La ter¨¤pia experimental que ha eliminat la met¨¤stasi
Un autotrasplantament de limf¨°cits ha funcionat contra els tumors m¨¦s letals, per b¨¦ que els experts adverteixen que la t¨¨cnica ¨¦s encara ¡°a les beceroles¡±
El 2014, l¡¯enginyera nord-americana Judy Perkins tenia 49 anys i tenia un tumor de mama amb met¨¤stasi al fetge i a altres ¨°rgans. Els metges li donaven dos mesos de vida. Gaireb¨¦ quatre anys despr¨¦s segueix viva i fa dos anys i mig que no hi ha ni rastre del c¨¤ncer gr¨¤cies a un autotrasplantament dels seus propis limf¨°cits. El seu cas s¡¯ha convertit en una esperan?a per desenvolupar una nova immunoter¨¤pia contra els tipus de c¨¤ncer m¨¦s letals.
La possibilitat d'aconseguir noves ter¨¤pies contra els tumors m¨¦s letals que gaireb¨¦ ning¨² es podr¨¤ permetre ¨¦s real, segons reconeixen alguns onc¨°legs
¡°Hem vist cinc pacients amb remissions espectaculars com aquesta, inclosa una altra dona amb c¨¤ncer de c¨°lon metast¨¤tic que fa gaireb¨¦ cinc anys que no pateix la malaltia¡±, explica Steven Rosenberg, cirurgi¨¤ de l¡¯Institut Nacional del C¨¤ncer dels EUA i creador d¡¯aquesta ter¨¤pia experimental. ¡°Aquesta t¨¨cnica ¨¦s encara a les beceroles. Treballem sense parar per augmentar-ne l¡¯efectivitat, perqu¨¨ fins ara nom¨¦s el 15% de pacients hi respon¡±, adverteix Rosenberg, un veter¨¤ investigador de 78 anys, al tel¨¨fon des del seu despatx a Bethesda.
La possibilitat d¡¯aconseguir noves ter¨¤pies contra els tumors m¨¦s letals que gaireb¨¦ ning¨² es podr¨¤ permetre ¨¦s real, segons reconeixen alguns onc¨°legs
El m¨¦s interessant d¡¯aquests casos a?llats ¨¦s que els pacients tenien tumors epitelials amb met¨¤stasi en altres ¨°rgans. Aquest gran grup de lesions causa el 90% de totes les morts per c¨¤ncer i no hi ha cap tractament efectiu contra elles. ¡°Aquests resultats ens donen l¡¯esperan?a de poder trobar una estrat¨¨gia per tractar tumors epitelials, per exemple de fetge, c¨°lon, coll d¡¯¨²ter, mama i d¡¯altres¡±, detalla Rosenberg.
La nova t¨¨cnica es coneix com a limf¨°cits que infiltren el tumor (TIL, en les sigles angleses), una nova variant d¡¯immunoter¨¤pia en fase de proves que podria sumar-se a les que ja existeixen. Actualment ja hi ha al mercat f¨¤rmacs basats en anticossos que s¡¯uneixen als limf¨°cits i els permeten unir-se a les c¨¨l¡¤lules tumorals i destruir-les. Aquesta immunoter¨¤pia ¨¦s efectiva contra el melanoma metast¨¤tic i el c¨¤ncer de pulm¨® avan?at, tot i que nom¨¦s funciona en un ter? dels pacients per raons que encara no estan clares. Un altre tipus d¡¯immunoter¨¤pia en el desenvolupament de la qual ha tingut un paper fonamental Rosenberg ¨¦s la ter¨¤pia g¨¨nica a for?a de CAR-T, limf¨°cits modificats gen¨¨ticament que han resultat efectius contra tumors sanguinis, especialment leuc¨¨mies agudes en persones joves.
Els TIL s¨®n un altre pas de rosca dissenyat per combatre tumors que no responen a altres immunoter¨¤pies. La t¨¨cnica consisteix a a?llar limf¨°cits T que han penetrat al tumor i seleccionar aquells que s¨®n capa?os d¡¯identificar neoant¨ªgens, prote?nes que nom¨¦s produeixen les c¨¨l¡¤lules tumorals. En el tractament de Perkins, per exemple, els metges van a?llar amb prou feines 11 limf¨°cits que identificaven quatre ant¨ªgens tumorals a partir dels quals van obtenir al laboratori 80.000 milions de fills que despr¨¦s van ser reinjectats. Un any despr¨¦s, tots els tumors havien desaparegut.
En aquest punt, Rosenberg ofereix una not¨ªcia bona i una altra de dolenta. ¡°El 80% dels pacients amb c¨¤ncers epitelials generen limf¨°cits que reaccionen contra el tumor per¨°, de 197 mutacions identificades, 196 s¨®n exclusives del tumor d¡¯aquest pacient i no les comparteix amb cap altre, a excepci¨® d¡¯una mutaci¨® del gen KRAS que vam veure en dos pacients¡±. Aix¨° significa que cal desenvolupar un tractament per a cada malalt, la qual cosa, al seu torn, requereix l¡¯¨²s de sales netes, seq¨¹enciaci¨® gen¨¨tica massiva del pacient i el seu tumor, i el treball d¡¯uns 30 especialistes.
