, que vaig dirigir, i tamb¨¦ al Prado.

P. Qu¨¨ li semblen els pressupostos?

R. S¨®n els que hi ha. No s¨®n els que faria el PSOE, per¨° per a aix¨° hi ha l¡¯any 19.

P. El problema ¨¦s que el Prado ha de celebrar a finals del 18 un bicentenari amb zero euros d¡¯aportaci¨®.

R. Far¨¦ el possible perqu¨¨ se celebri el bicentenari com cal.

P. Creu que s¡¯expliquen b¨¦ les visites dels museus?

R. No sempre. No perqu¨¨ es falsegin, sin¨® perqu¨¨ no ¨¦s el mateix uns horaris que uns altres, els que s¨®n de pagament i els que no ho s¨®n. Caldr¨¤ deturar-nos en els detalls. Potser hi ha algun lloc en el qual no s¡¯expliquen b¨¦. El que ¨¦s segur ¨¦s que urgeix comen?ar a treure-li el valor que se li dona a les visites. Com a les enquestes. No ¨¦s el mateix aconseguir p¨²blic amb una exposici¨® de grans noms que fer-ho amb una de m¨¦s complexa. Aix¨° cal ponderar-ho.

P. Fomentar¨¤ la pres¨¨ncia de la dona en el cinema i en les arts, com es demana des d¡¯aquests sectors? Treballar¨¤ per fer m¨¦s paritaris els patronats dels museus?

R. Per descomptat que vull fomentar la pres¨¨ncia de la dona. Per¨° per una ra¨® de just¨ªcia, no ¨¦s nom¨¦s un tema de quota. Sempre he treballat en tots els llocs amb majoria de dones.

P. Per¨° sempre era el cap, no?

R. S¨ª. Per¨° la veritat ¨¦s que les dones treballen meravellosament b¨¦, igual o millor que els homes. Amb el tema del feminisme ja venia conven?ut de casa. Ho he demostrat en el relleu de La Casa Encendida, on vaig deixar enrere un equip directiu majorit¨¤riament femen¨ª. Tamb¨¦ va anar aix¨ª al Reina Sof¨ªa. Estic encantat amb l¡¯aposta d¡¯aquest Govern en aquest sentit. Quan es va anar coneixent el Gabinet va ser molt emocionant comprovar que sortia una dona rere una altra.

P. L¡¯¨²nica decisi¨® que ha pres el seu antecessor ¨¦s iniciar un requeriment d¡¯informaci¨® a la SGAE, preocupat pel frau de la m¨²sica nocturna de la Rueda i pel caos intern, quan queden pocs dies per l¡¯Assemblea. Quins plans t¨¦?

R. Els drets de propietat intel¡¤lectual s¨®n un tema complex, per¨° ha de ser molt transparent. Si no ¨¦s transparent, cal prendre mesures.

P. Mant¨¦ la idea d¡¯intervenir la SGAE?

R. Estem en aquesta primera fase de demanar el requeriment. Una intervenci¨®, si et planteges fer-la, ho has de tenir molt clar. La nostra obligaci¨® ¨¦s tenir tota la informaci¨® i no projectar taques d¡¯ombra a la babal¨¤. La major virtut d¡¯un servidor p¨²blic ¨¦s la humilitat.

P. I el possibilisme¡­

R. En el bon sentit de la paraula, no en el c¨°mode. No m¡¯agrada el possibilisme com a excusa per a la par¨¤lisi. Soc molt lluitador, tossut, cal intentar-ho sempre.

P. Estem a prop de tancar la donaci¨® de la col¡¤lecci¨® privada d¡¯Ella Fontanals-Cisneros per a la rehabilitaci¨® de Tabacalera de Madrid?

R. Ella em va enviar un missatge ahir, perqu¨¨ la conec personalment. Intentar¨¦ seguir desenvolupant el projecte. Hi ha hagut dues q¨¹estions molt interessants a Madrid: la col¡¤lecci¨® Fontanals-Cisneros i la col¡¤lecci¨® de Patrizia Sandretto [destinada al Matadero], una magn¨ªfica col¡¤lecci¨® d¡¯art contemporani, d¡¯artistes i l¨ªnies que escassegen als nostres museus. Posen Madrid i Espanya en una posici¨® molt interessant per seguir treballant: la d¡¯atreure col¡¤leccions grans i mitjanes que des del punt de vista econ¨°mic, per la manera com s¡¯han disparat el mercat i els preus, s¨®n molt interessants perqu¨¨ amb una inversi¨® molt inferior poses al servei del p¨²blic coses que no tenies. Si hi ha alguna cosa a Espanya superatractiva s¨®n els museus.

