Lluitar contra l¡¯orgull

Pocs autors han ent¨¨s tan b¨¦ com Katherine Mansfield que la senzillesa (treballada a fons) ¨¦s el cam¨ª m¨¦s recte cap a la literatura honesta, aix¨° s¨ª, una senzillesa que comenci per un ¨¤nim interior reposat i allunyat de qualsevol estrid¨¨ncia, capa? de dotar la hist¨°ria d¡¯una profunditat soterrada que paradoxalment l¡¯enlairi. En els seus diaris, una selecci¨® dels quals edita L¡¯Aven?, hi va tornar una i altra vegada a una idea de puresa i despullament, lligada per sistema a elements espirituals: ¡°He de procurar escriure amb senzillesa, amb naturalitat, amb el cor. Serenament, sense preocupar-me de l¡¯¨¨xit o del frac¨¤s; seguint cap endavant¡­ sense m¨¦s¡±. ¡°Em pregunto per qu¨¨ resulta tan dif¨ªcil ser humil. No crec ser una bona escriptora: me n¡¯adono de les meves faltes millor que ning¨². S¨¦ amb exactitud on fracasso. I, malgrat tot, un cop acabat un conte, i abans d¡¯encetar-ne un altre, em sorprenc a mi mateixa venerant-me. Resulta descoratjador. Em sembla que dins del meu cor existeix un cert orgull vell i pernici¨®s que, a la m¨ªnima oportunitat, treu un brot ben ferm. Aix¨° interfereix de veritat amb la meva feina. Una no pot ser tan pl¨¤cida, transparent i bona com necessita mentre aix¨° persisteixi¡±.

TOTS ELS CONTES / DIARIS

Katherine Manfield

Traduccions: Diversos / Marta Pera

Proa / L¡¯Aven?

894 / 248 p¨¤gines

24 / 20 euros

La publicaci¨® de tots els contes de Manfield, una altra fita en la normalitzaci¨® de les traduccions dels cl¨¤ssics incontestables al catal¨¤, permet acostar-se a una de les versions m¨¦s particulars i desconcertants de la tradici¨® liter¨¤ria que ha buscat burxar en aquella caracter¨ªstica que defineix millor la condici¨® humana: la dist¨¤ncia insalvable i trista entre les fantasies que constru?m entorn de la nostra vida i la realitat que, impecable, es dedica a aixafar-les. El que singularitza la seva mirada ¨¦s que sovint es parteix d¡¯una situaci¨® d¡¯aparen?a irrellevant a la qual aterrem in media res, i, per sobre de tot, descartant-se generar complicitat envers els personatges, i tampoc donar massa pistes sobre el sentit final (i amagat) de la hist¨°ria. Semblem escoltar una convicci¨® personal de la mateixa autora quan la narradora de Je ne parle pas fran?ais ens confessa que no creu en l¡¯¨¤nima humana i ens compara amb maletes que van rodolant d¡¯un lloc a un altre. Intentar entendre aquests ¨¦ssers inefables, rid¨ªculs i imprevisibles a partir de la humilitat com a divisa ¡ªfora doncs tot manierisme estil¨ªstic amb l¡¯excepci¨® del primer volum de relats, En una pensi¨® alemanya¡ª sol generar uns efectes en diferit: no ¨¦s fins que el lector arrriba al final i les paraules cedeixen pas al seu ress¨° que entenem la colpidora c¨¤rrega dels contes i el melanc¨°lic patetisme dels seus protagonistes.

L¡¯infantilisme dels enamorats de Lluna de mel, el vel als ulls de l¡¯esposa de Felicitat, els deliris rom¨¤ntics de la solit¨¤ria treballadora a una casa de modes a El cansanci de Rosabel, la supersticiosa negaci¨® de la mort de la protagonista de La casa equivocada o la vict¨°ria p¨ªrrica de la nena desclassada a La casa de nines s¨®n totes manifestacions de derrotes ¨ªntimes que es processen com ¨¨xits en les ments distorsionades d¡¯unes criatures que necessiten l¡¯engany i el somni per sobreviure. Ana Mar¨ªa Moix va saber captar la poesia secreta de l¡¯univers de Mansfield: ¡°El aislamiento y la imposibilidad de los personajes por comprender a los dem¨¢s o ser comprendidos es uno de los temas recurrentes de sus magistrales relatos (¡­) supo plasmar, sin describirlo, el terrible dramatismo oculto tras la bonanza de la vida cotidiana¡±.

Morta amb nom¨¦s 34 anys, v¨ªctima de la tuberculosi, Mansfield depur¨¤ encara m¨¦s la subtilesa del seu gran mestre Tx¨¦khov per fer art de les nostres mis¨¨ries en nom¨¦s cinc reculls de contes presidits per una exig¨¨ncia m¨¤xima (va abandonar-ne un munt per sentir que tra?en el prop¨°sit amb qu¨¨ havien nascut), on forma i fons remen en una mateixa direcci¨®: la de revelar la nostra complexitat jugant a amagar-la.