Xiclet per a temps moderns

El xiclet... que n'¨¦s de bo! N'hi ha de menta, de regal¨¨ssia, de taronja i de pl¨¤tan. N'hi ha de colors, tamb¨¦ blanc. El mastegues i sembla que estiguis fent alguna cosa, a m¨¦s d'omplir la boca amb el seu gust. Dura menys que el del wasabi, per aix¨° ¨¦s un plaer fuga?. I no pica. Amb Bruno Mars la nit de dimecres a l'Estadi Ol¨ªmpic, una nit pl¨¤cida d'estiu, es podia pensar en el xiclet, una cosa divertida per¨° poc aconsellable com a base d'una dieta. El xiclet entret¨¦, no alimenta. I Bruno Mars va entretenir els 54.000 espectadors que gaireb¨¦ van omplir el recinte i, encara que l'espectacle va ser menys imaginatiu que un xiclet de maduixa, el dinamisme de l'artista, fent saltirons com un xiclet amb bombolles, va suplir la imaginaci¨®. Bruno ¨¦s am¨¨, encara que d'imaginaci¨® no va gaire sobrat.

Per¨° ¨¦s una gran estrella. Ho demostra que sempre dona problemes de tot tipus als promotors dels seus concerts, que va sortir amb mitja hora de retard a l'escenari, que va ser presentat per un pregoner,?que en temps de tel¨¨fons que fan fotos de qualitat prohibeix l'entrada als fot¨°grafs professionals i que tot aix¨° ho faci posant cara de simp¨¤tic, i potser fins i tot ho sigui. Una altra caracter¨ªstica de les estrelles consisteix a ser innovadores, i Bruno Mars ho va ser: va llan?ar focs d'artifici ja al comen?ament del seu xou, i les cortines que l'amagaven de la mirada del p¨²blic abans d'iniciar la interpretaci¨® de Finesse, primera pe?a del recital, van ser hissades fins a la part alta de l'escenari en lloc de caure. Va causar m¨¦s sensaci¨® que els preus a les barres, equivalents al producte interior brut d'Hait¨ª.

Bruno Mars ¨¦s tan contemporani que sembla una franqu¨ªcia, una franqu¨ªcia de l'eterna m¨²sica negra: hi ha vegades que recorda Prince, d'altres Michael Jackson, i unes altres Rick James, i tamb¨¦ blanquets com Jamiroquai en peces com Treasure o Police a Locked out of heaven. I balla, no com Michael, i toca la guitarra, no com Prince, i canta, aix¨° s¨ª, com ell mateix, amb entrega i dinamisme, al peu d'una veu sense gaire cos per¨° efectiva. I portava una bona banda, i un bon equip i t¨¨cnics que li van oferir un so excel¡¤lent, en el qual la bateria, cor de qualsevol banda de funk, no saturava ni tapava la resta d'instruments. I tot aix¨° envoltat de llums, amb ell vestit amb la samarreta blava dels Dodgers somrient gaireb¨¦ m¨¦s que el seu p¨²blic i una mica menys que un relacions p¨²bliques. Realment divertit, s¨ª, una franqu¨ªcia txatxi. Disneyfunk.

A veure, el tema balades no va ser tan reconfortant, per fer balades no n'hi ha prou amb ser simp¨¤tic. Despr¨¦s d'un inici imparable, Bruno es va posar tendre amb Calling all my loveleies i malgrat que va dir diverses vegades en castell¨¤ ¡°te quiero mucho, cari?o¡± calia creure's que ho deia a cadascun dels 54.000 per no ser v¨ªctima de la desolaci¨®. Va repetir sucre amb When I was your man, per¨° tamb¨¦ van sonar peces com That¡¯s what I like per veure l'estadi com una jonquera agitada per la brisa. I el concert no va donar gaire m¨¦s de si, i va ser molt semblant, fins i tot calcat, al que va oferir en la seva ¨²ltima visita al Sant Jordi, tancat amb Uptown funk. S¨ª, aqu¨ª tot m¨¦s gegant¨ª, tot menys la durada, de tot just una hora i mitja. Per¨° ¨¦s igual, Bruno ¨¦s simp¨¤tic, modern i actual, una estrella contempor¨¤nia. S¨ª, fuga? com el xiclet i gens nutritiu, per¨° probablement aquest ¨¦s el signe dels temps.