P. Per¨° i la classe mitjana? Pensi en les den¨²ncies d¡¯inger¨¨ncia pol¨ªtica al Museu d¡¯Art Contemporani de Vigo, per exemple; hi ha directors que se¡¯n van perqu¨¨ no poden fer la seva feina¡­

R. Crec que el sector de l¡¯art contemporani, en la recerca de la seva independ¨¨ncia necess¨¤ria i vital, potser ha oblidat que els diners p¨²blics venen d¡¯on venen. Crec que nosaltres, els gestors dels centres p¨²blics, hem de fer un esfor? ¨ªmprobe per justificar qualsevol recurs p¨²blic. Els he dit als meus companys que no podem arribar amb programes molt radicals a llocs on no hi ha tradici¨® i hist¨°ria amb una l¨ªnia molt clara. Cal con¨¨ixer el context, l¡¯entorn, cada lloc requereix un treball en l¡¯educaci¨®, en la difusi¨®; amb les associacions de ve?ns, que facin seu aquest projecte d¡¯art contemporani. Hi ha una dicotomia falsa: l¡¯alta i la baixa cultura. Hi ha cultura accessible i una altra de menys accessible i el que hem de fer els gestors ¨¦s eliminar barreres perqu¨¨ tot sigui accessible. Els gestors no hem de donar res per fet, sobretot en un pa¨ªs en qu¨¨ la tradici¨® de l¡¯art contemporani ¨¦s molt recent i molt canviant.

P. Intentar¨¤ tirar endavant una llei de mecenatge?

R. S¨ª, per¨° no s¨¦ si ho aconseguir¨¦. ?s un tema troncal, transversal¡­

P. Aquesta era l¡¯excusa del PP per no tirar-la endavant.

R. La llei de mecenatge no pot ser nom¨¦s per a la cultura; ha de ser tamb¨¦ per a la ci¨¨ncia, per a certs temes mediambientals. Des de la meva posici¨® ho internar¨¦ per¨° ni tan sols ¨¦s nom¨¦s una cosa de Cultura i Hisenda.

P. A la seva presa de possessi¨® ha portat les ministres d¡¯Educaci¨® i Hisenda i despr¨¦s ha demanat que no traguem conclusions. ?s demanar molt, tenint en compte que ha fet una defensa de les Humanitats i que t¨¦ intencions clares en l¡¯¨¤mbit fiscal.

R. Tinc un respecte enorme per les dues, personalment. Convidar la ministra d¡¯Educaci¨® era el que s¡¯esqueia. I la d¡¯Hisenda tenia una doble lectura: una que ¨¦s andalusa com jo i perqu¨¨ ¨¦s un ministeri amb el qual Cultura ha de parlar molt.

P. No ha tractat el cinema en la seva primera intervenci¨®¡­

R. Em sap molt de greu, per¨° no volia fer un discurs llegit i se m¡¯ha oblidat.

P. Com pensa desembussar les ajudes al cinema?

R. Cal asseure¡¯s. No vull avan?ar res, perqu¨¨ no ho tinc clar. Em sap greu no haver citat el cinema, per¨° si alguna cosa he estat des de molt jove ¨¦s cin¨¨fil. El meu pare tenia cinemes de poble, on es veien bones pel¡¤l¨ªcules. Des que tinc ¨²s de ra¨® he vist cinema de tot tipus. Han estat els nervis. Que s¨¤piguen els del cinema que soc una persona molt receptiva i favorable a la ind¨²stria.

P. Tampoc va parlar de toros. Com pensa lluitar un ministre quasi animalista amb els assumptes de la taurom¨¤quia?

R. Tinc el cor dividit. Soc un clar i sincer defensor dels animals, sobretot dels mam¨ªfers, que s¨®n els m¨¦s propers. D¡¯altra banda, entenc el que ¨¦s l¡¯art de la taurom¨¤quia, la seva tradici¨®, la seva implantaci¨®. ?s una de les meves contradiccions i no penso renunciar a tenir-ne. Si em pregunta sense ser ministre de Cultura, me¡¯n vaig cap a un costat. Per¨° si em pregunta com a ministre, haig de buscar un equilibri.