El PDeCAT defensa una via ¡°possibilista¡± cap a l¡¯autodeterminaci¨® i la rep¨²blica

La pon¨¨ncia pol¨ªtica que debatran les bases del PDeCAT en la seva assemblea de juliol defensa una via "possibilista" que permeti impulsar un "proc¨¦s d'autodeterminaci¨®" a Catalunya per avan?ar cap a una "rep¨²blica" catalana. La pon¨¨ncia, titulada Cap a l'Estat catal¨¤ en forma de rep¨²blica?i elaborada per un equip d'ide¨°legs, en el qual figuren Merc¨¨ Conesa, Ferran Mascarell, Joan Rigol, Irene Rigau, Marc Solsona i Sergi Miquel, reivindica la "rep¨²blica" com "l'ideal que dona sentit" a la seva lluita, com "l'horitz¨® institucional per¨° tamb¨¦ com a projecte de pa¨ªs que ja podem anar construint i que volem des d'ara mateix, m¨¦s c¨ªvic, participat i pactat".

En l'actual moment d'"excepcionalitat", i d'acord amb el principi de "restituci¨®" institucional per revertir els efectes de l'article 155 de la Constituci¨®, segons planteja el text, "el PDeCAT ha d'utilitzar al m¨¤xim tots els espais d'acci¨® pol¨ªtica, a Catalunya, a l'Estat espanyol i a Europa, per generar un clima adequat i assolir els objectius marcats" en la pon¨¨ncia. "Sense renunciar a res, sense renunciar a cap dels nostres objectius i anhels, ha arribat el moment d'estructurar una acci¨® pol¨ªtica possibilista que consolidi de manera progressiva els aven?os cap a un nou Estat", subratlla la pon¨¨ncia.

D'acord amb "el principi indissociable de radicalitat democr¨¤tica de l'1 d'octubre" i "la reafirmaci¨® del principi b¨¤sic que la democr¨¤cia rau en la sobirania popular", el PDeCAT proposa un "proc¨¦s d'autodeterminaci¨® que faci realitat un Estat catal¨¤ en forma de rep¨²blica en el marc de la UE". Aquest "proc¨¦s d'autodeterminaci¨®" a Catalunya, segons la pon¨¨ncia dels dem¨°crates, ha de tenir una "voluntat inclusiva i de m¨¤xima participaci¨® c¨ªvica". "L'esperit de l'1 d'octubre ens insta a continuar treballant per un Estat social i democr¨¤tic de dret, en el qual votar no sigui cap delicte", subratlla el text, que reafirma "el comprom¨ªs amb el pacifisme i la no-viol¨¨ncia".

Per al PDeCAT, "l'alliberament dels presos pol¨ªtics ha de ser la prioritat a l'hora d'obrir el di¨¤leg amb l'Estat espanyol", aix¨ª com "la restituci¨® de la situaci¨® de totes les persones afectades pels mecanismes d'inhabilitaci¨® i sanci¨®". "Lluitem per dotar Catalunya de la llibertat pol¨ªtica necess¨¤ria, fent realitat la institucionalitzaci¨® republicana proposada el 27 d'octubre del 2017, i convertir aix¨ª el nostre pa¨ªs en un referent de benestar, just¨ªcia i prosperitat", assenyala.

Invitaci¨® a Puigdemont

El PDeCAT ha proposat per a l'assemblea "sumar" amb Junts per Catalunya (JxCat) i convidar l'expresident catal¨¤ Carles Puigdemont i els exconsellers a la pres¨® o a l'estranger a ingressar en els ¨°rgans directius de la formaci¨®. Aix¨ª figura en el conjunt de pon¨¨ncies, a les quals ha tingut acc¨¦s Efe, i que es debatran en les pr¨°ximes setmanes i en el congr¨¦s del partit de juliol, que arribar¨¤ dos anys despr¨¦s de la seva fundaci¨® com a hereva de CDC, amb el debat obert sobre l'encaix amb el projecte de JxCat de Carles Puigdemont.

Sobre aquest assumpte, la pon¨¨ncia ideol¨°gica no planteja que el PDeCAT hagi de desapar¨¨ixer, sin¨® que ha d'existir per "sumar" amb "tot all¨° que suposa Junts per Catalunya". Si b¨¦ no s'especifica com s'organitzaria aquesta suma del PDeCAT amb JxCat, en la pon¨¨ncia es reconeix el lideratge de l'expresident catal¨¤ Carles Puigdemont i dels exconsellers a la pres¨® o a l'estranger Joaquim Forn, Josep Rull, Jordi Turull i Llu¨ªs Puig.

El text subratlla que no renuncien al seu "lideratge pol¨ªtic" i els conviden a "assumir les responsabilitats directives al PDeCAT que consideren convenients", en un intent de bastir ponts amb JxCat. La pon¨¨ncia indica que disposen de "plenitud de drets pol¨ªtics" per ser membres de la direcci¨® del partit i que hi seguiran, si volen, "independentment del resultat del proc¨¦s judicial".

La proposta del PDeCAT alinea els tres ¨²ltims presidents de la Generalitat, ja que aposta per avan?ar "conjuntament" amb Carles Puigdemont i amb el seu successor, Quim Torra ¨Cque no ¨¦s afiliat¨C, partint del "llegat pol¨ªtic" de l'expresident Artur Mas.

En aquest context, el partit dirigit per Marta Pascal s'atribueix la g¨¨nesi de JxCat, doncs indica que "la suma de persones diverses i transversals que el PDeCAT aglutina i que volen l'eixamplament de l'espai pol¨ªtic tradicional del partit impulsa el naixement de JxCat". A m¨¦s, remarca que "l'esperit fundacional i regenerador del PDeCAT del juliol del 2016 i la recent i d'¨¨xit experi¨¨ncia del projecte de Junts per Catalunya han obert un cam¨ª que ha de reconnectar la pol¨ªtica amb la ciutadania".

Els ponents designats per la direcci¨® de Marta Pascal conclouen en el text que "de l'an¨¤lisi de la situaci¨® pol¨ªtica resultant de les eleccions del 21 de desembre del 2017 es dedueix que el PDeCAT ha de seguir estant disposat a sumar amb altres projectes pol¨ªtics" per aconseguir "la necess¨¤ria representativitat en els diferents ¨°rgans pol¨ªtics i de presa de decisi¨®". A m¨¦s, reconeixen que "els associats demanen una acci¨® sistematitzada i alineada amb altres espais pol¨ªtics".

Davant de la proposta dels cr¨ªtics de modificar la direcci¨® o fins i tot celebrar unes prim¨¤ries per canviar els seus membres, la pon¨¨ncia organitzativa, que porta per t¨ªtol "un partit ampli i modern", aposta per modificar l'estructura de la c¨²pula ampliant el nombre de membres, amb l'objectiu d'obrir-la a totes les fam¨ªlies i sensibilitats. Proposa una presid¨¨ncia pol¨ªtica i nom¨¦s representativa ¨Cque ha quedat vacant despr¨¦s de l'anunci de la marxa de Neus Munt¨¦¨C, un secretari general ¨Cactualment hi ha una coordinadora, que ¨¦s Marta Pascal¨C i una direcci¨® executiva ampliada, ja que passaria dels 12 membres actuals a 20-30. A m¨¦s, en el seg¨¹ent estadi hi hauria un Comit¨¨ Nacional que passaria a ser d'entre 80 i 100 persones, i un Consell Nacional ¨Cm¨¤xim organisme entre congressos¨C ampliat amb m¨¦s representaci¨® dels territoris i ¨¤mbits sectorials.