Nova i vella pol¨ªtica

Suggestiva la proposta de la nova col¡¤lecci¨® de Gedisa Pensament pol¨ªtic postfundacional. Per als menys habituats al nou llenguatge pol¨ªtic, la responsable de la s¨¨rie, Laura Llevadot, s¡¯explica en un text general carregat de propostes fortes sobre una nova pol¨ªtica disposada arraconar la pol¨ªtica cl¨¤ssica. Q¨¹estiona sense embuts el seu funcionament fins a l¡¯extrem de proposar-se ¡°mostrar la manca de fonament de les democr¨¤cies liberals representatives i de capgirar, en definitiva, el fonament m¨ªtic del pensament pol¨ªtic modern¡±.

D¨¦u-n¡¯hi-do. Com a desider¨¤tum no s¡¯est¨¤ per a punyetes i va al centre d¡¯un programa de futur ara mateix inversemblant per¨° innegablement estimulant. Dels defectes de la pol¨ªtica en democr¨¤cia en tenim un munt d¡¯exemples aclaparadors, tot i que la fiabilitat de la nova ¨¦s encara un arc¨¤ pr¨¤ctic: per aix¨° t¨¦ inter¨¨s la col¡¤lecci¨® com a activadora d¡¯una revisi¨® profunda dels usos pol¨ªtics.

La col¡¤lecci¨® vol sintetitzar el pensament pol¨ªtic d¡¯alguns cl¨¤ssics, com Hobbes, per¨° sobretot de cl¨¤ssics moderns com Butler, Derrida, Laclau i Mouffe, Lyotard... Surt ara el volum dedicat a Jacques Ranci¨¨re ¡ªtan sovintejat pels moviments alternatius d¡¯actualitat¡ª i a un assagista tamb¨¦ de perfil acad¨¨mic com Claude Lefort i el seu combat contra el totalitarisme (incl¨°s el marxista). Del primer se¡¯n fa c¨¤rrec Xavier Bassas i del segon, Edgard Straehle. Els dos valen la pena per raons diferents: permeten copsar les aportacions m¨¦s rellevants de tots dos pensadors, per¨° tamb¨¦ esbrinar per qu¨¨ un d¡¯ells almenys (i d¡¯altres de la col¡¤lecci¨®) han captat l¡¯atenci¨® intensiva de les noves promocions d¡¯assagistes i polit¨°legs, de fil¨°sofs de la cosa p¨²blica en temps de crisi: l¡¯¨²ltima d¨¨cada llarga.

Tamb¨¦ hi ha coses estranyes, en aquest model de breviaris ¨²tils sobre pensadors moderns. En el cas de Bassas, parlant de Ranci¨¨re, costa de digerir que diverses vegades situ? ¡°els catalans¡± al mateix nivell de maltractament que els ¡°negres¡± i els ¡°immigrants¡±, com si f¨®ssim una esp¨¨cie assetjada singularment o sistem¨¤ticament. ?s un aut¨¨ntic atreviment i una ofensa contra els maltractaments reals i no imaginaris de negres i immigrants. Per aquesta banda no afina gaire un text que, malgrat aix¨°, sintetitza de manera molt personal els eixos del pensament de Ranci¨¨re, per¨° sobretot un, que ¨¦s el que el converteix en refer¨¨ncia inq¨¹estionable dels nous moviments. ?s a dir, l¡¯activaci¨® de la pres¨¨ncia p¨²blica i l¡¯actuaci¨® f¨ªsica com a generadora d¡¯espais de conquesta de noves reivindicacions, la negativa a sotmetre¡¯s a un suposat ordre democr¨¤tic immaculat perqu¨¨ ¨¦s ple de m¨¤cules que cal assenyalar cr¨ªticament i combatre f¨ªsicament, amb el comprom¨ªs i l¡¯acci¨® continuada. La proximitat a algunes de les reflexions de Marina Garc¨¦s a Ciutat Princesa ¨¦s patent (ella mateix ha escrit a Filosof¨ªa inacabada sobre el pensador franc¨¨s): ¡°El poder dels qualssevol¡± defuig la pol¨ªtica institucional i fomenta la dissensi¨® contra el consens dopat per interessos aliens a la veritable igualtat.

Aquest plantejament ¨¦s igualment crucial en el pensament de Lefort, activador incansable de la dissensi¨® per q¨¹estionar el mite de la unitat com a b¨¦ preservable: el fonament de la democr¨¤cia en el poble ¨¦s paradoxalment un fals fonament, perqu¨¨ el poble no t¨¦ cap mena d¡¯unitat plausible ni tan sols figurada. Sense conflicte i dissid¨¨ncia, sense heterogene?tat i contradicci¨®, no hi ha democr¨¤cia veritable sin¨® uniformitzaci¨® o neutralitzaci¨® interessada dels conflictes. O hi ha conflicte o no hi ha democr¨¤cia, malgrat que els poders institucionals treballin incansablement per difondre el cromo il¡¤l¨²s i fals de la unitat tranquil¡¤litzadora.

Malgrat que quedin molt lluny els objectius finals de la batalla, la veritable aportaci¨® dels dos llibres, i de la col¡¤lecci¨®, consisteix a fer circular idees complexes i sovint embolicades per a ¨²s leg¨ªtim i convincent de la pol¨ªtica; de les pol¨ªtiques, vull dir: la nova i la vella.