El su?cidi europeu

Seran els immigrants els jueus del segle XXI? Fins a quin punt arribar¨¤ Europa en la seva cursa cap a la indignitat? ¡°L¡¯hecatombe del Mediterrani pren formes genocidi¨¤ries¡±, diu el fil¨°sof ?tienne Balibar, i afegeix: ¡°La paraula ¨¦s forta, per¨° com hem d¡¯anomenar l¡¯eliminaci¨® de milers d¡¯individus sobre bases racials?¡±. Des que les imatges dels nens separats dels seus pares a l¡¯Am¨¨rica de Trump van despertar el record de les andanes d¡¯Auschwitz, la pregunta ¨¦s fins on est¨¤ disposat a arribar Occident amb l¡¯objectiu impossible de convertir-se en una fortalesa inexpugnable. Una fabulaci¨® rid¨ªcula perqu¨¨ seguiran arribant milers de persones i perqu¨¨ tant Europa com els Estats Units les necessiten.

Segueix el carrusel d¡¯atrocitats: It¨¤lia pret¨¦n establir un cens de gitanos, una altra evocaci¨® del passat, en l¡¯obsessi¨® permanent per la construcci¨® de l¡¯enemic sobre l¡¯aporof¨°bia i la xenof¨°bia que la Lliga italiana ha heretat del berlusconisme fins a elevar-los als altars del feixisme. I l¡¯inefable ministre Salvani torna a negar l¡¯auxili a un vaixell carregat amb 224 immigrants al crit de ¡°porteu la carn humana a Espanya¡±. Aix¨ª es comen?a: reduint l¡¯altre a la condici¨® animal. Com ha escrit Roberto Saviano el que fan aquests partits no ¨¦s pol¨ªtica, ¨¦s ¡°comunicaci¨®, vulgaritzaci¨®, simplificaci¨®¡± per capitalitzar les pors i els rancors de la ciutadania.

Per¨° hi ha hagut m¨¦s coses aquesta mateixa setmana: Hongria ha anunciat penes de pres¨® per als qui auxili?n immigrants indocumentats. I la Uni¨® Europea es torna a plantejar la construcci¨® de camps per controlar i seleccionar immigrants fora del territori europeu, com si es tract¨¦s d¡¯apartar els perdedors de la vista dels ciutadans europeus, i allunyar de les veus cr¨ªtiques l¡¯espectacle repressiu. Una soluci¨® que ¨¦s una impostura, com tots els diners gastats fins ara a contractar la pol¨ªtica de fronteres a pa?sos autoritaris com Turquia o estats fallits com L¨ªbia. Milers de milions d¡¯euros que nom¨¦s han servit per enriquir les m¨¤fies i per allargar el calvari dels immigrants per l¡¯esclavitud i l¡¯extorsi¨®.

I aix¨ª es va escampant per Europa el virus del neofeixisme. L¡¯extrema dreta marca l¡¯agenda. Balibar es pregunta per qu¨¨ les autoritats europees tenen tant d¡¯inter¨¨s ¡°a evitar el conflicte amb l¡¯extrema dreta mentre el van buscar deliberadament amb l¡¯extrema esquerra¡± (a Gr¨¨cia, per exemple). La resposta sembla evident: perqu¨¨ no hi ha cap voluntat de canviar les pol¨ªtiques que han provocat el malestar generalitzat que es pret¨¦n neutralitzar convertint l¡¯immigrant pobre en boc expiatori. Com si la culpa fos seva. Una vegada m¨¦s, tornem al passat: la construcci¨® d¡¯un culpable dels nostres desastres, que n¡¯¨¦s completament ali¨¨.

I ning¨² reacciona. Mirem els grans: Macron ha demostrat a Calais la seva aposta per la intransig¨¨ncia amb la immigraci¨® il¡¤legal, i fins i tot s¡¯ha apuntat a la penalitzaci¨® de les persones i organitzacions que els auxilien. I Merkel, que en el seu moment va afrontar la q¨¹esti¨® amb valentia moral, s¡¯ha anat apagant fins a suportar el xantatge del seu ministre de l¡¯Interior, que li ha marcat un termini: o la cimera europea defineix una pol¨ªtica al seu gust o s¡¯alia amb els italians i austr¨ªacs en el front de rebuig. I Merkel no l¡¯ha fet fora del Govern.

En el fons, tot ¨¦s mentida en aquest debat. Europa necessita i necessitar¨¤ cada vegada m¨¦s la immigraci¨®, n¡¯hi ha prou amb veure l¡¯evoluci¨® demogr¨¤fica. L¡¯arrel del malestar no s¨®n els que venen de fora, sin¨® les pol¨ªtiques econ¨°miques de desmantellament de l¡¯Estat del benestar, que han col¡¤locat a la vora del precipici amplis sectors de les classes mitjanes que es creien salvats. Els diners que es gasten per externalitzar la repressi¨® contra els immigrants es podrien destinar a acollir-los i tots hi sortir¨ªem guanyant. La satanitzaci¨® de l¡¯immigrant destrueix la conviv¨¨ncia perqu¨¨ envileix les societats i converteix en sospitosos els ciutadans procedents de determinats or¨ªgens. Els valors de llibertat i reconeixement dels quals fa bandera Europa se¡¯n van per les profunditats del mar Mediterrani, com abans se¡¯n van anar pels camps d¡¯extermini. Dia s¨ª, dia tamb¨¦ es fan un fart de repetir que els qui truquen a la porta s¨®n privilegiats que ens venen a robar el pa i a corrompre el nostre model de vida. Tornem a la banalitzaci¨® del mal. I alguns encara diuen que Europa est¨¤ en el seu millor moment.