El cost dels f¨¤rmacs aprovats de CAR-T ¨¦s d¡¯uns 400.000 euros i el dels TIL podria superar-lo. La possibilitat d¡¯aconseguir noves ter¨¤pies contra els tumors m¨¦s letals que gaireb¨¦ ning¨² es podr¨¤ permetre ¨¦s real, segons reconeixen alguns onc¨°legs.
El cost dels f¨¤rmacs de ter¨¤pia g¨¨nica ¨¦s d'uns 400.000 euros i els TIL podrien superar-ho
¡°En certa manera, seria molt positiu arribar a tenir aquest problema¡±, opina Alena Gros, cap del Grup d¡¯Immunoter¨¤pia i Immunologia de Tumors de l¡¯Institut d¡¯Oncologia Vall d¡¯Hebron, a Barcelona. ¡°El mercat i el sistema de salut s¡¯haurien de regular d¡¯acord amb la necessitat i l¡¯efic¨¤cia perqu¨¨ ho rebin els pacients. Aix¨° ha passat amb altres ter¨¤pies cel¡¤lulars com els CAR anti-CD19: en aquest cas, nom¨¦s es paga la ter¨¤pia si el pacient respon. De moment, estem encara lluny de plantejar aquest dilema¡±, explica.
Gros va con¨¨ixer Judy Perkins i altres pacients que van experimentar recuperacions sorprenents entre el 2014 i el 2016, quan va estar aprenent la t¨¨cnica dels TIL al laboratori de Rosenberg. Ara t¨¦ intenci¨® d¡¯aplicar-la en un assaig cl¨ªnic a Espanya, tot i que encara pot trigar un o dos anys a engegar-ho.
El cost dels f¨¤rmacs de ter¨¤pia g¨¨nica ¨¦s d¡¯uns 400.000 euros i el dels TIL podria superar-lo
A Madrid, l¡¯equip de Manuel Ram¨ªrez-Orellana va provar els TILS per tractar quatre nens amb tumors que no responien a altres ter¨¤pies a l¡¯Hospital Ni?o Jes¨²s. ¡°Vam veure que el tractament era segur, per¨° els pacients no van respondre¡±. En aquest cas es van conrear els limf¨°cits que havien infiltrat els tumors, per¨° no es va fer una selecci¨® en funci¨® dels neoant¨ªgens que eren capa?os de recon¨¨ixer, cosa que pot ser la clau que expliqui per qu¨¨ la ter¨¤pia va funcionar tan b¨¦ en alguns pacients als EUA. ¡°En qualsevol cas, els darrers estudis de Rosenberg demostren que hi ha una possibilitat de tractar c¨¤ncers que es consideraven incurables i que ¨¦s una possibilitat que cal explotar¡±, explica Ram¨ªrez-Orellana des de l¡¯Hospital Infantil de Seattle (EUA), on est¨¤ aprenent enginyeria de limf¨°cits T.
L¡¯investigador creu que l¡¯estrat¨¨gia m¨¦s efectiva ser¨¤ combinar ter¨¤pies, per exemple atacant els tumors primer amb virus oncol¨ªtics i despr¨¦s amb TIL. ¡°Els TIL requereixen instal¡¤lacions cares de crear i mantenir, per¨° que ja existeixen en alguns hospitals p¨²blics espanyols. Tot el programa d¡¯investigaci¨® en paral¡¤lel exigeix recursos molt dif¨ªcils d¡¯aconseguir. Els tractaments de CAR-T tenen preus desorbitats. ?s absurd perqu¨¨ no els pot pagar un sistema p¨²blic de salut, ni tan sols molts de privats. O hi ha un canvi radical o aquest tipus de tractaments ser¨¤ nom¨¦s per a una elit¡±, alerta.
Rosenberg no dubta que, si es demostra l¡¯efectivitat d¡¯aquest tipus de tractaments, ¡°l¡¯enginy de la ind¨²stria farmac¨¨utica s¡¯encarregar¨¤ de fer-los possibles i assequibles¡±. ¡°Hi ha almenys tres empreses que ja estan explorant-ne el desenvolupament comercial¡±, assegura.
Assajos a Espanya
A Pamplona, Madrid i Barcelona es va a provar una t¨¨cnica una mica menys espec¨ªfica amb pacients de melanoma i c¨¤ncer de coll d¡¯¨²ter. En aquest cas s¡¯extreuen els limf¨°cits, es congelen i s¡¯envien a l¡¯empresa Iovance Biotherapeutics dels EUA, on es multipliquen usant interleucina i es tornen a preservar en fred per enviar-los de tornada a l¡¯hospital. En aquest cas, no se seleccionen les c¨¨l¡¤lules immunes sobre la base dels ant¨ªgens espec¨ªfics del tumor. ¡°Aquesta t¨¨cnica semblava ci¨¨ncia ficci¨® fa nom¨¦s dos anys, per¨° hi ha hagut un gran desenvolupament de la tecnologia necess¨¤ria per a?llar, conrear i seq¨¹enciar el genoma dels limf¨°cits. Per b¨¦ que encara ¨¦s aviat, at¨¨s que no tenim l¡¯evid¨¨ncia definitiva que sigui efica?, t¨¦ un potencial enorme¡±, explica Ignacio Melero, immun¨°leg de la Cl¨ªnica Universitat de Navarra i el CIMA.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.