Les tres edats del catalanisme pol¨ªtic

No ¨¦s cap secret que l¡¯eix central del catalanisme pol¨ªtic ha mutat al llarg dels ¨²ltims 40 anys. Ara que han passat uns mesos des de la fren¨¨tica tardor del 2017, es dibuixen amb certa claredat les tres edats del catalanisme pol¨ªtic en la seva biografia democr¨¤tica.

El moment multilateral. En la Transici¨® democr¨¤tica, aix¨ª com en bona mesura tamb¨¦ en els anys posteriors, el catalanisme pol¨ªtic va participar, juntament amb altres actors amb els quals no tenia cap afinitat aparent, en la construcci¨® de l¡¯Estat. No cal idealitzar aquests anys ¨Ctampoc vilipendiar-los¨C, per¨° la veritat ¨¦s que aquell moment ve marcat pel fet que es pot i, en cert sentit, s¡¯ha de parlar amb tothom. I no nom¨¦s aix¨°: es podia dir en p¨²blic que calia parlar i negociar amb tothom. I les conseq¨¹¨¨ncies del moment multilateral van ser manifestament positives per al catalanisme pol¨ªtic: recuperaci¨® de la Generalitat; retorn de Tarradellas en el marc d¡¯una operaci¨® d¡¯Estat; normalitzaci¨® del catal¨¤ a les escoles i a les institucions p¨²bliques; adveniment de mitjans de comunicaci¨® p¨²blics en catal¨¤.

El moment bilateral. En la reforma de l¡¯Estatut del 2003-2006, el catalanisme pol¨ªtic proposa de fet un pacte de tu a tu amb l¡¯Estat. Aquesta relaci¨® de bilateralitat, sense comptar amb la resta de comunitats aut¨°nomes, sempre havia estat, segons es diu, el somni dels carlistes. Per¨° aquest pret¨¨s moment bilateral es va basar en un autoengany que es pot desglossar en dues consideracions. En primer lloc, el catalanisme va triar aferrar-se a les fr¨ªvoles paraules d¡¯un Zapatero en campanya electoral ¨Cel fam¨®s m¨ªting del Palau Sant Jordi el 2004¨C i amb les enquestes en contra sense tenir en compte que aquest, justament aquest, era el rellisc¨®s context en qu¨¨ havien estat pronunciades. I, en segon lloc, el catalanisme pol¨ªtic va triar creure que, si es pactava amb el PSOE, es pactava amb l¡¯Estat. Per¨° el PSOE i la seva cultura pol¨ªtica eren nom¨¦s una pota fonamental de l¡¯Estat. N¡¯hi havia una altra, la que representaven el PP i la seva cultura pol¨ªtica, que va ser exclosa del pacte. Involucrar el PP en la reforma de l¡¯Estatut, encara que fos anys m¨¦s tard, quan se li hagu¨¦s passat la rabieta per perdre les eleccions del 2004, significava rebaixar-ne les pretensions, per¨° simult¨¤niament suposava construir un pacte d¡¯Estat i evitar que la cosa arrib¨¦s al Tribunal Constitucional. La relaci¨® bilateral va resultar un frac¨¤s pol¨ªtic. La sent¨¨ncia del Tribunal Constitucional del 2010 no ¨¦s la causa del proc¨¦s, com se sost¨¦ moltes vegades, sin¨®, em temo, la conseq¨¹¨¨ncia de l¡¯autoengany en el qual va estar basat aquest maldestre intent d¡¯establir una relaci¨® bilateral amb l¡¯Estat.

El moment unilateral. Despr¨¦s d¡¯aquest frac¨¤s, en lloc de tornar a la via multilateral, la que havia donat m¨¦s r¨¨dit, el catalanisme va accelerar i va adoptar ambiguament una estrat¨¨gia unilateral la tardor del 2017. Ja en coneixem les conseq¨¹¨¨ncies: plens esperp¨¨ntics al Parlament amb el conseq¨¹ent desprestigi institucional; p¨¨rdua temporal de l¡¯autogovern per aplicaci¨® de l¡¯article 155 de la Constituci¨®; primers passos de fugida d¡¯empreses de Catalunya; risc d¡¯ulsteritzaci¨® social i cultural; o pol¨ªtics empresonats. El catalanisme pol¨ªtic, ara mutat en independentisme, hauria de fer un exercici de realisme i explicar quines conseq¨¹¨¨ncies positives tangibles ¨Cno purament i inertament simb¨°liques¨C ha llan?at l¡¯estrat¨¨gia unilateral. Jo diria que cap. L¡¯estrat¨¨gia unilateral renuncia a la cultura del pacte pol¨ªtic i aposta per una de basada en la for?a pol¨ªtica. I en aquesta pugna de for?a, el catalanisme pol¨ªtic ¨Ci m¨¦s encara la seva mutaci¨® independentista¨C t¨¦ sempre les de perdre.

Quina ¨¦s la lli?¨® de les tres edats del catalanisme pol¨ªtic? Com m¨¦s s¡¯allunya de l¡¯estrat¨¨gia multilateral, m¨¦s perjudicial resulta l¡¯escenari no nom¨¦s per al catalanisme pol¨ªtic, sin¨® per a Catalunya i tamb¨¦ per a Espanya. Per descomptat, un pot viure en la fantasia puigdemontiana segons la qual ¨Ccom va dir Jordi Amat fa unes setmanes¨C destruint Espanya i Catalunya es creen les condicions per a una Rep¨²blica catalana. Per¨° el simple transc¨®rrer dels fets mostra la magnitud d¡¯un autoengany com aquest.

La hist¨°ria de les idees pol¨ªtiques ¨¦s una n¨°ria. No obstant aix¨°, l¡¯arribada de S¨¢nchez a la presid¨¨ncia del Govern no s¡¯hauria d¡¯interpretar com una oportunitat per tornar a la relaci¨® bilateral, tal com va insinuar Quim Torra fa uns dies. La meva impressi¨® ¨¦s que si alguna cosa ens porta de tornada aquesta n¨°ria ¨¦s el moment multilateral.

Pau Luque ¨¦s professor de Filosofia i Dret a la Universitat Aut¨°noma de M¨¨xic.