Som una (...) plaga

"La vida ¨¦s una barca¡±, va dir Calder¨®n de la (...). O potser no, potser la vida no en t¨¦ cap culpa que nosaltres la percebem empestada de la pitjor de les sentors quan tenim un mal dia. O una mala ¨¨poca, encara que aquesta mala ¨¨poca vagi des de les albors de la Humanitat fins als nostres dies. M¡¯entendreu. Poseu per cas un dia d¡¯estiu, dels primers dies d¡¯estiu. Dels que se us acut (com a la majoria de b¨ªpedes pelats del planeta) anar a la platja. I la caleta que hav¨ªeu freq¨¹entat mesos enrere, guaridora i silent, s¡¯ha convertit en un iceberg infectat de ping¨¹ins en ¨¨poca de cria. Per¨° no, no som cap muni¨® d¡¯animalons simp¨¤tics. Som una plaga. Una de manual: ¡°Poblaci¨® d¡¯una esp¨¨cie animal que quan supera una determinada densitat en un lloc concret, anomenat llindar de toler¨¤ncia, provoca perjudicis en les persones¡±. Per¨° qui ser¨¤ tolerant amb nosaltres, l¡¯autoplaga? Jo no (avui no). Alguns llibres tampoc.

I ¨¦s que alguns llibres ja s¡¯avancen a la vendetta planet¨¤ria que segur que ens mereixer¨ªem (si parlem en termes de just¨ªcia ecol¨°gica). En citar¨¦ nom¨¦s dos, dues fantasies l¨°giques de la ci¨¨ncia-ficci¨® que m¡¯alleugen quan tinc aquell llindar de toler¨¤ncia a l¡¯altura dels turmells. Dues que denoten potser que els seus autors van sentir aquest odi vergonyant i momentani vers la seva esp¨¨cie.

El dia dels Tr¨ªfids (1951), per exemple. Qu¨¨ li devia passar pel cap a John Wyndham? Potser tornava d¡¯algun acte massa concorregut, perllongat i sagnant per al seu gust, posem que una guerra. Llavors va imaginar-se un m¨®n on els homes havien perdut la vista i unes plantes que hi campaven, invasores, filles de la gran (Bretanya) amb la bondat de Satan i la tendresa d¡¯un ficus. La humanitat avorrida per Wyndham b¨¦ es mereixia aquell estat de coses. Tenim tamb¨¦ l¡¯exemple de P. D. James que, l¡¯any 2006, despr¨¦s de presenciar una rebequeria de supermercat (un nen que volia un pastisset, volia un pastisset, volia un pastisseeeeeeet!), va decidir fer-se la vasectomia i escriure Fills dels homes, en aquest ordre. Aix¨ª va ser com va imaginar-se un m¨®n on la humanitat s¡¯extingia, castigada amb la infertilitat. I es va quedar tan ample.

Quan el petit misantrop que porto a dins se¡¯m desboca, l¡¯¨²nica manera de calmar-lo ¨¦s donant-li all¨° que vol: solitud, a?llament, mort i destrucci¨®, encara que totes quatre vinguin de la ficci¨®. D¡¯un llibre apocal¨ªptic d¡¯aquests, vaja. Per aix¨° sempre en porto un dins la bossa de la platja perqu¨¨ el tema m¡¯¨¦s bals¨¤mic. Mentre els meus fills juguen amb dos crancs i quatre pallerides a trenc d¡¯ona, jo m¡¯imagino un tr¨ªfid apropant-se als dos imb¨¨cils que juguen a pales massa a prop dels meus nens per¨° massa lluny de la seva redemptora innoc¨¨ncia.